CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Davant del brutal atac neoliberal llançat pel Govern contra les classes treballadores de l’Estat espanyol

Dissabte, 29 maig, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Les classes treballadores de l'Estat espanyol estan sent sotmeses al pitjor atac neoliberal del que es té record en molt temps al marc geogràfic de l'Europa Occidental, excepció feta de l'actual cas grec. El govern de Zapatero s'ha tret definitivament la careta i ha decidit aplicar sense cap tipus de mirament el manual bàsic del neoliberalisme, a través de l'aprovació d'una sèrie de mesures que han de ser analitzades en el seu conjunt i no de manera fragmentada. La intenció de les classes dominants no és altra que aprofitar-se del moment històric que estem travessant per implantar de manera definitiva el neoliberalisme en l'Estat, no ja com mesurador i referent de les polítiques econòmiques (cosa que ve succeint des de fa molt temps), sinó teixint la seva teranyina en l'estructura econòmica, jurídica, social i laboral de l'Estat, que l'Estat mateix quedi atrapat en ella i no hi hagi forma, ni ara ni mai, de treure-se'l de sobre. La situació és extremadament greu, i, el que és encara més preocupant, s'està duent a terme davant dels mateixos nassos de les classes treballadores sense que la majoria dels integrants d'aquestes s'estiguin adonant de res.

Igual com ja ocorregués a Amèrica Llatina en la dècada dels anys 90 del segle passat, les classes burgeses dominants aprofiten els períodes de crisi econòmica generalitzada per imposar les seves mesures neoliberals com suposades vies per a la salvació de les economies estatals, encara que, en realitat, a cap país del món tals mesures no hagin donat cap resultat beneficiós per a les economies estatals, sinó, més aviat, al contrari. L'actual crisi econòmica global és una bona mostra d'això. En realitat, amb l'aplicació d'aquestes mesures, el que les classes burgeses realment pretenen és l'aprofundiment del seu poder, l'augment dels seus guanys i la transformació de l'estructura econòmica de l'Estat en favor dels seus interessos, segrestant de facto les economies de tots aquells països on són posades en pràctica, i desmantellant de passada els pocs assoliments en matèria de drets socials i laborals que les lluites obreres haguessin pogut arrencar al poder burgès després de segles de lluita de classes. L'augment de la desigualtat social, la concentració de la riquesa a les mans d'un percentatge de la població cada vegada més reduït, la caiguda en la qualitat i quantitat dels serveis públics i la pèrdua de drets socials, són només algunes de les nefastes conseqüències directes que aquestes transformacions neoliberals han generat en tots i cada un dels països on han estat imposades. Ara li ha tocat el torn a l'Estat espanyol.

Primer va ser l'anunci d'un augment dels impostos indirectes -aquells impostos que són pagats per tots els consumidors/treballadors per igual independentment del seu nivell de renda- i que entrarà en vigència el pròxim mes amb l'anunciada pujada de l'IVA. Després ens va arribar l'anunci que el Govern estava plantejant una reforma en el sistema de pensions, entre les mesures del qual s'incloïa l'augment de l'edat de jubilació o noves fórmules per reduir a la baixa el càlcul del valor de les pensions. Posteriorment ens va arribar el paquet de mesures per al retall de la despesa públic anunciat per Zapatero la setmana passada, en la qual, entre altres coses, es redueix el sou dels funcionaris, es congela la quantia de les pensions i es redueix l'ajuda al desenvolupament.

Pocs dies després, el FMI imposava al Govern la necessitat urgent de dur a terme una reforma laboral i una reforma fiscal, amb tot el que això implica al manual de pràctiques neoliberals: abaratiment del cost de l'acomiadament, noves fórmules contractuals per fomentar el treball precari, reducció de la pressió fiscal sobre les grans fortunes, augment de la mateixa a les classes treballadores, etc. Ara, la Ministra de Sanitat ens ha anunciat que el Govern obre la porta al sistema del "copagament" en la sanitat pública, com abans li havia arribat ja el torn a l'educació amb la implantació del Pla Bolonya i les diverses reformes educatives dutes a terme en els últims anys, tant a nivell universitari com d'ensenyament primari i secundari, que han convertit el sistema educatiu en un aspirador de diners públics per posar-lo al servei d'empreses i multinacionals.

En espera de que totes aquestes mesures aprovades i/o anunciades pel Govern espanyol vagin entrant en vigor, la situació és clara: les classes treballadores estan sofrint un atac sense precedents que pretén implantar de manera definitiva i irreversible el neoliberalisme en l'Estat. El que s'està jugant ara és una partida d'escacs de conseqüències històriques. Les classes burgeses dominants estan tractant de dur a terme la seva particular revolució neoliberal per apoderar-se plenament de l'Estat, anul·lant fins i tot els pocs espais que fins ara han servit per fer de contrapès al poder burgès ja instaurat. És un desafiament de connotacions històriques davant del qual les classes treballadores estem obligades a donar una resposta igualment històrica, o acabarem per perdre el poc que havíem aconseguit guanyar fins ara després de segles de lluites populars. El neoliberalisme és la resposta del gran capital a la profunda crisi que el seu sistema recurrentment origina: més i més explotació i beneficis a costa de depauperar capes cada vegada més àmplies de població treballadora. Així ha de ser vist, així ha de ser analitzat, i així ha de ser entès i difós el moment històric que estem travessant, és a dir, com un brutal atac neoliberal contra els drets i interessos de les classes treballadores, disseminat en propostes diverses però amb un objectiu comú, que no és cap altre que l'esmentat anteriorment: apoderar-se de l'Estat i la seva estructura econòmica en la seva totalitat.

És per això que des del Col·lectiu Editorial de Kaosenlared volem denunciar i repudiar aquest brutal atac neoliberal que estan sofrint les classes treballadores de l'Estat espanyol, posant èmfasi en el fet que s'ha de donar una lectura conjunta a totes les mesures aprovades i/o anunciades pel Govern de Sabater en els últims mesos, com parteix d'un pla l'objectiu del qual no és altre que apoderar-se de totes les escletxes del poder polític i econòmic, laboral i social, que es puguin desprendre de l'Estat. Pensem, doncs, que els mitjans de contrainformació hem de realitzar una anàlisi global de la situació i no una mera denúncia segmentada de les diferents mesures adoptades des del poder polític. La classe treballadora ha de prendre consciència de la gravetat de l'atac neoliberal que venim sofrint, i per a això creiem que és necessari que s'adopti una anàlisi global del mateix, no una mera denúncia segmentada de les seves diferents ramificacions, com venia sent l'habitual fins al moment, fins i tot entre els propis mitjans alternatius.

Separar, per exemple, l'anunciat augment de l'IVA del paquet de mesures d'ajust de la despesa pública presentades la setmana passada, la reforma laboral de la reforma fiscal, o la reforma sanitària de l'educativa, entendre qualsevol d'aquestes mesures com a independent o no vinculada directament amb qualsevol de les altres, ara mateix no és cap altra cosa que fer-li el joc al discurs oficial que pretén segmentar les lluites de resistència a aquests canvis, impedint així el desenvolupament de la consciència de classe entre els diversos col·lectius de les classes treballadores afectats directament per qualsevol d'ells. Totes aquestes mesures, lluny de representar mesures conjunturals, són part d'un mateix pla d'"ajust estructural", i tots els que ens enfrontem a elles -sigui des de l'àmbit anticapitalista que sigui- hem de tractar d'unir els nostres esforços, si volem realment tenir una mínima esperança de sortir victoriosos en la resistència davant els canvis que ens volen imposar.

La reforma neoliberal en matèria de normativa laboral, la reforma fiscal, la reforma en el sistema de pensions, en la sanitat pública o el sistema educatiu, no són en absolut mesures conjunturals que el Govern aprovi de manera transitòria per sortir al pas de l'actual crisi econòmica global, sinó que són reformes que afecten a l'estructura política, econòmica, social i laboral mateixa de l'Estat, i la durada de les quals es prolongarà en el temps durant diverses generacions, si no de manera definitiva. El desafiament de la burgesia (autòctona i estrangera) contra les classes treballadores de l'Estat Espanyol està llançat, i el seu èxit dependrà, sens dubte, de la resistència major o menor que aquestes puguin oposar a la implantació del nou model d'Estat neoliberal que s'està gestant, un model d'Estat absolutament lesiu per als seus interessos com a classe treballadora, molt més lesiu fins i tot que l'actual model burgès fonamentat en el conegut com "Estat del benestar".

Si volem avançar cap a un sistema d'igualtat, equitat i llibertat, no podem permetre que l'Estat retrocedeixi justament cap a l'altre extrem: el neoliberalisme més salvatge i despòtic. No ens conformem amb l'Estat del Benestar, però tampoc no permetrem que els capitalistes s'apropiïn i desmantellin els pocs drets civils, polítics, socials, econòmics i laborals que fins a la data els moviments socials han aconseguit arrencar de les mans del poder econòmic després de dècades, després de segles de lluites.

És hora, doncs, de treballar per una mobilització general contundent, àmplia i sostinguda, que davant els brutals plans neoliberals posats en marxa tant en l'Estat espanyol com a escala europea, obrint amb això possibilitats de reorganització dels moviments socials en la perspectiva d'avançar cap a un altre model de societat no capitalista més justa i equitativa per a tots i totes. La Vaga General ha de ser, segons la nostra opinió, el primer pas, i per a això res com prendre consciència que ens estem enfrontant davant d'un desafiament històric al qual, obligatòriament, hem de donar una resposta des de la unitat i des d'una visió de conjunt del brutal atac que estem sofrint de mans del neoliberalisme i el seu govern de torn.

Sabem que no seran les organitzacions sindicals burocràtiques aliades al poder, i traïdores de la classe obrera, com l'aristocràcia obrera dels sindicats Comissions Obreres (CCOO) i la Unió General de Treballadors (UGT), que ho facin. És el moment de la batalla, que el camp popular organitzat, a través dels partits polítics de l'esquerra anticapitalista, els sindicats combatius i els moviments socials, prengui els carrers i els espais públics. És hora de fer-los saber que el poder i la sobirania rauen veritablement en el poble.

Vaga general ja! Visca el poble treballador!

Anibal Garzón.

Carlos García.

Diana Cordero.

Manuel Márquez.

Maurício Castro.

Pedro Antonio Honrubia Hurtado.

Teo Navarro.

Membres del Col·lectiu Editorial de Kaosenlared.

http://www.kaosenlared.net/noticia/ante-brutal-ataque-neoliberal-lanzado-gobierno-contra-clases-trabajado

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print