Davant del referèndum català amb només dues preguntes

Com individus que rebutgem l'ESTAT hauríem de dir no a la primera pregunta, però això significa que si no volem modificar res, indirectament estem dient que el que tenim i tal com estem ja ens va bé. No es veritat!.

A mes si diem NO a la primera pregunta no podem dir SI a la segona qüestió, i això si que es contradictori amb el nostre pensament. Perquè la independència, sinònim d’autodeterminació, a qualsevol nivell es preferible a la dependència, segons el nostre presumible ideari.

Per altra banda si diem que SI a la primera pregunta, és a dir a que Catalunya sigui un estat, potser sortirem de la UE cosa que molts dels nostres idealistes pensadors reclamen i demanen. Tanmateix també s'obra un període convuls que per una facció del nostre entorn ja li va bé, tot dient que quan mes mullader, millor.

També altres poden, podem pensar, que si s'ha de construir de nou, poder tenim la oportunitat de ficar cullerada de tal mena que potser millor construïm una forma de administrar i gestionar el públic adequadament a la nostra manera de fer i pensar.

Si a mes d'estat volem Independència i s’aconsegueix, aquesta independència ens pot portar mes enllà de tot plegat i pot ser una nova via de relació entre iguals (que bonic seria).

Jo estic a favor de dir SI a las dues preguntes, no perquè estigui d’acord en un nou estat, si no perquè posa en entredit un estat tan monolític com el estat espanyol. Hi haurà mes d’un que dirà allò de que els invents ni amb gasosa, però jo estic en que cal innovar i fer un pas endavant, a mes d’aquesta manera de ben segur que tornarem a donar la raó als nostres precursors que com el Noi del Sucre ja va dir a Madrid el que passaria si fóssim independents.

* Quim Garreta és afiliat al Sindicat de Banca de CGT Barcelona