Davant la repressió: formació, difusió i solidaritat
Amb l'assistència de militants de Catalunya, Pais Valenciá, Madrid, Aragó, i Castella-Lleó es van desenvolupar del 2 al 4 d'octubre en els locals de CGT de Terrassa, les segones Jornades Antirrepressives de la CGT. En un ambient distès i favorable a la reflexió i al debat col·lectius van tenir lloc denses i fructíferes jornades de treball, gràcies al bon fer de la CGT amfitriona.
Convidats destacats d'aquestes jornades van ser Laura Riera, a través d'una emotiva carta que va enviar a CGT Terrassa amb motiu de les jornades; Franki (pres per retirar una bandera espanyola de l'Ajuntament i en tercer grau amb sancions en aquests moments) que va exposar el cas de l'ocupació de Kork 3, el judici de la qual absol a tots els encausat en el desallotjament que va tenir lloc fa ja 9 anys; Cristina amb el seu testimoniatge en la vaga de neteges del Metro de Madrid; dos companys conductors d'Autobusos de TMB, que van exposar la vaga, els intents de criminalitzar-la i el suport ciutadà rebut; els responsables de Kaosenlared i del Catalunya van explicar les seves experiències d'autogestió en aquests dos mitjans alternatius de comunicació així com els problemes que això comporta; i, finalment, les gents de Baladre del col·lectiu del Parke de València, ens van exposar el seu dia a dia amb l'exclusió social, amb la repressió quotidiana que es manifesta en que el que abans suposava una multa ara significa anar directament a la presó.
Per a tots i totes va quedar clar que el principal objectiu de la repressió és trencar la solidaritat dintre del grup social que s'enfronta al poder d'una manera o altre, pretenent aïllar les respostes i generar fraccions en el col·lectiu i en el teixit social. La repressió és bàsicament una font generadora de por, por a la presó, por a perdre el treball,…i la por contagia a altres activistes implicats perquè deixin les seves accions. La repressió apareix com resposta institucional a les accions de denúncia, difusió, desobediència o sabotatge a algun aspecte rellevant del sistema dominant. En molts casos, la repressió significa que hi ha dissidència efectiva, que s'estan fent petites o grans coses per a canviar la societat en la qual vivim. D'altra banda, la impunitat amb que les forces repressives actuen moltes vegades contra els moviment socials és una tàctica calculada per a normalitzar la repressió, interioritzar-la i assumir-la com inevitable, generant sentiment d'impotència i desmoralització, que comporten no iniciar les oportunes denúncies.
Es va presentar i va debatre l'esborrany de la Guia Antirrepressiva de CGT, donant-se el termini d'un mes per a aportacions i suggeriments, amb la finalitat de publicar-la i difondre-la el més àmpliament possible.
Les línies d'actuació que es van suggerir passen per obrir tres fronts coordinats: el formatiu i teòric, el de suport jurídic i el front d'organització de la solidaritat efectiva.
Per a això es van apuntar els següents aspectes a desenvolupar:
- Crear una coordinadora confederal enfront de la repressió.
- Promoure la formació tant ideològica i jurídica com pràctica, i promoure tallers de “resiliencia” (capacitat per a tornar a ser un mateix després d'un procés repressiu).
- Dotar de regles àgils i transparents a les caixes de resistència.
- Buscar fórmules per a enfrontar-se a les Penes Multa.
- Garantir contactes i equips d'advocats penalistes.
- Fer difusió i sensibilització interna, visibilitzant la repressió tant social com sindical que es produeïx, així com promoure xarxes de suport mutu i solidaritat.
Secretaria d'Acció Social Comitè Confederal CGT