De la tragèdia del Joan XXIII a la seguretat dels professionals que treballen als centres de salut
Les agressions als professionals de la salut continuen augmentant en les notificacions oficials. La Instrucció 3/2017 del Ministeri de l’Interior ja establia un protocol de prevenció i resposta, però molts centres d’Atenció Primària i Comunitària no disposen de vigilants de seguretat.
La mort a tret de pistola d’un pacient a l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona obliga a reflexionar sobre la seguretat als centres sanitaris. Mentre la investigació policial ha d’aclarir les circumstàncies d’aquest succés, el cas posa sobre la taula una qüestió que va més enllà de l’àmbit hospitalari: fins a quin punt estan protegits els professionals que cada dia atenen la ciutadania?
La seguretat als hospitals i als centres d’atenció primària (CAP) no pot dependre únicament de la bona voluntat dels professionals, de la seva capacitat per gestionar situacions conflictives o de la intervenció policial quan l’agressió ja s’ha produït. Calen recursos preventius, protocols efectius i una resposta institucional a l’alçada del problema.
Les dades confirmen la dimensió del problema
Les dades oficials més recents mostren que la violència contra els professionals sanitaris continua sent una realitat preocupant.
A Catalunya, l’Observatori per a Situacions de Violència en l’Àmbit Sanitari (OSVASC) va registrar 3.039 casos de violència contra professionals sanitaris durant el 2025. D’aquests, el 61,17% corresponien a l’Atenció Primària. A més, el 89,37% dels episodis registrats van ser agressions no físiques, com ara insults, amenaces, intimidacions o desqualificacions.
A escala estatal, el Ministeri de Sanitat va notificar 18.563 agressions el 2025, un 8,74% més que les 17.070 registrades el 2024. L’increment entre el 2023 i el 2024 havia estat del 15,74%.
Aquestes xifres evidencien la magnitud del problema, tot i que cal interpretar-les amb rigor: un augment de les notificacions no equival necessàriament, en la mateixa proporció, a un augment de tots els incidents reals. La conscienciació dels professionals, la voluntat de denunciar i la millora dels registres també poden fer aflorar situacions que abans no es comunicaven.
En qualsevol cas, la conclusió és clara: la violència contra els professionals sanitaris requereix mesures preventives sostingudes, especialment en l’atenció primària, on es concentra una part molt important dels casos.
La Instrucció 3/2017: prevenció i resposta davant les agressions als CAP
El 5 de juliol de 2017, el Ministeri de l’Interior va presentar la Instrucció 3/2017 de la Secretaria d’Estat de Seguretat, relativa a les mesures policials que cal adoptar davant les agressions als professionals de la salut.
El protocol va establir un marc d’actuació que inclou mesures preventives, assistencials, investigadores, formatives i informatives. També va impulsar la figura de l’interlocutor policial territorial sanitari, destinada a facilitar la comunicació entre les forces de seguretat i els responsables sanitaris.
En la presentació de la instrucció, el mateix Ministeri de l’Interior va assenyalar la necessitat de reforçar els dispositius de seguretat i augmentar la vigilància a les immediacions dels centres mèdics. També va plantejar la classificació dels centres segons les seves mesures de seguretat per contribuir a millorar-ne la protecció.
Gairebé una dècada després, cal preguntar-se si els recursos preventius desplegats són suficients i si la protecció arriba de manera efectiva a tots els nivells assistencials.
I als CAP, qui protegeix els professionals?
El propi Ministeri qui destaca com a factor dissuasori de primera ordre la presència física d’efectius de seguretat en els centre sanitaris.
Aquesta és una de les qüestions que cal situar al centre del debat.
Mentre alguns hospitals disposen de serveis de vigilància, molts centres d’atenció primària no compten amb vigilants de seguretat presents de manera permanent. Els professionals poden trobar-se davant amenaces, insults, intimidacions o agressions físiques sense tenir a prop un recurs humà especialitzat que els ajudi a contenir la situació i activar una resposta immediata.
Aquesta manca de protecció és especialment rellevant en els centres amb activitat continuada, i els dispositius d’atenció urgent. No es tracta de convertir els CAP en espais policialitzats de forma generalitzada.
La pregunta que han de respondre el Departament de Salut, el Servei Català de la Salut i l’Institut Català de la Salut és senzilla: quins criteris determinen que un centre disposi de vigilància i quins recursos s’assignen als CAP que no en tenen?
Per què AlertCops no funciona a Catalunya? El problema és de coordinació institucional
AlertCops és una aplicació per a mòbils que va néixer arrel d'una iniciativa a nivell de la Unió Europea, destinada a l'atenció i gestió generalitzada d'alertes en l'àmbit de la seguretat ciutadana, en aquest cas implementada específicament per a personal sanitari amb un botó SOS i diverses funcionalitats. Un canal directe, discret i molt eficaç per a poder comunicar directament amb els cossos policials qualsevol fet d'urgència o circumstància de risc del qual s'és víctima o testimoni. Molt útil com a eina en cas d'atenció domiciliària.
La mateixa pàgina oficial d’AlertCops reconeix que el servei no es presta a Catalunya ni al País Basc perquè les competències de seguretat corresponen als respectius cossos policials autonòmics. Per tant, no és simplement que l’aplicació falli, falta que el servei específic d’alertes estigui integrat amb el sistema policial competent a Catalunya.
El Registre Estatal de Professionals Sanitaris (REPS) afegeix una segona dificultat: per validar-se com a personal sanitari i accedir a la funció SOS, les dades professionals han de constar correctament al registre. El Reial decret 640/2014 regula quins professionals s’hi han d’incorporar i quines entitats han de comunicar-ne les dades. Si hi ha categories absents, cal corregir-ho, però aquesta regularització no hauria de convertir-se en una excusa indefinida per ajornar la protecció. Hi som? Perquè Catalunya no habilita una eina equivalent o s'hi integra per poder utilitzar el AlertCops?