CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Declaració de la CGT rebutjant el “trasllat” de la vaga de l’ensenyament públic de Catalunya del 18 de maig al 2 de juny

Dilluns, 17 maig, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Davant la incertesa i el desconcert generat pels altres sindicats, la CGT ha acordat:

1.- Que sense condicions que garanteixin un mínim d’èxit de la mobilització, no podem animar el professorat a posar més esforç en anar a la vaga.

2.-Que tanmateix mantindrem el marc legal per què el professorat que vulgui anar a la vaga, pugui fer-ho. Si decidiu fer vaga, comuniqueu-nos-ho.


La CGT havia estat defensant que calien mobilitzacions més contundents i continuades si volíem aturar la política del Departament: amb un calendari de mobilitzacions amb diverses jornades de vaga
plantejades de forma progressiva, que fos àmpliament discutit de manera activa pel professorat.

Recollint l’opinió d’algunes zones i centres i després de proposar a tots els sindicats sense èxit una convocatòria unitària, finalment vam convocar en solitari vaga el 28 i 29 d’abril com a inici d’un enduriment de la lluita, així com impulsar la mobilització de famílies. El dia 22 convocàvem assemblea oberta per analitzar la resposta obtinguda i, constatant que la intenció de seguiment era insuficient per
garantir la vaga, vam acordar desconvocar-la.

Amb tots els dubtes que ens generava un calendari que com dèiem arribava tard i era insuficient, i per no debilitar cap mobilització que es fes contra el Departament, vam decidir impulsar el calendari de
mobilitzacions dels 4 sindicats, i en conseqüència la vaga del 18.

El dia 13 CCOO unilateralment s’adreça públicament a tots els centres per “traslladar” la vaga del 18 al 2 de juny per fer-la coincidir amb la vaga convocada a tot l’estat pel sector públic contra la retallada dels
sou dels funcionaris. A la reunió dels 5 sindicats del divendres 14, USTEC, UGT i ASPEPC accepten la decisió ja presa de CCOO. En realitat estem davant la desconvocatòria sense més de la vaga del 18 per
què tothom sap que el contingut de la del 2 és el que és, encara que ens posem darrere una pancarta els funcionaris de l’ensenyament contra Maragall.

La CGT rebutja el “trasllat” al dia 2 perquè la vaga convocada per CCOO i UGT a la funció pública del 2 és contra la retallada de sous del funcionaris dins el paquet de mesures presentat per Zapatero. Nosaltres ens manifestem complement en contra d’aquestes mesures i defensem que cal mobilitzar, i estendre-ho, més enllà dels funcionaris, a tota la població perquè la retallada afecta també els pensionistes, persones dependents... Però una cosa és això i l’altra és que estem lluitant contra la política del tripatit i en defensa de l’educació pública: cada mobilització té les seves reivindicacions i el seu espai. Prou ens consta explicar a les famílies que la lluita que portem des de fa anys no és només per defensar les nostres condicions de treball sinó també per defensar una escola pública de qualitat.

La CGT rebutja la desconvocatòria, perquè seguim creient que la mobilització és l’únic camí per aturar Maragall i la seva ofensiva contra l’escola pública. La del 18 era la última oportunitat aquest curs per
fer-ho.

Rebutgem també la forma de desconvocar o de “traspassar” la mobilització, que han contribuït a sembrar el desànim entre aquelles i aquells que havien decidit secundar la vaga. Una vaga es pot ratificar per veure el seguiment que té i si és convenient o no mantenir-la, però aquesta ratificació ha de ser clara i amb el temps suficient per no crear incertesa. Llançar la desconvocatòria a menys de dos dies hàbils de
la vaga, quan hi ha centres que ja han repartit els comunicats a les famílies, és inadmissible. Certament la vaga anava fluixa, com era del tot previsible pel desgast que han generat les convocatòries aïllades
d’un sol dia, però no hi havia previsió de ratificació.

El més greu d’aquestes situacions és que no afavoreixen ni la confiança ni l’ànim de lluita. Però amb el desànim només guanya la política de la Conselleria contra l’ensenyament públic i això no es pot permetre.

Fem una crida a:

Enfortir el debat als centres i a les zones i també a organitzar-vos
sindicalment.

Seguir preparant la mobilització de la comunitat educativa del 29 de maig a Barcelona i implicar a les famílies en la lluita.

Replantejar-nos la lluita per preparar l’inici del proper curs amb més
contundència.

Federació d'Ensenyament CGT Catalunya

www.cgtcatalunya.cat/cgtense

>>> Adjuntem butlletí L'Esquerda sobre el tema.

Attached documents

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print