CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Declaració de Principis i Intencions del Fòrum de l’Anarquisme Organitzat (FAO) del Brasil

Dimecres, 1 setembre, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

El Fòrum
de l’Anarquisme Organitzat (FAO) és un espai de debat i articulació de
xarxes entre organitzacions, grups i individus anarquistes que
treballen o desitgen treballar utilitzant com a base els principis i
l’estratègia d’anarquisme específic.

El principal objectiu del FAO és crear les condicions per a la creació
d’una organització anarquista a Brasil. Tasca que sabem que no serà a
curt termini, però que ha d’iniciar-se ara mateix. En la Trobada
Nacional de 2010, celebrada en Porto Alegre, els grups i organitzacions
presents van considerar que era el moment d’aprofundir i continuar
l’organització amb els objectius prèviament establits.

Per això, després d’intensos debats, van deliberar que havíem de fer un
salt qualitatiu i anar més enllà dels dos eixos proposats anteriorment:
l’organització i la inserció social. Entenent que aquests ja estan
incorporats en els nostres grups i organitzacions i que la qüestió de
l’organització i la inserció social ja no son tan polèmics en els
mitjans de comunicació anarquistes - i l’actuació de grups i
organitzacions i la pròpia FAO ha contribuït significativament a això -
hem decidit prendre un altre pas cap a la construcció d’una
organització a nivell nacional, que sempre ha sigut un dels nostres
objectius.

Declaració de principis
i intencions del Fòrum de l’Anarquisme Organitzat (FAO)

Aprovat en la Trobada Nacional de 2010, que ha tingut lloc en Porto
Alegre.

El Fòrum de l’Anarquisme Organitzat (FAO) és un espai de debat i
articulació de xarxes entre organitzacions, grups i individualitats
anarquistes que treballen o desitgen treballar utilitzant com a base
els principis i l’estratègia d’anarquisme específic.

El principal objectiu del FAO és crear les condicions per a la creació
d’una organització anarquista a Brasil. Tasca que sabem que no serà a
curt termini, però que ha d’iniciar-se ara mateix.

En la Trobada Nacional de 2010, que va tenir lloc a Porto Alegre, els
grups i organitzacions presents van considerar que era el moment
d’aprofundir i continuar l’organització amb els objectius prèviament
establits.

Per això, després d’intensos debats, van deliberar que havíem de fer un
salt qualitatiu i anar més enllà dels dos eixos proposats anteriorment:
l’organització i la inserció social. Entenent que aquests ja estan
incorporats en els nostres grups i organitzacions i que la qüestió de
l’organització i la inserció social ja no són tan polèmics en els
Mitjans de comunicació anarquistes - i l’actuació de grups i
organitzacions i la pròpia FAO ha contribuït significativament a això -
hem decidit prendre un altre pas cap a la construcció d’una
organització a nivell nacional, que sempre ha sigut un dels nostres
objectius.

El següent pas és, per a nosaltres, aprofundir en l’orgànic, i per això
és que decidim adoptar l’especifisme, com una forma d’organització
anarquista per als grups i organitzacions del FAO, establint principis
polítics i ideològics que defineixen, segons la nostra opinió, tant a
l’anarquisme, com a aquesta opció organitzativa. Amb aquest objectiu,
la Trobada Nacional va reformular la definició del FAO (encara que
continua sent un fòrum), va establir els seus principis, així com
l’estratègia a defendre, i revisat els seus compromisos. A continuació
es presenten les resolucions de la reunió entorn d’aquestes qüestions.

DECLARACIÓ DE PRINCIPIS
I PROPÒSITS

Fòrum de l’Anarquisme
Organitzat

Un procés en construcció

El Fòrum de l’Anarquisme Organitzat (FAO) ha existit des de 2002 i fins
a 2010 va ser un espai per a la creació de xarxes entre individus,
grups i organitzacions anarquistes que estaven d’acord amb dos temes
principals: l’organització i la inserció social. Van ser aquests dos
eixos els que ens van donar fonaments teòrics i pràctics en estos vuit
anys, lluitant per a organitzar i organitzar-se per a lluitar van ser
les consignes utilitzades per a agregar a la militància i guiar als
nostres grups i organitzacions.

Lluitar per a organitzar!

"Nosaltres
ja ho hem repetit: sense organització, lliure o imposada, no pot
haver-hi cap societat, cap organització conscient i desitjada, no pot
haver-hi ni llibertat, ni garantia que els interessos d’aquells que
viuen en societat siguin respectats. I qui no està organitzat, qui no
busca la cooperació d’altres i no ofereix la seva, en condicions de
reciprocitat i de solidaritat, es col·loca necessàriament en un estat
d’inferioritat i roman com a engranatge inconscient en el mecanisme
social que altres activen a la seva manera, i en benefici seu."

Errico Malatesta

La qüestió de l’organització és molt antiga en els mitjans anarquistes.
Fa més de cent anys que Malatesta ja abordava aquest assumpte. Per molt
que ens pugui parèixer un assumpte senzill, encara hi ha molta confusió
respecte d’això i hi ha moltes persones que sincerament creuen que
l’anarquisme s’oposa a qualsevol forma d’organització, que aquesta
organització seria burocràcia, autoritarisme, etc. Això és
comprensible, després de tot, els models concrets d’organització que la
gent coneix (com els partits autoritaris, centralitzats i
electoralistes) no animen a ningú a pensar en això. Però és necessari
trencar amb això, donar-se compte que això era només "una" forma
d’organització i no "la" forma.

L’anarquisme sempre ha tingut altres modalitats d’organització,
horitzontal, participativa i federal, basta mirar Bakunin, Malatesta,
Makhno, la Federació Anarquista Ibèrica, la Federació Anarquista
Uruguaiana, els sindicalistes anarquistes, etc. És hora de la
necessitat d’organitzar-nos nosaltres mateixos per a superar la por de
burocratitzar-nos. Discutir sobre organització avui dia no és només una
qüestió de recuperar la història de l’anarquisme, és sobretot una
necessitat real. Enfront d’un sistema articulat, ben informat i com
capacitat operativa, no podem romandre atomitzats.

"Romandre aïllat, tirant o pretenent tirar
cada u pel seu costat, sense entendre’s amb els altres, sense
preparar-se, sense reunir les dèbils forces dels aïllats, significa
condemnar-se a la debilitat, perdent la seva energia en els petits
actes ineficaços, perdre ràpidament la fe en l’objectiu i caure en la
completa inanició."

(Malatesta, 1897)

A més, l’organització multiplica les nostres forces, podem determinar
la prevenció i defensa contra la repressió - per cert, cada vegada més
forta - i torna real la solidaritat, tantes vegades dita o posada per
escrit. Sabem que hi ha anarquistes en contra de la idea
d’organització, majoritàriament anarquistes individualistes. No són més
o menys anarquistes que nosaltres per això,només un altre tipus
d’anarquistes, d’una altra concepció. Que segueixen el seu camí.
Nosaltres continuarem el nostre amb tot el dret de fer-ho. Perquè
considerem que per a fer front a aquest sistema capitalista hem d’estar
organitzats.

Organitzar per a lluitar! La inserció
i militància social

"(...) afavorir les organitzacions de base
de qualsevol tipus és la conseqüència lògica de les nostres idees
fonamentals i, per tant, ha de formar part del nostre programa".

Errico Malatesta

L’anarquisme es compon d’una varietat de corrents, és cert. Però també
és cert que no tots ells estan disposats a treballar junt amb la nostra
classe, al nostre poble. Històricament, hem tingut moments de presència
anarquista molt fort a Ucraïna com la makhnovitschina, en la Revolució
Espanyola, la Revolució Mexicana, amb el sindicalisme revolucionari en
tota Amèrica Llatina, per no mencionar una infinitat d’altres tantes
experiències. En tots aquests casos, que són referència - almenys en
teoria - per a tots els anarquistes, que eren anarquistes organitzats
amb postures de classe i acció social decidida. Es pot dir que en tots
els casos en què l’anarquisme va ser expressiu hi havia inserció i
militància social.

Vivim en una època en què la pobresa és cada vegada més, s’aprofundix
l’abisme entre les classes, és major avui que fa cent anys. El 85% de
la població és pobre o miserable. Només a Brasil hi ha 40 milions de
persones que viuen per davall del llindar de pobresa. Les
manifestacions d’aquesta pobresa són brutals i estan ací per a tot el
que vulgui veure-ho.

No hem perdut la capacitat d’indignar-nos, de rebel·lar-nos davant
d’aquestes agressions permanents, "no anirem a la nostra" o "cadascú a
la seva", ja que patim directament amb tot això. Creiem que
l’anarquisme té alguna cosa a dir sobre aquesta realitat. Creiem que
l’anarquisme ha proposat i que viu en aquesta realitat i no tancats en
una caixa forta i distant del món real.

Els anarquistes han exercit diverses formes d’actuar. Molts tenen
relacions entre si, publicar butlletins de notícies, promoure trobades
llibertàries, crear pàgines web, editar llibres, crear canals
alternatius d’informació, etc. Tot això és important i necessari. Però,
hem donat la deguda atenció a un tipus de militància que és fonamental:
el treball social junt amb els moviments populars, en barris, escoles,
universitats, llocs de treball, etc? Afortunadament, hi ha anarquistes
que ja ho fan de diverses maneres, però honestament crec que és poc i
no parlem d’altres anarquistes, ens comptem entre aquells que
necessiten millorar i aprofundir la inserció i l’activisme social.
Creiem que totes les activitats de contacte, publicacions, reunions,
llibres s’enriquirien molt més si es combinen amb una acció social per
part dels anarquistes. Hi ha diversos grups i organitzacions
anarquistes que han tractat d’inserir-se socialment des de fa diversos
anys. Hi ha diverses experiències de treball social acumulat en els
últims anys, el moviment sense-sostre, moviment estudiantil, dels
barris perifèrics al treball sindical, en les lluites contra el
neoliberalisme, els anarquistes han estat presents i això ens permet
discutir millor el tema.

Per tot això creiem que és essencial discutir com els anarquistes poden
actuar socialment, aquesta relació s’estableix entre els anarquistes i
els moviments socials, quin tipus d’acció seria més o menys
interessants, etc. Per damunt de tot crec que els anarquistes no faran
la revolució sols, i que si no som militants en les lluites de la
nostra classe, no tindrem cap possibilitat.

La Trobada Nacional de 2010 i el salt
qualitatiu

A la Trobada Nacional 2010, celebrada en Porto Alegre, els grups i
organitzacions van considerar que era el moment d’aprofundir en
l’organització i continuar amb els objectius prèviament establits.

Per això, després d’intensos debats, van deliberar que havíem de fer un
salt qualitatiu i anar més enllà dels dos eixos proposats anteriorment:
l’organització i la inserció social. Entenent que aquests ja estan
incorporats en els nostres grups i organitzacions i que la qüestió de
l’organització i la inserció social ja no són tan polèmics en els
mitjans de comunicació anarquistes - i l’actuació de grups i
organitzacions i la pròpia FAO ha contribuït significativament a això -
hem decidit prendre un altre pas cap a la construcció d’una
organització a nivell nacional, que sempre ha sigut un dels nostres
objectius.

El següent pas és, per a nosaltres, aprofundir en l’orgànic, i per això
és que decidim adoptar l’especifisme, com una forma d’organització
anarquista per als grups i organitzacions del FAO, establint principis
polítics i ideològics que defineixen, segons la nostra opinió, tant a
l’anarquisme, com a aquesta opció organitzativa. Amb aquest objectiu,
la Trobada Nacional va reformular la definició del FAO (encara que
continua sent un fòrum), va establir els seus principis, així com
l’estratègia a defendre, i revisat els seus compromisos. A continuació
es presenten les resolucions de la reunió entorn d’aquestes qüestions.

Què és el FAO?

El Fòrum de l’Anarquisme Organitzat (FAO) és un espai de discussió i
creació de xarxes entre organitzacions, grups i individus anarquistes
que treballen o desitgen treballar com a base utilitzant els principis
i l’estratègies de l’anarquisme específic.

El principal objectiu del FAO és crear les condicions per a la creació
d’una organització anarquista a Brasil. Tasca que sabem que no serà a
curt termini, però que ha d’iniciar-se des d’ara.

La nostra concepció organitzativa de
l’anarquisme

Tots els grups i organitzacions del FAO, així com aquells interessats a
ser membres han de concordar, defendre i aplicar aquesta concepció de
l’anarquisme, considerem que és el mínim necessari per a treballar
junts. L’anarquisme defensat pel FAO es desprèn dels principis
ideològics i polítics i la seva estratègia general exposada a
continuació.

Principis polítics i ideològics

La comprensió, defensa i/o aplicació dels punts següents:

a) De l’anarquisme com una ideologia, i per tant, com un sistema
d’idees, motivacions i aspiracions que necessàriament tenen una
connexió amb l’acció en el sentit de canvi social, la pràctica política.

b) D’un anarquisme en permanent contacte amb la lluita de classes dels
moviments populars del nostre temps i funcionant com a eina de lluita i
no com a filosofia pura o en petits grups aïllats i sectaris.

c) D’un concepte de classe que inclou totes les parcel·les d’explotats,
dominats i oprimits de la nostra societat.

d) De la necessitat que l’anarquisme recuperi el seu paper preponderant
en la societat i buscar els millors escenaris de treball.

e) De la revolució social i el socialisme llibertari com a objectius
finals a llarg termini.

f) De l’organització com quelcom essencial i contrària a
l’individualisme i l’espontaneïtat.

g) De l’organització anarquista específica com un factor imprescindible
per a actuar en les més diverses manifestacions de la lluita de
classes. És a dir, la separació entre els nivells polítics (de
l’organització específica anarquista) i social dels moviments socials,
sindicats, etc )

h) De l’organització anarquista com una organització de minoria activa,
diferent de l’avantguarda autoritària, al no considerar-se superior a
les organitzacions socials. El nivell polític és complementari al
social i viceversa.

i) De que l’activitat principal de l’organització anarquista és el
treball/inserció social en les manifestacions de lluita del poble.

j) De que l’ètica és un pilar fonamental de l’organització anarquista i
que guia la seva pràctica.

k) De la necessitat de fer propaganda i aquesta ha de realitzar-se en
terra fèrtil.

l) De la lògica dels cercles concèntrics de funcionament, donant cos a
una forma d’organització en què el compromís està directament associada
al poder de decisió. De la mateixa manera, una organització que
proporciona una eficaç interacció amb els moviments populars.

f) De que l’organització ha de tindre criteris clars d’entrada i
posicions definides per a tots els que vulguin ajudar (nivells de
suport/col·laborador).

n) De l’autogestió i el federalisme per a la presa decisions i
articulacions necessàries, utilitzant la democràcia directa.

o) La contínua busca de consens, però, si no n’hi ha, l’establiment del
vot com a mètode de presa de decisions.

p) Del treball amb unitat teòrica, ideològica i programàtica
d’estratègia i d’acció. L’organització col·lectiva construeix una línia
teòrica i ideològica i de la mateixa manera, determina i segueix amb
rigor els camins definits, tots remant en el vaixell en la mateixa
direcció, rumb als objectius establits.

q) Del compromís militant i la responsabilitat col·lectiva. Una
organització amb membres responsables, que no es mostra complaent amb
la falta de compromís i la irresponsabilitat. Així mateix, la defensa
d’un model en què els militants són els responsables de l’organització,
així com l’organització és responsable dels militants.

r) Els militants que formen l’organització deuen, necessàriament, estar
integrats en un treball social, i participen en activitats internes de
l’organització (secretaries, etc.)

Estratègia general

L’estratègia general que defenem de l’anarquisme es basa en els
moviments populars, en la seva organització, acumulació de força, i
l’aplicació de formes avançades de lluita, intentant arribar a la
revolució i el socialisme llibertari. Procés este que es produïx
conjuntament amb l’organització anarquista específica que, funciona com
a ferment/motor, actua conjuntament als moviments populars i
proporciona les condicions de transformació. Estos dos nivells (els
moviments populars i l’organització anarquista) es poden complementar
més en un tercer nivell, la tendència, la qual cosa afig un sector afí
als moviments populars.

Aquesta estratègia, per tant, pretén crear i participar en els
moviments populars advocant per determinades concepcions programàtiques
i metodològiques en el seu si, pel que pot apuntar a un objectiu
finalista, que es consolida en la construcció de la nova societat.

Compromisos del FAO

1. Estimular i participar el debat sobre l’anarquisme específic a
Brasil, que apunta a la necessitat de construir una organització
anarquista a nivell nacional.

2. Recolzar la formació de grups anarquistes organitzats, apuntant per
a la seva inclusió orgànica.

3. Treballar per a l’aproximació, articulació pràctica i la unificació
d’aquests grups i organitzacions a nivell estatal o regional en un
primer moment.

4. Treballar, segons les possibilitats reals, amb diferents nivells de
la lluita revolucionària anarquista: feines de propaganda, treball
teòric i, el més important, treball social, en els fronts i les zones
triades.

5. La lluita per la construcció d’una organització anarquista brasilera
dotada de projecte polític comú, amb un pes soci-polític i presència
nacional el més àmplia possible.

6. Establir relacions fraternes i de solidaritat amb les organitzacions
anarquistes internacionals, especialment d’Amèrica Llatina, la realitat
del qual ens és més pròxima.

Construint un Grup Anarquista
Organitzat (GAO)

En tot Brasil, hi ha cents i potser milers de persones que
s’identifiquen i són simpatitzants de l’anarquisme. Una força potencial
que sovint no és eficaç a causa de la dispersió en què els anarquistes
es troben. No fundarem una organització anarquista per art de màgia,
abans d’això és necessari que existeixen grups organitzats anarquistes
(GAO) i coordinats entre si. El grup anarquista organitzat és la llavor
de l’organització anarquista.

El FAO està disposat a recolzar els anarquistes que se senten bullir la
sang en la cara de la injustícia i que estan cansats de no fer res o
poc o romanen aïllats. Proposem una forma d’iniciar un grup anarquista
organitzat (GAO):

Nombre de persones. Identifica
les persones que coneixes, que poden ser afins al projecte. Convoca una
reunió per a discutir la construcció d’un grup, basat en material de
lectura. Com més gent millor, però no cal esperar per a formar un grup.
Amb tres persones ho pot aconseguir, sempre treballant perquè més
persones s’uneixin.

Identitat del GAO. Com la
proposta prospera, el GAO pot ja tindre un nom, bandera i els símbols,
per a ser reconegut per altres.

Divisió de tasques bàsiques. El funcionament intern habitual
pot ser dividit entre els militants. Això evita que algunes persones
estiguin sobrecarregades i altres amb poca feina, tornant la
participació més horitzontal. Suggerim algunes funcions per a un grup
de cinc persones (grups menors o majors s’adapten a la seva realitat.)
a) company d’organització: encarregat d’informar sobre els acords i
decisions de les reunions, passar-los a altres, crear un calendari,
convocar reunions, organitzar els materials interns del grup;
b) company de propaganda: a càrrec del pensar i proposar polítiques de
comunicació i materials de propaganda del grup. Per exemple, butlletí,
pàgina web, fullets;
c) company de finances: s’encarrega de portar la tresoreria, arreplega
les contribucions regulars dels militants, pensa maneres de recaptar
diners i estructura per al grup;
d) company de relacions: s’ocupa de les cartes, correu, e-mails, les
comunicacions amb altres grups anarquistes, d’esquerres i/o els
moviments populars;
e) company de formació política: responsable de la capacitació de grups
de debat interns, plantejar problemes, investigació i classificació de
materials, a la cerca de cursos, ajudar a altres en la seva educació
política, etc;
Aquesta divisió no és rígida. El company de propaganda coordina el
butlletí de notícies, per exemple, però res impedeix que altres donen
idees, escriguin, ajudin, etc. El mateix ocorre amb les altres funcions.

Reunió. És essencial ser regulars, perquè és l’única manera que
el grup pugui discutir i planificar les seves accions de forma
col·lectiva. Pot ser setmanal o quinzenal, de preferència en un lloc
fix, on el grup estigui tranquil i sense interferències de l’exterior.

Comunicació del grup. Obrir un apartat postal per a la
correspondència, e-mail per a internet i publicar un butlletí de
notícies, inclús un modest full fotocopiat a doble cara és un gran
començament, i permet al grup ser conegut per la gent. Un altre
material important és escriure una declaració de principis del grup.

Mètode en la presa de decisions. Buscar el consens, amb tots
els que participin per igual en el debat. Quan no es pot arribar a un
consens i la qüestió requerix una decisió, es vota el punt i tot el
grup accepta el que es va decidir. La posició de les minories i els
seus arguments han de constar per a la seva avaluació posterior.

Tasques bàsiques de cada militant. Una funció interna
(organització, finances, propaganda, relacions i formació política),
una militància externa, en alguns dels fronts socials d’això parlarem
més avant) assistir, a les reunions i contribuir al grup.

Avançant del Grup a
l’Organització

Aquest salt qualitatiu es pot produir de dos formes:

I) Amb el creixement del GAO

En els estats i regions on no hi ha altres grups anarquistes o quan els
altres grups anarquistes s’oposen a la proposta d’organització i acció
social, l’única manera de ser una organització és a través del
creixement del GAO, l’objectiu de la qual és avançar sempre cap avant.

Alguns elements servixen per a determinar la maduresa: el creixement
numèric (al voltant de 20 militants regulars), la regularitat,
l’afinitat i la confiança desenvolupada en la militància, l’expansió
dels fronts d’inserció social, la millora de les polítiques de
formació, etc.

Amb tot el que el GAO pot fer un salt qualitatiu i se subdivideix en
nuclis, la creació d’un consell que reuneix a delegats d’aquests nuclis
i l’ampliació de la seva esfera d’acció. És fonamental que la transició
del GAO cap a una Organització ha de reflectir un avanç real i no sols
els desitjos de la militància. De fet, ser un grup amb només el nom o
sigla de l’organització o federació és una publicitat falsa, un
voluntarisme sense base que fàcilment cau en el ridícul. La transició
del grup a l’organització anarquista és un procés, no obstant això, els
grups es defineixen de manera autònoma. La transició implica una
diferència qualitativa en el procés de construcció, però no jeràrquica.

II) Per aproximació, la integració i unificació entre els diferents
grups de pràctica anarquistes organitzats

En els estats i les regions on hi ha dos o més grups anarquistes, la
proposta és que prenguin contacte amb altres individus i grups
anarquistes per a discutir la proposta del FAO. Parlem ací de regions
pròximes, que no necessàriament han d’estar en el mateix estat, tan
sols pròximes. Exemple: Goiás i Districte Federal, els grups ubicats en
la frontera entre dos estats, etc.

Aquests contactes i les conversacions poden avançar més o menys. Alguns
poden rebutjar categòricament el nostre projecte, mentres que altres
poden mostrar interès i al mateix temps dubtes i crítiques parcials.
Amb aquests últims s’ha d’avançar en el diàleg i si és possible crear
un FAO a nivell d’estat o regionals per a reunir a aquests grups, que
generin tasques pràctiques conjuntes, discutir el projecte i treballar
per la unificació.

Per a inserir i militar en el
social

Tots els militants del GAO han de tindre la seva militància junt amb
els moviments socials. Les tasques internes mencionades anteriorment
són importants però no suficients i no pot ser una excusa per als
militants "fugir" de l’activisme social. Volem amb això evitar que
alguns es quedin amb a penes problemes interns o més "agradables" i
altres amb l’activisme social, que pot conduir a la creació de
"buròcrates informals".

És important que el grup avaluï i concentri les seves forces cap al
treball social i aconseguir resultats evitant assumir més tasques
d’inserció de les què pot assumir. Això fa que sigui necessari triar
algun(s) segment(s) prioritaris per a la seva inserció social. Quan
parlem de prioritaris, no es tracta d’imaginar aquest o un altre
segment per excel·lència, destinat per a realitzar la revolució social,
sinó més aviat concentrar forces en alguns treballs que hem revisat
tenen més potencial per al canvi.

No obstant això, amb el creixement i la maduresa que busquem hem
d’incidir en els més amplis segments. La intenció és que el GAO
discuteixi el tipus de treball que es realitza comprovant el que és més
viable (en el barri, en una escola, universitat, fàbrica, ocupació,
etc.) D’acord amb la realitat de cadascú. Sempre és aconsellable
iniciar un treball d’inserció en les bases, on els militants es troben
de forma natural, o és més fàcil inserir-se. També tindre en compte la
necessitat que aquest treball es dugui a terme de forma constant i en
una ubicació geogràfica fixa. És important tindre clar des del principi
que front d’actuació és més important i s’ajusta més a les
característiques de les persones que componen el grup.

Alguns exemples de fronts i àrees on actuar. Els fronts són espais
d’actuació on es realitza la nostra militància. Per exemple, els
moviments estudiantils, sindicats o moviments de treballadors sense
sostre, les ràdios comunitàries, les associacions de veïns de la
perifèria, els comitès de lluita, etc. En l’àmbit de la comunitat,
podem treballar amb temes com l'habitatge, salut, aliments, aigua,
electricitat, sanejament, transport, ecologia social, comunicació,
cultura, educació, drets humans, racisme, sexe, etc. Tot dependrà de
les demandes específiques de cada lloc i el nostre projecte polític.

En aquest treball, ens limitem a discutir, en general, la inclusió i
l’activisme social, seria impossible de descriure, inclús en termes
generals, una proposta d’acció per a cadascú. Hi ha una gran quantitat
de material produït pels membres del FAO en aquests distints fronts,
per a compartir experiències i suport a els que s’estan involucrant.
Els materials i la informació sobre l’exercici de cada front específic
es poden obtindre posant-se en contacte amb els membres del FAO.

Vols saber més? Vols participar?

Si has llegit aquest material i t’interessa, no importa si ets només un
individu o pertanys a algun grup o organització, no importa si ja ets
un anarquista declarat o algú que es va interessar per l’anarquisme fa
poc, per favor posa’t en contacte amb nosaltres.

Segur que pot ser important per a la lluita i tens molt que aportar!

El projecte anarquista per a nosaltres està per damunt de qüestions
puntuals o personals. El FAO es mou, però no està preparat i acabat, i
mai tancat per a aquells que pogueren estar interessats. Sabem i som
els mas interessats en la correcció d’errors, millorar el projecte i
incorporar les noves contribucions, i més gent en el debat.

Si tens alguna pregunta, no estàs d’acord en part del que s’ha dit fins
ara, t’invitem a parlar, a conéixer-nos millor. En resum, la posició
del FAO és constructiva, el diàleg obert i contra el sectarisme. Creiem
que només les bases podem crear condicions per a la construcció d’una
organització anarquista, que no sigui unes meres sigles o un gueto.

Fòrum
de l’Anarquisme Organitzat, 2010

Firmen aquesta declaració els grups i
organitzacions que avui componen el Fòrum de l’Anarquisme Organitzat:

Coletivo Anarquista Zumbi dos Palmares
(AL)

cazp.wordpress.com
Caixa Postal 136
CEP: 57020-970
Maceió-AL

Federação Anarquista do Rio de Janeiro
(RJ)

http://www.farj.org
Caixa Postal 14576
CEP: 22412-970
Rio de Janeiro-RJ

Federação Anarquista Gaúcha (RS)
http://www.vermelhoenegro.co.cc/

Rusga Libertária (MT)
http://rusgalibertaria.blogspot.com

Vermelho e Negro (BA)
http://vermelhoenegrofao.wordpress.com
Caixa Postal 280
CEP 44001-970
Feira de Santana-BA

Altres organitzacions anarquistes de
Brasil que ens recolzen i amb qui mantenim relacions fraternes i
solidàries:

Coletivo Para Além do Estado e do
Mercado (PAEM) (MS)

http://www.coletivopaem.blogspot.com
Caixa Postal 17
CEP 79804-970
Dourados-MS

Federação Anarquista de São Paulo
(FASP) (SP)

http://www.anarquismosp.org
Caixa Postal 52552
CEP 08010-971
São Paulo-SP

Organização Resistência Libertária
(ORL) (CE)

http://www.resistencialibertaria.org
Caixa Postal 12155
Fortaleza-CE

Pró Coletivo Anarquista Organizado de
Joinville (SC)

http://pro-cao.blogspot.com/

Coletivo Anarquista Luta de Classes
(Curitiba)

Caixa Postal 272
CEP 80010-010
Curitiba-PR

Contacte de la Secretària Nacional del
FAO:

secfao@riseup.net

Imagen


Castellano: http://www.anarkismo.net/article/17438
Português: http://www.anarkismo.net/article/17346
English: http://www.anarkismo.net/article/17431

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print