CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Declarant que ja estem sortint de la crisi, el govern es segueix burlant del poble

Dijous, 2 gener, 2014
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Fa ja cinc anys des que el sistema, els polítics i les institucions que ho gestionen, la patronal, la banca, el poder financer, els mercats, la UE, els rics en definitiva, ens van dir que començava una crisi econòmica molt profunda, fins i tot comentaven que trontolla el capitalisme, que calia tornar a redefinir-lo, arribant a organitzar nombroses reunions internacionals per a fer-nos creure que la crisi del sistema capitalista havia sorgit per sorpresa i que era responsabilitat de totes i tots el solucionar-la.

Al poble, a la majoria social, a la classe treballadora, ens van explicar, mitjançant una gran manipulació mediàtica, que la nova fase del capitalisme, ara anomenat capitalisme financer, havia provocat una enorme crisi no controlada de conseqüències incalculables i irreversibles.

Tots els grans mitjans de comunicació ens han bombardejat durant anys, explicant-nos la crisi, orígens, efectes, solucions... per a condicionar la nostra pròpia anàlisi, fent-nos creure l'inevitable de la situació, que només hi ha un camí per a sortir de la crisi (austeritat, reducció de la despesa social), que la crisi abasta a tot el sistema, que tots i totes som igualment responsables a l'haver viscut per sobre de les nostres possibilitats i en conseqüència, nosaltres, el poble hem de pagar la crisi a la qual ens han conduït...

Durant aquests cinc anys tota la població hem assistit impasibles davant l'agressió unidireccional del poder, rentant-nos el cervell i obligant-nos a compartir els seus anàlisis de la necessitat de pagar el deute, reduir el dèficit a costa exclusivament de reduir les despeses socials en lloc d'incrementar els ingressos i que pagui més qui més té.

La realitat d'aquests cinc anys de la seva crisi, per al poble, per a la classe treballadora ha estat: ERO, ERTO, acomiadaments, sis milions de persones en atur, desmantellament industrial, rebaixes salarials, explotació laboral i social, empobriment, desnonaments, retallades en despesa social, en prestacions per atur, en educació, beques, sanitat, dependència, reforma laboral, reforma de les pensions, reforma de la negociació col·lectiva, privatitzacions, desmantellament del sector públic, falta de llibertats, repressió de la dissidència, acabar amb qualsevol vestigi que soni a repartiment de la riquesa, a justícia social.

El sistema ens ha conduït al límit de l'explotació. Ens van vendre cases a preus desorbitats però amb moltes facilitats de finançament, ens van condicionar al consumisme, ens hipotequem per desenes d'anys. Quan ho van aconseguir, quan van aconseguir que la majoria de la població estigués en aquesta situació, van decidir que esclatés la crisi.

Ens van estafar abans, ara i ens estafaran després. Ens tallen l'aigua la llum, el telèfon, ens prenen les cases, els estalvis, el treball, els drets, les llibertats. La corrupció s'ha generalitzat en tots els nivells de les administracions públiques i de les organitzacions polítiques mentre al poble intenten, fins a aconseguir-ho, domesticar-lo amb cultura escombraria, que embruteix, ens fa individualistes, insolidaris, competitius, violents, racistes, xenòfobs.

La crisi dissenyada en laboratori pel propi sistema s'ha anat aplicant en diferents zones del món de forma seqüencial en les últimes dècades, sempre amb els mateixos mètodes i sobretot, amb les mateixes solucions, empobrir i explotar a la població. Ara li ha tocat als països perifèrics d'Europa en els quals Espanya ocupa un paper privilegiat al costat de Grècia, Portugal i Itàlia.

L'actual govern torna a burlar-se del poble i ha iniciat una nova posada en escena anunciant que estem sortint de la crisi, que hi ha senyals econòmics evidents que la crisi ha tocat fons, que la recessió està donant pas al creixement i a la creació d'ocupació. La seva borsa està pujant, les empreses de l'Ibex obtenen grans beneficis, la banca ja torna a guanyar diners, la prima de risc ha baixat, els diners comencen a fluir perquè les empreses creïn noves ocupacions.

Malfactors, estafadors, cínics, corruptes, aquests són els qualificatius menyspreables que es mereixen qui defensen aquestes posicions d'esperança (per als rics, per suposat) sense esmentar la situació en la qual han quedat els drets, les llibertats, els salaris, les pensions, els convenis que afecten a la majoria social, a la classe treballadora.

L'autèntica realitat és que estem passant fam, que no tenim habitatges, que no tenim treball, que tenim hipotecades les nòmines, que els nostres fills i filles estan en la misèria i es veuen obligats a emigrar perquè els explotin en l'Europa rica, desposseïts del seu futur, el mateix que han fet amb totes les persones d'altres països que han vingut com immigrants a aquestes terres.

Des de CGT ja dèiem que anunciarien la fi de la crisi quan els interessés, quan ja haguessin aplicat totes les reformes en el mercat laboral, en les condicions econòmiques, en les pensions, en les privatitzacions... Ha arribat l'hora, el PP ja ha començat la preparació de les pròximes eleccions i per a això ha iniciat la seva campanya que la recuperació econòmica ha començat. Sí, anem a sortir de la crisi, però ho anem a fer des de posicions molt diferents. D'una banda, la patronal, banquers, corruptes especuladors, amb una legislació sobre noves condicions laborals, econòmiques, socials, absolutament al seu favor, mentre que la classe treballadora ho anem a fer des del no-res, sense drets, sense recursos...

Des de CGT no jugarem a aquest joc que ens planteja el poder. No podran comptar mai amb cap tipus de suport, ni comprensió, ni enteniment de la lògica perversa del discurs del capital. No ens convenceran de que si que ha estat una crisi i no una una monumental es tafa que representa la lògica de la mort, de la destrucció, de l'explotació de persones, béns, recursos.

Des de la CGT treballem amb la lògica de les necessitats de l'ésser humà, amb les nostres eines del suport mutu, la solidaritat i la lluita per a evitar que aconsegueixin el seu objectiu final d'aniquilar i esclavitzar a la classe treballadora. No podran amb l'anarcosindicalisme, amb l'autoorganització dels de baix. Som la majoria, i encara que tard, el poble demanarà comptes i responsabilitats perquè els lladres i corruptes retornin el que han robat i estafat.

* Editorial del Rojo y Negro nº 273, publicació confederal de la CGT.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció