CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Decret d’autonomia dels centres educatius: burocratització, jerarquització i privatització

Dijous, 14 octubre, 2010

El Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius planteja una hipotètica autonomia de centres en els àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos. En coherència amb la LEC, on el cavall de batalla ha estat suposadament «eliminar la doble xarxa», es parteix del model de gestió de les escoles privades i s’aplica a les escoles públiques. Per això, des de la presentació s’aclareix que el decret té aquesta funció ja que l’autonomia organitzativa, de gestió de personal i de gestió econòmica es regula només pels centres públics donant per bona la gestió i organització dels centres privats i concertats.

Respecte l’autonomia en l’àmbit pedagògic a que fa referència el segon capítol només cal dir que és el més curt (menys de 2 pàgines de les 36 del total) i que els projectes didàctics propis hauran de comptar a la supervisió i l’autorització del Departament (art.17) i els projectes d’innovació pedagògica i curricular hauran d’estar adreçats a la millora dels resultats educatius (art.16) en una visió absolutament resultadista i plana de la tasca pedagògica.

En els altres dos aspectes, pel Departament d’Educació el funcionament dels centres púbics (i dels privats concertats en alguns apartats) es fonamenta sobre dos eixos principals: la jerarquització sota el poder de les direccions, on es fa prevaler en tot moment la seva capacitat de lideratge i decisió per sobre de la resta de l’equip docent, i el projecte educatiu de centre (basat en el projecte de direcció) que determina al final els recursos en funció de resultats, serveix a la vegada per a justificar la confecció de la plantilla i que porta en definitiva a un model d’autofinançament dels centres on la competitivitat desigual aprofundeix més la fractura social.

Aquest dos eixos a més, estan molt lligats, la conjugació dels quals ens confirma novament com el Departament vol privatitzar l’escola pública. Només cal fixars’hi per exemple que dels quatre títols principals que formen el document, dos es nomenen com: Direcció i autonomia organitzativa.., i Direcció i autonomia de gestió.... I d’altra banda, en els apartats on es fa menció al projecte educatiu de centre trobem referències constants d’interrelació d’aquest amb el projecte de direcció.

En el desenvolupament que es fa en aquest decret dels apartats corresponent de la LEC, el Departament encara va molt més lluny. I si a les actuals confirmacions per cobrir vacants provisionals la LEC hi sumava la possibilitat d’escollir el professorat definitiu segons el «perfil», ara a més es planteja que la direcció pugui nomenar professorat interí per cobrir substitucions temporals.

Darrera del concepte «d’autonomia» s’amaga una idea de centre autosuficient però sense els recursos necessaris per respondre a les necessitats de cada centre, una organització i gestió jerarquitzada cada cop més pròxima a l’empresa privada que obeeix més a les llei de mercat (recursos i finançament en funció de la producció o resultats) que a l’educació com a dret universal.

Autonomia de centres: un model educatiu que promou la privatització dels centres públics

- Autonomia sobre la base del «Projecte educatiu de centre»

Autonomia però supeditada a uns rendiments acadèmics segons l’avaluació d’un ens extern: l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació (art. 5)

Però l’avaluació dels resultats o rendiment no comporten junt a les propostes de millora metodològiques, organitzatives, etc una implicació
de l’administració per corregir les mancances de recursos materials i humans, ràtios, etc. Sí té efectes en canvi sobre:

Article 59. Efectes de l’avaluació dels centres:

1. L’avaluació d’un centre és un referent a tenir en compte en l’avaluació de l’exercici de la funció directiva i l’avaluació de l’exercici
de la funció docent en el centre.

2. A més dels efectes previstos ... ha de permetre, quan escaigui:

2.b... Substituir les persones que exerceixen òrgans unipersonals de govern i de coordinació

2.c) Revisar l’acord de coresponsabilitat i els recursos addicionals assignats al centre.

2.d) Obtenir... la qualificació de centre de referència educativa. (centres «pata negra»!)

2.f) ... valorar els nous projectes de direcció... en la selecció de futures direccions.

Art. 60.2 El resultat positiu de l’avaluació de l’exercici de la docència condueix als reconeixements professionals que escaiguin sobre l’adquisició de graus docents (que substituiran els actuals estadis).

L’organització i el funcionament que determinaran l’èxit del projecte educatiu depenen bàsicament del director/a i el projecte de direcció (art. 31.2) És limita a dues línies el paper de l’equip docent:

Art. 29.1 El claustre de professorat és l’òrgan de participació
del professorat en el control i la gestió de l’acció educativa del
centre.

En la mateixa línia de cercar vies pròpies de finançament o
espònsors, el decret preveu pels Projectes d’innovació pedagògica i
curricular.

Art 16.2. «...les vinculacions amb la Universitat, amb els sectors econòmics o amb altres organitzacions.»

El Departament ja preveu que l’autonomia de la gestió econòmica com en l’empresa privada pot arribar a situació deficitària, i arribat el cas el centre hauria de demanar un préstec. L’Administració abandona així descaradament les seves responsabilitats com a servei públic.

Art. 51.2 ... Si escau, pot contractar també operacions de tresoreria per finançar el dèficit temporal transitori de recursos financers...

Incorpora les empreses en el Consell escolar i en la planificació educativa.

Art. 27.6 En els centres que imparteixen cicles formatius de dues o més famílies..., s’incorpora a la sessions del consell escolar una persona proposada per les institucions empresarials o laborals presents en l’àmbit d’acció del centre, d’acord amb les seves normes d’organització i funcionament, amb veu i sense vot.

- Autonomia per organitzar i gestionar de manera jeràrquica el professorat

La capacitat i poder de decisió de la direcció sobre tots els àmbits de funcionament del centre, retalla considerablement la democràcia i el treball en equip del claustre i té com a conseqüència una desregulació en les condicions laborals del professorat.

Els òrgans unipersonals de direcció addicionals (Art.34) i de coordinació queden directament supeditats a la direcció, tant en les seves funcions com en la durada del càrrec.

Encara que en tots dos casos, és l’Administració qui, amb criteris purament pressupostaris dóna el vist-i-plau.

Art. 41.2. Els òrgans unipersonals de coordinació reben de la direcció els encàrrecs de funcions de Coordinació...

Art. 41.3. El nomenament dels òrgans unipersonals de coordinació s’ha d’estendre, com a mínim, al curs escolar sencer i, com a màxim, al període de mandat del director o directora.

Art. 43.1. El Govern determina l’ import màxim anual que s’assigna a cada centre per la totalitat dels complements retributius a què fa referència la disposició addicional vint-i-dosena atenent variables de dimensió i complexitat dels centres...

I és cap de personal amb autoritat plena per nomenar càrrecs transitoris.

Art. 44. ...el director o directora del centre pot encarregar ... a altres membres del claustre funcions de gestió, coordinació i docència.... El professorat afectat té l’obligació d’assumir-les i exercir-les.

La direcció pot confeccionar a la carta la plantilla del centre:

a) En concurs general, els llocs de treball amb requisits de capacitació professional que es proposin a l’administració,

b) en «concurs específic», els llocs de treball de «perfil singular d’acord amb el projecte educatiu» ,

c) en «provisió especial», els «llocs d’especial responsabilitat» de determinats càrrecs unipersonals.

I, a més podrà participar directament en la selecció de personal en els dos darrers casos.

Art. 49.3 ...la direcció de cada centre públic pot proposar al Departament.... requisits de titulació i capacitació professional docent
respecte de determinats llocs de treball a proveir pel procediment de
concurs general...

49.5 ...en els procediments de provisió per concurs específic i de provisió
especial es garanteix la intervenció de la direcció del centre en la selecció dels candidats.

Disposició transitòria sisena: «Mentre no es reguli reglamentàriament el sistema de provisió de llocs docents singulars per concurs específic, es mantenen vigents el procediment... pel qual es regula els plans estratègics...

Una direcció i un equip directiu cada cop més a prop de l’administració que del claustre amb clares funcions de cap de personal.

Art. 50.2 Les persones membres de l’equip directiu, com a responsables de la gestió del projecte de direcció, han de retre comptes dels resultats de la gestió del personal destinat al centre...

Art. 50.3 ... Així mateix, la direcció ha de comunicar les jornades no treballades quan el personal del centre exerceixi el dret de vaga, als efectes d’aplicar les deduccions proporcionals d’havers que corresponguin, que tampoc no tenen caràcter de sanció.

Art. 50.4. Correspon al director o directora del centre imposar sancions disciplinàries per les faltes lleus ...

Art. 50.5. Correspon al director o directora proposar la incoació d’expedient disciplinari per faltes greus o molt greus del personal del centre presumptament comeses en relació amb els seus deures i obligacions, així com proposar la incoació d’expedients contradictoris i no disciplinaris quan hi hagi indicis raonables d’incapacitat per a l’exercici de les funcions del lloc de treball...

La direcció podrà nomenar substituts/es

Art. 50.6 El director o directora pot nomenar,..., el personal interí docent per cobrir substitucions temporals en el seu centre, seleccionant directament la candidatura més adequada per al lloc de treball en el centre, tot respectant la prelació de les persones aspirants.., la direcció haurà de respectar el procediment de gestió i els criteris d’ordenació de la borsa de treball que determini el Govern.

S’obre la possibilitat que el professorat jubilat faci treball voluntari als centres (Disp. Addicional Setzena). Més enllà de l’aportació i intercanvi
d’experiències a la comunitat educativa inqüestionables, en la pràctica i coneixent el Departament, no ocuparia lloc de treball però podria justificar més retallades de plantilles.

- Les primeres evidències de la manca d’autonomia: la jornada intensiva i el calendari escolar

CGT Ensenyament portem molts mesos dient que la proposta d’autonomia de centres del Conseller Maragall i de la LEC (i, per tant, del quatripartit) és una absoluta enganyifa. Que s’ha agafat una terminologia progressista i reivindicada per amplis sectors del professorat per donar-li la volta com a un mitjó i implantar-nos un model jerarquitzat, burocràtic i privatitzador de la gestió dels centres.

Només ha calgut començar el curs amb el nou calendari i veure on han anat a parar totes les peticions dels consell escolars dels centres
respecte de la jornada intensiva. Si els centres educatius tenen autonomia, sembla lògic que en el marc d’un calendari general i d’unes jornades lectives establertes, la comunitat educativa pugui organitzar el seu calendari. No és així com ho entenen el Conseller Maragall i el seu Departament. NO creuen en l’autonomia sinó en la submissió.

Propostes i model d’educació pública per CGT

* Una inversió del 6% del PIB català en educació pública.

* Reducció dels concerts fins a la seva supressió, amb ingrés a la xarxa pública dels centres concertats que vulguin i calgui.

* Ni un euro a la privada!

* Gestió democràtica i transparent amb participació de tota la comunitat educativa: professorat, PAS, pares, mares i tutors, alumnes...

* Reducció de les càrregues burocràtiques externes.

Perquè les millores pedagògiques han de venir acompanyades de...

* Reducció de la ràtio amb el conseqüent augment de plantilla i de
professional de suport a la docència, no externalitzats.

* Reconeixement diferenciat a efectes ràtios i plantilla base dels CAEPS.

* Augment de recursos humans per a la millora de l’atenció
individualitzada als centres d’EE.

* Pel dret a l’educació de persones adultes, desplegament d’una xarxa que ofereixi tots els nivells a tot el territori.

* Supressió de la sisena hora a l’educació primària.

Federació d'Ensenyament CGT Catalunya

www.cgtcatalunya.cat/cgtense

>>> Adjuntem butlletí L'Esquerda sobre el tema i Quadre amb Esquema de la estructura d’organització i funcionament d’un centre públic segons
el decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius.

Attached documents