Dèficit de tarifa: 13 anys porten les elèctriques estafant al país

El parany de la Reforma Elèctrica

Des que es va publicar el RDL 9/2013 més conegut com la Reforma Elèctrica, van sortint a la llum cada vegada més aspectes que indicarien que s'ha produït un frau massiu en el sistema elèctric espanyol, un sistema regulat. L'objectiu d'aquest decret és aturar el que s'anomena Dèficit Tarifari, iniciat per Josep Piqué a l'any 2000 i donar estabilitat al sistema elèctric espanyol i evitar una escalada de preus en la tarifa elèctrica.

No obstant això, sota aquests interessos generals s'amaga el major escàndol de la democràcia espanyola. El reial decret no atura les causes reals del Dèficit Tarifari i per contra és aprofitat per carregar contra les energies renovables i consolidar el règim monopolista del mercat elèctric espanyol.

Iberdrola ha escrit el RDL 9/2013

El primer punt a tractar és saber qui ha afavorit la reforma elèctrica. Curiosament termes com "peatge de suport", "rendibilitat raonable de les energies renovables", "increment necessari dels costos fixos del sistema", termes que apareixen com a nous en la nova Reforma Elèctrica, han estat encunyats prèviament per l'Elèctrica Iberdrola.

Al vídeo al qual s'accedeix per l'enllaç " punxar aquí "(la xerrada comença a partir del minut 30) es veu una xerrada en la qual el senyor Gonzalo Sáez De La Miera, responsable de Prospecció Regulatòria d'Iberdrola Renovables, l'any 2012, un any abans de la Reforma Elèctrica encunya els termes abans esmentats. Si no fos per la data en què el Responsable d'Iberdrola va donar la xerrada, a la Fira GENERA, es diria que està explicant la reforma energètica.

Un cop ja sabem com es va afavorir la Reforma Elèctrica, i qui és el responsable de la mateixa, la companyia Iberdrola, anem a analitzar com es va dur a terme. En un país seriós, aquesta relació entre el Govern i una elèctrica com Iberdrola com mínim s'investigaria. Aquí ... no.

Les Elèctriques i el Govern Espanyol actuen compinxades.

L'empresa Nuclenor, propietat al 50% entre ENDESA i Iberdrola va llançar a finals de l'any passat un pols al govern espanyol, proposant el tancament de la central nuclear de Garoña, de la qual posseeix el 100% .

Però la climatologia i les condicions econòmiques van crear una excusa perfecta per justificar la reforma elèctrica. Un any d'excepcional pluviometria i un oportú Reial decret llei, concretament el RLD 2/2013 , que va obligar a l'energia eòlica a cobrar l'energia abocada a la xarxa a tarifa eliminant la possibilitat d'acudir al mercat i cobrar una prima com s'havia fet fins llavors, va disparar el dèficit de tarifa com mai s'havia fet abans.

Les companyies elèctriques en un any de caiguda de la demanda limitar les exportacions a França i van posar tota la hidroelèctrica a treballar. La demanda elèctrica a Espanya es va cobrir amb les fonts nuclears i carbó, juntament amb eòlica i hidroelèctrica, caient el preu del mercat de l'energia a mínims històrics, de l'ordre de 18€/MWh.

L'oportú RLD 2/2013 que havia entrat en vigor l'1 de febrer, en plena campanya eòlica (els mesos de major producció eòlica a Espanya coincideixen amb hivern i primavera) va augmentar en més de 1.000 MM € els diners que van rebre les empreses eòliques respecte al que hauria d'haver rebut si haguessin seguit en el sistema tradicional de cobrar preu de mercat més prima.

Amb un preu de l'energia en mínims històrics les primes rebudes per les centrals eòliques van anar directament a engreixar el Dèficit Tarifari, servint en safata les excuses per al RDL 9/2013, com s'assenyala més en el mateix decret:

"Aquestes desviacions vénen motivades pel fet que en els primers mesos de l'any 2013 han esdevingut unes condicions meteorològiques atípiques, i el nivell de pluviometria i les condicions de vent han estat molt superiors a les mitjanes històriques. Aquestes condicions han provocat un doble efecte. D'una banda, han ocasionat l'enfonsament del preu del mercat diari fins a un nivell mínim de 18,17 € / MWh de mitjana al mes d'abril, donant com a resultat un preu mitjà en els sis primers mesos de 2013 que no arriba als 37 € / MWh, molt inferior als 51,19 € / MWh previstos per al conjunt de l'any. D'altra banda, s'ha produït un increment de les hores de funcionament de determinades tecnologies, i en particular de l'eòlica amb dret a règim primat. Tot això ha determinat una notable desviació a l'alça del sobrecost del règim especial, com a conseqüència dels menors preus del mercat registrats".

En aquest paràgraf s'ignora els efectes que sobre aquest sobrecost ha tingut el RDL 2/2013. Es pot concloure que les elèctriques van baixar conscientment el preu de l'energia mitjançant les centrals hidroelèctriques i el govern va augmentar el Dèficit Tarifari mitjançant el RDL 2/2013.

La promulgació d'un decret com el RDL 2/2013, en la data en què es va promulgar, amb una tardor i un hivern que havien omplert els embassaments espanyols, en un any de demanda excepcionalment baixa i sense previsió d'augmentar, i anunciat a més pel govern en les previsions de creixement econòmic, lligat a la demanda elèctrica, donaria a pensar o que bé el govern ha actuat de forma altament negligent, la qual cosa li deslegitimaria per complet, o pitjor encara, amb una profunda mala fe.

La reforma retroactiva

El RDL 9/2013, saltant-se qualsevol legislació espanyola i comunitària, suspèn el fins llavors vigent RD 661/2007, que regulava en preu i en el temps les primes a rebre les tecnologies acollides al règim especial de producció d'energia elèctrica. Això és una cosa sense precedents en l'estat de dret i la comunitat europea, on la seguretat jurídica és fonamental per a l'estabilitat dels mercats. A la pàgina 22862 de l'esmentat decret es poden consular els períodes de temps que assegurava la percepció de la prima per a les diferents categories.

"A Espanya acaba d'ocórrer una cosa insòlita, s'ha promulgat una llei amb efectes retroactius que deixa desemparats a milers de ciutadans "

La retroactivitat ve des del moment en què se suspenen les primes que rebien les renovables, primes que el RD 661 / 2007 garantia en el temps, que com a conseqüència directa té que els inversors que han apostat per les energies renovables no podran fer-se càrrec dels deutes contrets. No hem d'oblidar el fet que les centrals que funcionen amb energies renovables tenen uns costos d'operació i manteniment reduïts, de manera que el major cost ve donat pels costos d'amortització, i és de preveure un palanquejament important, o el que és el mateix, que es troben finançades a llarg termini.

Tenint en compte que ara la solar fotovoltaica va començar el 2004 a Espanya i va tenir el seu auge en 2008, i que es tracta d'una tecnologia amb un període d'amortització mitjà de 12 anys, la immensa majoria de les centrals fotovoltaiques espanyoles no estan amortitzades i encara deuen gran part dels crèdits bancaris, més encara en un país on la "amortització francesa" on es paguen més interessos inicialment i s'amortitza al final de la vida del crèdit.

Encara que el govern parla d'una "rendibilitat raonable" del 7'5%, la realitat és que pretén implantar un sistema de retribució fixa basat en el bo espanyol a 10 anys més 300 punts bàsics, i una revisió a 6 anys, pel que el refinançament, i als tipus d'interès actuals de la banca a Espanya, és inviable, tant per l'inversor com per a la banca.

És de preveure que gran part de les inversions renovables a Espanya acabin al Banc Dolent o SAREB , del que casualment és Iberdrola un dels seus accionistes. Es calcula que poden acabar en aquest banc més de 30.000 MM €, i aquestes pèrdues les assumirà l'estat espanyol d'una o altra manera, a part de deixar arruïnades a més de 50.000 famílies que han invertit en energies renovables.

Però el problema de la retroactivitat no acaba aquí. D'una banda, el promulgar lleis amb efectes retroactius dóna lloc a una inestabilitat jurídica per als inversors que pot fer inassumible qualsevol acció a mitjà termini a Espanya. I no ens oblidem que és el mercat intern el que dóna estabilitat al país, i que el mercat intern necessita estabilitat dels consumidors, i que la immensa massa dels consumidors la componen treballadors, i que els treballadors per poder consumir necessiten estabilitat en els seus llocs de treball, i que la major massa laboral estable es troba en empreses establertes a llarg termini, i que si no hi ha seguretat jurídica, aquest tipus d'empreses necessàries per crear ocupació estable és molt difícil que s'estableixin a Espanya.

I d'altra banda, en un sector regulat com l'energètic la inseguretat jurídica dóna lloc dóna un avantatge competitiu important a certes empreses, les que manegen aquesta inseguretat com Iberdrola, davant d'altres, deixant un sector funcionant en règim d'oligopoli en el qual 4 empreses controlen el sector.

Tipologia de centrals de producció d'energia

Les centrals de producció d'energia es poden dividir en tres tipus. Les no gestionables, les no predictibles i les gestionables. Entra les no gestionables ens trobem a les centrals nuclears i les de carbó. Tot i que la propaganda oficial parla que les energies renovables són les no gestionables, la realitat és que aquestes són les esmentades, i són així perquè o treballen al 100% o estan aturades. Les renovables són no predictibles, ja que és molt difícil predir el seu producció, tot i que els estudis estadístics permeten predir la seva producció anual i les prediccions meteorològiques permeten predir la producció a mitjà termini. I els avenços en aquest camp permeten millorar aquesta predicció tant a curt com a mig termini. Finalment, hi ha les centrals gestionables, que són principalment les hidroelèctriques i les de cicle combinat de gas.

En el funcionament del sistema elèctric, les primeres i les segones cobreixen els consums fixos, mentre que les gestionables són les que cobreixen les puntes de consum.

La base del consum ve a ser d'uns 24.000 MW de potència, i la gestió màxima ve a ser al voltant de 14.000 MW, encara que cal dir que d'aquests 14.000 MW, a prop de 5.000 MW es cobreixen diàriament amb solar fotovoltaica, que produeix en puntes.

"La solar fotovoltaica al sistema substitueix en gran part al gas dels cicles combinats. cosa que cal tenir en compte per comprendre la demonització per part d'UNESA d'aquesta tecnologia"

I respecte als cicles combinats, cal dir que es componen de dues centrals en una, una turbina de gas, amb un rendiment del voltant del 30% i unida a ella i aprofitant els seus gasos d'escapament una central tèrmica convencional, amb un rendiment del 20%. les centrals obtenen els seus alts rendiments quan es troben en el punt òptim de funcionament, i encara que poden arrencar i parar amb relativa velocitat, no tenen una capacitat de regulació important, ja que operar fora de punt redueix molt els seus rendiments.

En realitat els cicles combinats no regulen, sinó que entren en esglaó, de 800 MW a 800 MW, que és la potència típica d'aquests sistemes ..

Els costos del sistema

Els costos del sistema, com en qualsevol sistema, es divideixen en costos fixos i costos variables. En el sector elèctric és molt difícil separar els costos fixos dels variables, i a més, hi ha un risc polític important, ja que si els costos variables són molt baixos respecte als fixos, es fomenta el malbaratament energètic ja que no resulta rendible invertir en eficiència energètica. En una central nuclear, per exemple, es podria considerar que tots els seus costos són fixos, ja que treballa sempre al 100% de càrrega, però també es podria considerar que els seus costos són tots variables ja que en ser la seva producció anual fixa i predictible, és molt senzill determinar quin és el cost de producció per KWh.

El lògic seria pensar que si se sumen tots els costos fixos del sistema, i es calcula la demanda previsible anual, afegint el que costa produir aquesta demanda, i afegint els marges per als operadors, es podria calcular fàcilment quin seria el cost del kW · h. Tanmateix, el sistema no funciona així.

Els costos es separen en costos fixos i variables, i els ingressos provenen d'una factura que té un terme de potència (terme fix) i un terme d'energia (terme variable). En principi, la suma d'uns i d'altres hauria de ser igual, però ens trobem que la suma dels costos és superior a la d'ingressos, i que aquesta diferència genera el Dèficit de Tarifa. És això cert? És possible que en un sistema similar al d'altres països de l'entorn nostre sistema elèctric sigui més car i deficitari? Ho és, però perquè està mal regulat. I la trampa apareix en el terme variable de l'energia.

Tot i que el RDL 9/2013 parla de sobre retribucions a les energies renovables, òbvia o passa per alt les sobre retribucions que reben les energies convencionals. Explicat en poques paraules. A les elèctriques se'ls ha reconegut gran part dels seus costos com a costos fixos. L'aprimar de costos les centrals de producció fa que els costos fixos del sistema augmentin. En els costos variables apareixen els costos de producció als quals se sumen altres tipus de costos variables i la part de costos fixos que no es pot cobrir amb el terme de potència que es cobra als usuaris mitjançant el terme d'energia. Els costos de producció s'obtenen del pool elèctric, que és la subhasta energètica diària, i aquí és on s'amaga el parany de les elèctriques.

Funcionament del pool

El pool o subhasta elèctrica determina quina serà la demanda horària que hi haurà diàriament.

Cada hora els diversos agents de producció liciten per les seves centrals, oferint l'energia a un preu determinat. El paquet de renovables entra si o si, tret que REE determini que en determinades xarxes no pot entrar aquell dia energia i paralitzi principalment parcs eòlics.

L'energia nuclear i la del carbó s'asseguren que entraran al 100% de càrrega, licitant a un cost 0. Les elèctriques decideixen si algun embassament ha d'entrar, licitant a un preu relativament baix (fins a 30 € / MW · h els més cars) i posteriorment entra el gas dels cicles combinats. Aquests entren a 50 € / MW · h els més desesperats fins a 70 € / MW · h els de les elèctriques, i fins i tot més en èpoques on el gas està car.

Doncs bé, un cop que s'ha sumat horàriament quina és l'energia que aporta la nuclear i el carbó, i la predicció de les renovables, comença a entrar el gas, a les licitacions que s'han fet, fins a arribar l'oferta en energia a la demanda prevista. Aleshores s'atura el preu de la licitació, i es veu a quin preu ha entrat l'últim puixant, que generalment és gas, que entra entre 50 i 70 € / MWh. I a aquest preu rebran totes les tecnologies seva retribució.

Les renovables rebran un complement en forma de prima, o directament una tarifa fixa independentment del pool, en funció de l'energia aportada al sistema.

Les fonts convencionals d'energia s'han aprimat convenientment els costos fixos , i els costos variables que declaren són molt baixos, de manera que la retribució que reben en el pool quan aquesta a la mitjana de 55 € / MWh ronda el 350% de marge comercial al cas de les nuclears o del 200% en el cas de les de carbó, molt allunyades pel que es veu del 7'5% de retribució raonable per a les renovables que pregona el RDL 9/2013.

També és cert que això no es dóna les 24 h del dia, sinó en les puntes. Ja hem esmentat abans que hi ha 24.000 MW de potència que es cobreixen en hores vall, i que aquesta potència la cobreixen entre les nuclears, les renovables i el carbó, mentre que la fotovoltaica i el gas cobreixen les puntes.

La mentida sobre les renovables

Analitzant el pool semblaria que les renovables són unes fonts d'energia cares i que els seus primeres són injustes perquè reben una retribució per sobre dels costos del sistema. A més, aquesta sobre retribució ve del terme variable de la factura elèctrica, de manera que encareix molt la factura al consumidor final. Amb aquests arguments és molt fàcil demonitzar aquestes fonts d'energia. I a més, cal tenir en compte que les primeres se sumen directament al terme d'energia, enggreixant-lo, pel que és molt fàcil relacionar-les amb el dèficit de tarifa. Però això no és del tot cert.

És cert que les energies renovables reben una prima addicional, que es cobra en el rebut de la llum als usuaris a través del terme d'energia, tal com assenyala perfectament la manipuladora calculadora d'UNESA.

Però és que la resta de les fonts d'energia reben la mateixa o superior prima, però des del terme fix del sistema, del terme de potència, i és precisament aquesta prima la qual va a engreixar el Dèficit Tarifari

No ens oblidem que les elèctriques , a través dels "costos reconeguts" que no auditats del sistema, han traslladat els seus costos fixos al terme fix de potència, i han entrat en el pool a uns costos molt aprimats. Però les renovables entren amb el 100% dels seus costos, ja que no han pogut traslladar cap d'ells com "costos reconeguts" del sistema. La prima que reben simplement els reconeix que entren a competir amb el 100% dels seus costos i la remuneració que reben és justa, d'acord als costos reals de producció.

No obstant això, les fonts convencionals reben una remuneració en funció dels seus costos variables, amb uns marges comercials brutals, i cobreixen els costos fixos a través del terme fix de potència, un terme fix que a més suposa una tarifa plana amb uns sobrecostos brutals per al consumidor.

"Les renovables reben una prima que es paga a la factura elèctrica. Les convencionals reben una sobre retribució major a través de la trampa del pool"

Per exemple, si un consumidor industrial durant un quart d'hora en un mes consumeix en el seu procés industrial 280 kW, encara que la resta del mes la mitjana sigui de 100 KW i la següent punta sigui de 130 kW, se li facturarà tot el mes un terme de potència de 280 kW, com si hagués usat realment tot el mes 280 kW.

En canvi, les renovables funcionen en un règim més d'acord al mercat, ja que totes les seves retribucions provenen del terme variable o d'energia del sistema. Per tant, les renovables reben una prima, és cert, del terme d'energia, però a les convencionals el pool els permet uns beneficis extraordinaris mentre les prevalem a través del terme fix de potència.

La demonització de la solar

Si hi ha una tecnologia renovable particularment demonitzada aquesta és la solar fotovoltaica. Es diu que rep una prima desproporcionada i que és la responsable del Dèficit de Tarifa. Però hi ha analitzar per què precisament aquesta font d'energia és la més demonitzada per les elèctriques. I la resposta la tenim al sol. El molt punyeter va i no se li ocorre altra cosa que sortir de dia, i produir 5.000 MW d'energia en puntes. Precisament quan les puntes de potència es cobreixen amb gas i augmenta el preu del pool. I aquests 5.000 MW suposen un terç de l'energia demandada en puntes.

No cal dir que si dels 14.000 MW demandats en puntes, tots es cobrissin amb gas, el preu del pool augmentaria més i el benefici que proporcionen l'energia nuclear i carbó a les elèctriques augmentaria en aquesta proporció. Però el gas només cobreix 9.000 d'aquests MW perquè els 5.000 restants els cobreix la solar fotovoltaica, la satànica solar, el pagà Déu Ra. I ja no valen les excuses de que es paga molt per aquesta tecnologia, perquè en aquests moments la solar fotovoltaica, gràcies a l'esforç realitzat, està pràcticament en paritat de xarxa, però l'esborrany de Decret d'Autoconsum la segueix perseguint i demonitzant.

I no val dir que en el passat es van adquirir compromisos inassumibles, perquè aquests compromisos són perfectament assumibles des del moment en que el cost de la fotovoltaica està perfectament acotat, i disminueix any a any respecte al sistema elèctric ja que l'augment de la seva retribució és molt inferior a l'augment dels costos del sistema.

Cal dir quina és la veritat d'aquesta demonització, i és perquè substitueix els cicles combinats de gas, que com ja hem esmentat en aquest article, no són realment tan gestionables, no és controlable seu cost variable per la volatilitat del preu del gas i hi ha un sobredimensionament molt important del sistema elèctric per culpa precisament d'aquests cicles combinats.

D'on ve el Dèficit de Tarifa

S'ha repetit fins a la sacietat que el Dèficit de Tarifa ve per la imposició del govern d'unes tarifes elèctriques per sota del cost elèctric. Fins i tot el seu propi nom no indica el contrari, es tracta d'un dèficit o pèrdua motivat per la tarifa. Però l'única cosa certa és que una mentida, per moltes vegades que es repeteixi, fins i tot fins a la sacietat, no s'acaba mai convertint en una veritat.

La mentida es pot demostrar buscant la resposta a la pregunta de com és possible que les elèctriques tinguin uns beneficis tan elevats si estan venent el seu producte per sota de cost i adquirint uns apalancaments tan importants. Efectivament, no hi ha resposta.

I una altra pregunta, com és possible que el Dèficit de Tarifa es dispari quan és totalment previsible i fitat el cost de la fotovoltaica a Espanya, sobretot des que es limiten les hores de sol gràcies al RDL 4/2010? Ningú té la resposta a aquesta pregunta, ha de ser un miracle de la matemàtica.

Partint d'aquest mite de l'origen del Dèficit de Tarifa, i analitzant la factura elèctrica, tal com fa per exemple la calculadora de UNESA (Patronal elèctrica del sector) dóna la sensació que la culpa d'aquest sobrecost ho tindrien les primes al Règim Especial.

Però res més lluny de la realitat. En el sector energètic existeixen noms molt comercials per a determinats termes o elements que no es corresponen amb la realitat. El mateix que el Gas Natural té un encertadíssim àlies que dóna la sensació que es tracta d'una font d'energia neta i inesgotable, pràcticament renovable, quan no és mes que un contaminant combustible fòssil com el propi petroli, el Dèficit Tarifari no correspon el seu nom amb la realitat.

"El Dèficit de Tarifa ve perquè el sistema és incapaç de suportar el sagnat continu per part de les elèctriques, i els consumidors no podrien pagar l'electricitat"

Ja hem analitzat el sistema elèctric espanyol i com funciona. Òbviament si s'augmenten els costos fixos per culpa del que s'anomena "costos reconeguts" a les elèctriques, part d'aquest cost fix es cobrirà amb el recaptat com a terme de potència.

Una altra part anirà a la part variable del sistema i es recaptarà mitjançant el terme d'energia. Però la suma del recaptat pel terme de potència i el terme d'energia no és suficient per cobrir els costos, llevat que s'augmenti a nivells inassumibles els preus de l'energia, en un país on ja suporten uns dels costos energètics més alts d'Europa. Per cobrir la resta dels costos el govern aprova una sèrie de mesures que es resumeixen en el Dèficit de Tarifa. I aquestes mesures no són ni més ni menys que permetre a les elèctriques endeutar amb la banca per aquesta diferència de costos que no poden ser assumits pel sistema regulador actual, i l'Estat avala aquests crèdits.

O el que és el mateix, mentre les elèctriques engreixen els beneficis gràcies al pool, declaren unes pèrdues que són cobertes per l'estat. En l'actualitat aquestes perdues finançades arriben als 26.000 MM €.

Com es justifiquen els costos de les elèctriques?

El problema del sistema elèctric espanyol ve pel pool. Si les elèctriques es veiessin obligades a assumir els costos fixos de les centrals nuclears i de carbó, rescatant del terme fix, i assumint els costos reals de producció energètica, es veurien reduïts enormement els seus marges en hores punta.

Però en cost de producció en hores vall seria inassumible per al sistema, i es veurien molt perjudicats els intercanvis internacionals. Ara gràcies als baixos costos reconeguts a les elèctriques en la producció energètica nuclear i de carbó, es permet vendre a molt baix preu l'energia de nit a França. Si aquests costos augmentessin, França no compraria l'energia i la tarifa vall augmentaria considerablement.

Però això passa amb el sistema actual, i es manté amb la reforma energètica. El sistema és clarament discriminant per a la resta de les fonts d'energia, ja que amb aquesta excusa atorga avantatges competitius importants a les elèctriques i uns beneficis extraordinaris.

El Dèficit de Tarifa en mans de les elèctriques

El tema del Dèficit de Tarifa és com posar a la guineu a cuidar les gallines. Són les elèctriques les que decideixen quins són els costos fixos dels seus sistemes i quina és la quantitat que s'assignaran a aquest menester.

A això cal sumar la comptabilitat fictícia provinent de la bombolla immobiliària on es van realitzar milers d'urbanitzacions a Espanya encarregant-se de pagar la infraestructura elèctrica el promotor i que després cedia gratuïtament a la companyia elèctrica, companyia que havia de donar un valor comptable a aquestes instal·lacions, l'amortització va directament a engreixar les despeses fixes del sistema i al Dèficit de Tarifa.

Si a aquests costos sumem els costos de Operació i Manteniment de residus nuclears o d'operació de centrals hidroelèctriques parades o de les reversibles que bomben a la nit, a més de les primes del carbó, que també van a la part fixa dels costos del sistema, ens trobem que ben gestionades les centrals de producció, amb parades tècniques oportunes o ficant més o menys hidroelèctrica en el sistema són capaços de controlar el preu del pool o subhasta elèctrica, substituint energia provinent de la hidroelèctrica (els costos van en la seva major part al Dèficit de Tarifa) per gas ( que puja el preu del pool, per l'alt cost de la matèria primera, el gas natural).

I les elèctriques manejant convenientment aquests paràmetres (tenen les eines per a això) són capaços de generar pèrdues al sistema (acumulades en el Dèficit de Tarifa) alhora que augmenten considerablement els seus beneficis (gràcies al pool).

El sistema elèctric és un sistema regulat, que té uns costos fixos i altres variables. I al consumidor se li cobra un terme fix en funció de la potència contractada i un altre variable en funció de l'energia consumida. Però a les elèctriques se'ls va permetre endeutar-se amb aval de l'estat per la diferència entre els costos fixos que declaraven i els ingressos provinents del terme fix de la factura elèctrica. I en el sistema elèctric és molt difícil separar els costos fixos dels variables, ja que segons es miri, la immensa majoria dels costos són fixos, o variables.

Aquesta indefinició entre costos fixos i variables va permetre a les elèctriques engreixar els costos fixos, mentre obtenien beneficis extraordinaris del terme variable gràcies al pool. Qualsevol cost susceptible de ser fix es finançava amb aval de l'estat en el Dèficit de Tarifa, i aquests costos desapareixien del terme variable.

I d'on millor que traslladar a fixos costos variables que de les centrals tradicionals com les nuclears, les de carbó o les hidroelèctriques. Com el mercat elèctric espanyol es basa en una subhasta elèctrica i un preu de mercat calculat en aquesta subhasta elèctrica, quan aquest preu ho marca el gas, per exemple, a 55 €/MW·h, i els costos variables declarats de les centrals de carbó o nuclears varien entre els 15 i els 25 €/MW·h els beneficis en aquest tram per a les elèctriques són enormes.

I si a més, els costos aprimats d'aquest tipus de centrals, més les amortitzacions de la burrada que s'ha fet en cicles combinats. van als costos fixos, i aquests no es cobreixen amb la factura del terme de potència, les elèctriques sense cap pudor ho financen amb el Dèficit de Tarifa, un crèdit amb caràcter general pel qual respon l'estat espanyol, i sobre el qual no hi ha cap auditoria realitzada.

En un sistema honrat, els extraordinaris beneficis obtinguts pel sistema de producció energètica haurien de cobrir els sobrecostos del sistema i tapar el Dèficit de Tarifa, però pel que sembla aquest és un sistema corrupte on es permet el parany.

És necessari realitzar una auditoria del Dèficit de Tarifa, per a saber realment quines despeses han imputat les elèctriques a aquest apartat i veure quina part del mateix els és exigible, i prevenir-lo a futur traslladant els beneficis obtinguts en producció a cobrir les pèrdues en distribució.

Perquè les elèctriques tenen llavors aquests beneficis desproporcionats?

Analitzant la situació podria semblar que les elèctriques espanyoles estarien en una posició de debilitat important, a l'haver d'endeutar-se per a poder cobrir els seus costos fixos, i amb uns costos variables que han de, a més, repartir en un mercat molt competitiu, el de la comercialització. Però en canvi, els beneficis presentats per les elèctriques són extremadament alts. Això es deu a l'estructura del pool o subhasta elèctrica. En aquesta subhasta el preu de l'energia en origen ho marca el punt en el qual s'uneixen les corbes d'oferta i demanda.

Les elèctriques juguen amb el gas per a pujar el preu de l'energia (estalvi com hem vist aquest any, que han posat a treballar al 100% l'energia hidroelèctrica, més barata perquè està amortitzada i els costos fixos es traslladen al Dèficit de Tarifa) i totes les tecnologies que entren en el mercat venen l'energia al preu més car, el qual uneix les corbes d'oferta i demanda.

Així doncs, l'energia nuclear, amb un cost subvencionat de 15 €/MW·h o la del carbó, a uns 25 €/MW·h, reben, quan el gas marca el preu del pool, al voltant de 55 €/MW·h, marges comercials superiors al 100%, fins i tot per sobre del 350% en el cas de les nuclears. D'aquí reben els impressionants beneficis les elèctriques.

Els marges es redueixen en el camp de la distribució, que reben únicament els costos fixos de la factura elèctrica, que cobrixen els seus costos. Encara que encara hi ha moltes empreses distribuïdores en aquest país, la major part del mercat el copen 4, Iberdrola, Unión Fenosa, E.On i EDP, sent aquestes dues últimes les antigues ENDESA i Hidrocantábrico.

I on el mercat és molt competitiu és en la comercialització. Encara que les quatre grans tenen l'exclusiva del mercat TUR (Tarifa d'Últim Recurs) al que s'acullen la immensa majoria dels consumidors domèstics, i d'on provindria realment el Dèficit de Tarifa.

És aquí on es genera altra part del Dèficit de Tarifa, ja que els costos variables de l'energia són superiors al que es legisla en la TUR. És pels costos de distribució i de la TUR pel que es permet a les elèctriques endeutar-se mitjançant el Dèficit de Tarifa, però els beneficis enormes vénen donats pel mercat de producció en origen.

Què propugna la Reforma Elèctrica?

La solució que proposa es pot resumir que redueix els costos eliminant les primes a les renovables. D'altra banda, “reconeix” els “costos reconeguts” del sistema augmentant el terme fix o de potència a pagar, amb la finalitat de cobrir aquests costos i alleugereix el terme d'energia a l'eliminar els costos de les primes a les renovables. D'aquesta manera dóna la sensació que s'acaba amb el Dèficit de Tarifa al reduir costos, mantenint els beneficis de les elèctriques a través del pool.

També tanca un parany, ja que a l'eliminar les renovables i sobretot la solar fotovoltaica, dóna més predominancia al gas, i augmenta el preu del terme d'energia, que encara que s'alleugi per l'eliminació de les cosines a les renovables, li dóna volatilitat al sistema per la inseguretat en els preus del gas.

En definitiva, es mantenen les causes del dèficit de tarifa, que són el trasllat de costos d'operació de centrals nuclears, hidroelèctriques i de carbó als costos fixos del sistema perquè no figurin en el pool i es puguin mantenir alts beneficis, i s'aposta per un sistema car i decadent, monopolista i sense futur, com anem a analitzar fil per randa.

L'injust càstig a les renovables

El sistema elèctric necessita realitzar grans inversions i la recuperació d'aquestes inversions es realitza entre 10 i 20 anys, en centrals que tenen una vida mitja variable que va des dels 20 anys en el cas de l'eòlica fins a més de 100 en el de la hidroelèctrica.

El Reial decret Llei 9/2013 i la propaganda governamental diu que el Dèficit de Tarifa és un problema excepcional d'estat (encara que ja hem assenyalat que és un problema que seria necessari auditar i reestructurar) i que és necessari repartir aquest problema proporcionalment entre tots els actors. I redistribueix aquest problema introduint el terme "rendibilitat raonable" per a les renovables (terme que com s'ha vist en el video ja ho va anunciar el senyor Saez de la Miera de forma premonitòria un any abans) ajustant la seva rendibilitat a la qual ofereixen les fonts convencionals.

Però tornant a la realitat, ja hem dit que tot el sistema elèctric precisa de fortes inversions i que la seva recuperació és a mitjà termini, entre 10 i 20 anys, pel que generalment totes les fonts de producció d'energia tenen un fort apalancament (generalment del 80 al 100% sobre el capital necessari per a construir les centrals), un problema típic de tot el sector, i la recuperació d'aquests crèdits ve a ésser d'entre 10 i 20 anys.

Ara bé, tenint en compte que el sistema ordinari espanyol té un parc antic, ja que les centrals de carbó, hidroelèctriques i nuclears tenen de mitjana més de 40 anys, mentre que les renovables es van desenvolupar principalment a partir de 2006, amb una mitjana d'edat de tot just 6 anys, es pot concloure que l'apalancament de les primeres és pràcticament nul mentre que el de les segones és molt alt, agreujat a més pel tradicional mètode francès de quotes iguals que utilitza la banca per al finançament, que amortitza poc a l'inici i més al final.

El concepte de rendibilitat raonable en realitat amaga dos paranys. El primer, que es pretén una rendibilitat basada en el bo espanyol a 10 anys més 300 punts bàsics, i això suposa el 7'5% ara. En un horitzó de millora econòmica (desgraciadament no previsible) aquesta rendibilitat s'estabilitzaria en el 5%. I el segon parany, és que aquesta rendibilitat es revisaria dintre de 6 anys, la qual cosa impedeix una estabilitat en els ingressos, en unes centrals de fort apalancament.

Aquests dos paranys impedeixen fins i tot una refinanciació de les centrals de règim especial, ja que no podrien fer-se càrrec de les seves obligacions ni als tipus d'interès actuals de la banca, ni és possible una amortització a 6 anys. Això farà que gran part de la inversió en renovables del país es desmantelli, deixant un important deute a la banca, que recuperarà a través del Banc Dolent o SAREB, del que per cert, un dels seus principals accionistes és precisament Iberdrola.

La part que toca a les comercialitzadores

El negoci de la comercialització de l'energia a Espanya és d'alt risc. Les empreses comercialitzadores compren l'energia en el mercat lliure i la venen directament als consumidors. En molts casos els cobren a aquests consumidors el terme de potència, per a pagar a les distribuïdores.

El risc d'aquestes empreses és que amb un marge reduït per l'alta competitivitat han de fer-se càrrec d'un apalancament financer important, ja que elles han d'avançar la compra de l'energia i facturen a fi de mes, cobrant en molts casos en els primers 10 dies del mes següent.

En un sistema com el plantejat de reducció dels preus de l'energia conseqüentment es reduïxen els marges comercials, mantenint-se els costos fixos financers i apareixent un risc afegit, que és el de la variabilitat del preu en origen de l'energia a l'augmentar la dependència del gas i la seva volatilitat de preus.

La regulació de l'autoproducció

Tecnologies com la fotovoltaica, l'eòlica o la cogeneració han arribat a la paritat en costos amb la xarxa. El futur de les xarxes elèctriques serà un futur descentralitzat, on la generació es realitzi en el propi lloc de consum, on l'apalancament financer del sistema es traslladi als autoproductors, cobrant cada vegada més importància els costos variables del sistema i assolint penetracions importants de fonts renovables en el sistema.

Aquest futur permetrà la reducció de les grans línies de transport, línies a més que es gestionaran cada vegada per energia d'origen eòlic juntament amb sistemes de cicles combinats que s'aniran substituint per centrals de biomassa, en un futur tendent a reduir la dependència externa d'hidrocarburs, un futur on a més el cotxe elèctric cobrarà una alta importància respecte als que consumeixen gasolines.

No obstant això, l'esborrany de Decret d'Autoconsum introdueix termes com "peatge de suport", encunyat premonitoriament pel senyor Sáez de la Miera en la seva magistral xerrada de 2012, peatge que haurien de pagar els autoproductors a les companyies distribuïdores, exigint-los per a poder ser rendibles a aquestes tecnologies rendibilitats similars a les de les contaminants centrals de cicle combinat.

"La prohibició de facto de la autoproducción elèctrica suposa una atac directe a la llibertat de mercats, regulant un mercat perquè guanyin només uns privilegiats"

I el pervers decret no només cobra l'energia produïda, sinó que a més l'energia produïda (i cobrada per la distribuïdora) que s'aboqui a la xarxa, no tindrà cap tipus de retribució, pel que aquesta energia ja cobrada per la distribuïdora podrà ser venuda de nou a preu de mercat en el pool per les distribuïdores.

I per si no fossin pocs els pals posats per aquest decret en la roda del progrés, cal sumar altres coses com l'obligatorietat de fer telemesura (les despeses de la qual òbviament paga el productor) i cenyir-se a les normes de la companyia elèctrica sense que aquestes hagis de ser prèviament aprovades pel departament d'indústria de la comunitat autònoma corresponent.

Per tant, aquest Decret elimina la possibilitat que ningú s'aculli a aquesta modalitat d'autoconsum.

I a més, apareixen regulacions absurdes, com l'impedir connectar sistemes d'emmagatzematge a la xarxa elèctrica com assenyala el RD 1699/2011. Com poden llimar els termes de potència els usuaris d'aquesta manera? Cal assenyalar que quan la potència contractada és variable, es pagarà tot el mes per la major potència usada de la xarxa aquest mes, encara que sigui puntual, en comptes de per mitjanes ponderades, i l'esmentat decret no permet la generació assistida emmagatzemant en bateries o altre sistema per a llimar aquestes sobrepotències, i el Decret d'Autoconsum obligaria a pagar el Peatge de Suport en cas d'usar altres sistemes com generadors de gas.

L'actuació cap al monopoli

L'eliminació de les cosines a les renovables va a limitar el seu desenvolupament i convertirà en un cost fix el que abans era variable. La retribució raonable no és altra cosa que eliminar gran part de la competència en eòlica i adquirir a baix preu el més interessant de la fotovoltaica. El parlar de retribució fixa, per la inversió realitzada no és altra cosa que convertir aquestes fonts d'energia en un cost fix.

Per tant, es redueix el cost de les renovables, les primes de les quals desapareixen i es redueixen. I a l'augmentar el terme de potència s'abarateix considerablement el terme d'energia. El terme de potència engreixarà a les empreses distribuïdores, que en el seu moment van tenir gran apalancament, però que en l'actualitat tenen instal·lacions ja amortitzades, i a REE, que necessitarà invertir ja que el nou plantejament elèctric torna a sistemes centralitzats d'energia.

A més, la introducció del terme "peatge de suport" en la legislació de l'autoproducció energètica per a autoconsum limita l'activitat d'aquest tipus d'instal·lacions, des del moment que aquests peatges són exorbitats (més del 50% del cost de producció en la major part de les tecnologies) i apareixen uns costos fixos (necessitat de telemesura tant en producció com en compra) i finalment, els excedents es regalen a la companyia distribuïdora.

Així doncs, es crea un sistema monopolístic en producció (nuclear, carbó, hidroelèctrica i gas principalment), en distribució (que és la que acapararà gran part de la factura elèctrica) i es limita el mercat de comercialització, pels estrets marges que obtindran les empreses comercialitzadores, que unit a l'alt cost financer i a la variabilitat del preu de l'energia per culpa de les centrals de cicle combinat i que centra el preu de l'energia en origen i limita el preu de venda de l'energia al consumidor final, fa que les comercialitzadores tinguin un creixement molt limitat i d'alt risc.

Quin és el futur energètic?

Doncs aquí hi ha altre dilema que el nostre excel·lent govern no ha calculat. Creiem que ningú ha valorat que la vida útil del nostre sistema nuclear finalitza entre 2021 i 2028, excepte Cofrents que pel que sembla podrà aguantar fins a 2034. Cal recordar que estem a 2013, pel que queden entre 8 i 15 anys perquè Espanya es vegi obligada a desmantellar el seu parc nuclear.

Algú ha pensat com es substituirà aquest parc nuclear? Noves nuclears no. Les d'última generació, aquestes que no generen residus i que no consumeixen combustible, doncs com que estan col·locant-se les primeres en pla experimental. I a més és tecnologia europea, mentre que la tecnologia i els compromisos espanyols són amb els americans. Una central nuclear no es fa en 2 anys. Es precisa un mínim de 12 anys per a engegar-la, entre permisos, tramitacions, determinar la tecnologia a utilitzar, que l'aprovin a nivell mundial per a saber a qui es compra el combustible, etc.

I després de la moratòria nuclear, no sembla que el futur passi per l'energia nuclear. I l'alternativa que ens queda són els cicles combinats de gas. O el que és el mateix, generar una dependència energètica brutal.

"No existeix cap plantejament a futur, i les inversions que es precisaran dintre de pocs anys faran inviable el sistema elèctric espanyol"

Ah, està el tema del fraking, és cert... però hi ha un problema. Cada pou produeix de mitjana 20 m3 de gas al dia. I cada central de cicle combinat consumeix... 6.600 m3 al dia, pel que són necessaris 330 pous per cada central de cicle combinat, amb una vida mitja de 6 anys per pou. Només els 26.000 MW instal·lats en l'actualitat precisarien de 10.725 pous, que haurien de ser renovats cada 6 anys. O el que és el mateix, anem a deixar Espanya com un formatge de gruyere.

El futur mundial passa per la generació distribuïda, però el RDL 9/2013 la limita a casos aïllats. En pocs anys anem a tenir un problema energètic de molt difícil solució.

Qui pagarà la reforma elèctrica?

La reforma elèctrica, planificada per Iberdrola, camina cap a un sistema antiquat, monopolístic, car i insostenible. Augmentarà el preu global de l'energia, amb el que la competitivitat de les empreses espanyoles tornarà a disminuir, disminuint per tant els ingressos de l'estat per impostos tant directes (de les empreses) com indirectes (dels treballadors que veuran reduïts els seus salaris).

La fallida de gran part de les empreses fotovoltaiques i part de les eòliques crearà un nou problema a les entitats financeres, que necessitaran una nova injecció econòmica, estimada en uns 30.000 MM €, que haurien de provenir de deute públic i d'ajudes de la CE. I els consumidors, que sofriran un augment desproporcionat de la factura elèctrica.

Però no només això. Qualsevol actuació en eficiència energètica és inútil, ja que la rendibilitat d'aquestes actuacions es limita. Les empreses instal·ladores veuran disminuïdes les seves possibilitats d'actuació, per la limitació de l'autoconsum. Es perdrà tecnologia, llocs de treball i riquesa.

Les afeccions internacionals

Però això no només afectarà al sofert poble espanyol. Els inversors europeus veuran perillar les seves inversions, i les empreses que han invertit a Espanya, grans multinacionals, veuran limitats els seus beneficis quan no es trobin amb pèrdues per l'augment dels costos d'explotació i la disminució del mercat intern. Aquells europeus que hagin adquirit un segon habitatge a Espanya per al seu descans, es trobaran amb una factura de la llum exorbitadament alta fins i tot en els mesos que no usen l'habitatge.

Les empreses espanyoles tindran limitacions a l'hora d'abordar nous mercats ja que els serà molt complicat reduir la petjada de CO2 dels seus productes, empreses en molts casos pertanyents en el seu accionariat a inversors europeus. I el que és més important, Europa no pot permetre que en un dels seus estats membres es facin lleis amb efectes retroactius que creen inseguretat als inversors, no solament a Espanya, sinó en tota la zona euro, o que atorguin predominancia de mercat a empreses monopolístiques que després venen els seus productes en altres països amb avantatge, i Europa no pot permetre's el luxe de perdre el mercat espanyol.

"La posició predominant que adquireixen en el mercat espanyol les elèctriques podria servir d'acusació de dúmping quan actuïn en altres països"

És més, les empreses implicades en aquest escàndol actuen a nivell internacional. Iberdrola, I.On, EDP i Fenosa estan presents en els mercats europeus. El parany del sistema elèctric espanyol els permet realitzar pràctiques de dúmping en altres països adquirint posicions de privilegi en aquests mercats enfront d'empreses locals. I a més, Qui diu que el que han fet a Espanya no ho poden realitzar en altres països europeus?

Els altres problemes de la reforma elèctrica

L'apostar per un sistema dels anys 50, basat en la producció centralitzada d'energia, en el segle XXI porta amb si una sèrie de problemes importants, que a mitjan i llarg termini es pagaran molt cars a Espanya:

- Cal el desenvolupament de línies de transport i grans subestacions per a alimentar nuclis energètics aïllats, limitant el creixement de les zones rurals i de les xarxes de distribució.

- L'accés energètic a les grans ciutats precisa d'infraestructures elèctriques importants per zones urbanes, amb el consegüent risc per a la salut.

- L'augment del consum per la no incentivació de l'estalvi energètic augmentarà la dependència externa d'hidrocarburs.

- El model frena el desenvolupament del vehicle elèctric, de les energies renovables i del desenvolupament tecnològic, limitant el creixement econòmic espanyol en sectors considerats claus a nivell mundial.

- La competitivitat de les empreses es veu limitada pels alts costos energètics i la destrucció del mercat intern provocat per un sector clau per a l'economia del país.

- L'augment de la ineficiència energètica fomenta el balafiament i incompleix compromisos internacionals, tant espanyols com europeus referents a la reducció d'emissions.

La situació d'indefensió del poble espanyol

Que Felipe González o José María Aznar, dos expresidents espanyols cadascun d'un dels partits predominants treballin com assessors a Gas Natural o Endesa són tan sols dos exemples del que es pot esperar del govern. La profunda desinformació sobre el sector, les mentides reiterades i la criminalització de la competència per part de les empreses predominants durant els últims anys, així com una enrevesada i irreproducible legislació referent a això fan molt complicada la defensa d'un sector net.

En un país on no existeix si més no una llei de transparència per als polítics, per contra existeix un Decret incriminatori de l'energia solar fotovoltaica que obligarà a la Comissió Nacional de l'Energia a auditar totes i cadascuna de les centrals instal·lades a Espanya, sancionant a moltes d'elles no per irregularitats tècniques, sinó per defectes de forma en la documentació presentada.

La fallida del sistema elèctric espanyol no ve per les primes a les renovables, sinó per una sèrie de problemes regulatoris, que a més no atalla la reforma elèctrica:

- Permet a les elèctriques assignar lliurement quins dels seus costos van a costos fixos i quins a variables, sent els fixos no coberts els que es financen a través del Dèficit de Tarifa per mitjà de crèdits de la banca pels quals respon l'estat.

- El sistema de subhasta elèctrica o pool permet a les elèctriques controlar el preu de l'energia i generar beneficis molt alts en producció.

- En els últims 10 anys ha augmentat desproporcionadament la potència instal·lada en cicles combinats de gas, fins a arribar a els 26 GW de potència, el 50% de la potència demandada pel sistema. Aquestes centrals estan treballant al 25%, però els costos d'amortització els traslladen les elèctriques al Dèficit de Tarifa.

- S'ha produït una reducció dràstica de la demanda elèctrica, sobretot de grans consumidors, per l'alt preu de l'energia.

Mitjançant la Reforma Elèctrica a més:

- A l'augmentar el terme d'energia i prohibir-se de facto els sistemes d'autoproducció energètica s'augmenta el balafiament energètic.

- Es frena el desenvolupament dels sistemes basats en generació distribuïda pel que es perd competitivitat.

- S'augmenta la dependència del gas per la desaparició paulatina de les renovables, degut al fet que encara no estan amortitzades.

- La major penetració del gas augmentarà el preu del terme d'energia a curt termini, pel que no només no s'atallarà el problema de la carestia de l'energia, sinó que encara augmentarà més, a l'augmentar els costos per al consumidor, tant del terme de potència com del terme d'energia, augmentant a més els beneficis per a les elèctriques a l'augmentar aquest preu en el pool.

"Mentre els quatre grans partits polítics que prenen decisions a nivell nacional tinguin interessos clars amb les elèctriques, no hi haurà un mercat lliure energètic"

I el pitjor de tot és que cap dels afectats, productors de renovables, consumidors, comercializadores o societat en general, troba un suport polític, ja que els principals partits polítics treballen en la mateixa direcció, com es pot comprovar en per tots els decrets publicats i enllaçats en aquest article.

Tant PP com PSOE estan profundament involucrats amb les elèctriques, però el quela major part dels ingressos en el sistema fiscal basc provinguin de dues empreses, Petronor (de Repsol) i Iberdrola, juntament amb que sigui la Caixa, una caixa catalana, la que controla Gas Natural-Fenosa, no ajuda per res que ni PNB o CIU puguin realitzar una oposició al sistema.

Resum

El sistema elèctric espanyol es basa en una subhasta elèctrica que marca el preu de l'energia i una diferència entre els costos fixos del sistema i el que es cobra als consumidors com terme de potència que es finança mitjançant crèdits adquirits per les elèctriques amb aval de l'estat que es coneix com Dèficit de Tarifa.

Les elèctriques manipulen el pool per a augmentar el preu de l'energia i traslladen costos del seu sistema de producció als costos fixos, amb el que baixen els costos de producció. Com venen l'energia al preu del pool, que ho marca el gas, els marges comercials són molt alts. La manipulació del pool ho realitzen generalment a través de les hidroelèctriques, mantenint-les desocupades, i amb la venda a tercers països, venent excedents barats a aquests països, sobretot França.

L'augmentar la demanda i disminuir la producció obliga a fer entrar al gas dels cicles combinats, que són més cars. La maximització dels beneficis en producció s'augmenta traslladant costos als costos fixos del sistema. Els costos fixos que no es cobreixen amb el terme de potència que es cobra als consumidors va a parar al Dèficit de Tarifa, que al cap i a la fi és un crèdit que se'ls regala a les elèctriques i que paga l'estat.

Al caure la demanda, l'estafa es fa insostenible, perquè ja no pot entrar el gas dels cicles combinats i cau el preu de l'energia. A més, la inversió desmesurada en cicles combinats, 25.000 MW en els últims 10 anys, el 50% de la demanda total del sistema, fa que es disparin els costos fixos pel que les elèctriques no guanyen diners i es dispara el Dèficit de Tarifa.

El RDL 9/2013 el que fa és disminuir les primes de les renovables, pel que es disminueix la seva aportació al sistema, podent entrar més gas, i per tant augmentar el preu del pool i mantenir els beneficis de les elèctriques. A l'augmentar el terme fix de potència es busca acabar amb el Dèficit de Tarifa, no per reducció dels costos fixos (els únics que s'eliminen són les primes del règim especial) sinó per augmentar el preu de l'energia.

El parany està que es manté l'oligarquia elèctrica en producció, es manté un sistema que proporciona beneficis extraordinaris a les elèctriques, s'elimina la competència de les renovables i es faciliten més eines de control del preu del pool, deixant a més la gestió del terme variable o d'energia en mans del gas, incontrolable en preus i que a més, la seva venda està vinculada a les elèctriques.

"La Reforma Elèctrica tan sols un pas més en la gran estafa que les elèctriques estan duent en aquest país des de fa molts anys enrere"

S'admeten els costos fixos del sistema que es pagaran en exclusiva a les distribuïdores, que mantenen el seu estatus de preponderància en el mercat.

S'elimina totalment la competència en producció, tant en ja instal·lada com en possible nova instal·lació i s'atorga un avantatge important enfront de la resta d'empreses en l'àmbit de la comercialització de l'energia.

S'acaba amb el Dèficit Tarifari? No, es trasllada al consumidor.

Es controla el preu de l'energia? No, augmenta el terme de potència i es deixa el terme d'energia en mans del gas.

S'estabilitza el sistema? No, es fomenta la ineficiència energètica, el malbaratament i la dependència externa.

Es modernitza el sistema? No, es tendeix a sistemes caducs de producció centralitzada i s'elimina la producció renovable.

Algú realment guanya amb aquesta reforma? Clarament les 4 elèctriques principals.

Hi ha un repartiment equitatiu del problema com preconitza el Govern? No, paguen els inversors en renovables i els consumidors.

Conclusions

- La reforma elèctrica no abaratirà l'energia elèctrica. Únicament mantindrà el sistema actual d'obtenció de beneficis exorbitats en el pool per part de les grans elèctriques, traslladant els costos del sistema al consumidor a través d'una espècie de tarifa plana elèctrica, on el terme fix o de potència va a suposar la major part de la tarifa.

- S'acabarà amb l'energia renovables passada i futura en el país al retirar les primes que la mantenien i limitar la rendibilitat dels sistemes d'autoproducció.

- Es produirà una fallida de petits productors que afectarà directament a la banca pel desmantellament de la fotovoltaica, per un valor estimat de més de 30.000 MM de €.

- Es crea indefensió i inseguretat en les inversions, al promulgar-se lleis amb efectes retroactius. Algú s'atreveix a invertir a Espanya en aquestes condicions?

- La reforma afectarà molt negativament a la ja malferida economia espanyola i a això que anomenen Marca Espanya, i generarà més desconfiança a Europa, i sobretot, por per la situació econòmica precària que generarà.

- Aquesta actuació de dúmping de les elèctriques que actuen a Espanya tard o d'hora suposarà sancions a aquestes empreses en altres països europeus.

- Augmentarà la dependència del petroli a l'apostar per sistemes energètics caducs basats en combustibles fòssils.

- Frenarà el desenvolupament tecnològic a Espanya del cotxe elèctric, de les energies renovables i del desenvolupament tecnològic, sectors claus de cara al futur.

- Caurà la demanda elèctrica perquè pararan altra vegada els grans consumidors, tornant a fer insostenible el sistema, a pesar que el sistema fomenta el malbaratament energètic en comptes de l'estalvi.

Sabem que el Govern Espanyol no retirarà aquesta reforma, però també és necessari que se sàpiga la veritat, que se sàpiga exactament què està passant, perquè es fa, i difondre aquesta gran estafa a nivell internacional.

És necessari que la Comissió Europea, a més de fer recomanacions sobre reformes laborals i reducció de dèficit, investigui aquesta gran estafa, i que si estem realment integrats a Europa, que s'imposin les sancions corresponents a més de exigir la seva immediata retirada.

FONT: POLIGRAFICOS DE TEMAS CANDENTES