Denunciem l’incompliment del conveni de l’Ajuntament de Barcelona amb l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Exigim el nostre local al barri ja! Acte #26G a Barcelona

26 de gener, inici de la campanya

Des de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, fem una crida a col·lectius i individualitats de Barcelona i d’arreu del món, a sumar-se a la campanya que engeguem per a aconseguir, finalment, un local digne al barri del Raval.

El tret de sortida serà el 26 de gener de 2015 a les 19h a la seu del Districte de Ciutat Vella.

L’entitat de memòria obrera més antiga de Barcelona convoca un acte a la seu del Districte, per denunciar l’incompliment del acord de 2009 i del conveni signat amb l’Ajuntament l’any 2011, mitjançant el qual el consistori es comprometia a reparar l’espoli executat pel franquisme.

Els historiadors Pere Solà Gussinyer i Ferran Aisa, l’escriptora Antonina Rodrigo, els antropòlegs Manuel Delgado i Gerard Horta, els poetes Enric Cassasses i Joan Rodríguez, i l’escriptor i integrant d’Accidents Polipoètics Xavier Theros, a més de representants de Can Batlló i Can Vies (Sants), l’Ateneu La Base (Poble Sec), la Campanya Recuperem el Segle XX (Barceloneta) i l’Ateneu de Nou Barris donen suport a l’Ateneu i a la campanya i han confirmat la seva assistència a l’acte d’inauguració del dia 26 de gener.

Denunciem l'incompliment del conveni de l'Ajuntament de Barcelona amb l'Ateneu
Enciclopèdic Popular. Exigim el nostre local al barri ja!

Portem quaranta anys esperant i els representants del Districte de Ciutat Vella porten
quatre anys mentint-nos!

L'Ateneu Enciclopèdic Popular, que va ser creat l'any 1902, és una entitat emblemàtica de
la cultura obrera a Barcelona. L'Ajuntament, tot i haver signat l'any 2011 un protocol on es comprometia a tornar-nos un ampli espai a Ciutat Vella, no ha complert la seva paraula.

Portem quatre anys de paper mullat. I se'ns ha acabat la paciència.

Des de l'Ateneu i diversos col·lectius i individualitats hem impulsat una campanya per a aconseguir, finalment, un local per a l'Enciclopèdic al barri del Raval.
El tret de sortida d'aquesta serà el 26 de gener de 2015, just en el 76è aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat de Barcelona. En aquesta mateixa data, però l'any 1939, els nacionals van arrassar el local que l'Ateneu tenia al carrer del Carme, van incautar-ne l'edifici i van cremar l'arxiu i la biblioteca a la via pública. De fet, l'AEP va ser el primer espai no institucional on van entrar els feixistes.

D'ençà, durant tots aquests anys de dictacràcia i democradura, no s'ha reparat aquest greuge històric. Encara esperem el legítim retorn del nostre patrimoni.
Un local per l'Enciclopèdic al Raval seria una petita victòria per als moviments socials i
obrers de la resta de barris de la Barcelona rebel que volem construir entre totes. Volem recuperar l'Ateneu Enciclopèdic Popular i el seu esperit autogestionari, popular i llibertari.

Reunim les nostres forces, que a processos com Can Batlló, Can Vies, Flor de Maig,
L'Harmonia o Segle XX han demostrat ésser prou efectives.

Us hi esperem el proper dia 26 de gener a les 19 hores, a la seu del Districte de Ciutat
Vella (Pl. Bonsuccés, 3) per inaugurar la campanya de denúncia d'aquest fagrant
incompliment. Allà és on no ens escolten, allà anirem a cridar. I aconseguirem el local.
Que s'enterin al Districte de Ciutat Vella que ja no ens alimenten molles...

Des del cor de la ciutat, no callarem!
Salut i rebel·lia!

Per fer el seguiment de la campanya, podeu anar consultant:
laveudelateneu.org
(i també seguir-nos per Facebook i Twitter)

LA VEU DE L´ATENEU ENCICLOPÈDIC POPULAR

Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona: Una història d’incompliments polítics

La situació actual de l’Ateneu Enciclopèdic Popular es remunta a un greuge que dóna continuïtat i carta de naturalesa durant el postfranquisme a la destrucció de la cultura i la memòria obrera i social executada per la dictadura. Trenta anys després de la mort de Franco, cap govern municipal ni de la Generalitat ha donat un tracte digne a la que és, probablement, la institució més antiga i prestigiosa de la cultura popular a Barcelona, i de la qual van formar part personatges com Joan Salvat-Papasseit, Salvador Seguí o Francesc Layret. Un fet flagrant, més encara després que, durant els últims anys, la memòria històrica hagi format part de l’agenda pública, política i cultural de manera tan fastuosa.

Amb aquest rerefons, la gent que s’ha encarregat de mantenir viva la flama de l’Ateneu durant tot aquest temps ha intentat diverses vegades aconseguir la recuperació d’un patrimoni que, tant materialment com simbòlica, no pertany només a l’Enciclopèdic com a institució, sinó a la memòria dels moviments socials i de la ciutat mateixa. De fet, negar-li aquest dret a l’AEP és una manera de negar la mateixa història social de Barcelona.

Després de tants anys, finalment, el 3 de març de 2009, un Consell de Districte de Ciutat Vella aprovava una resolució en la qual es comprometia a la cessió d’un local que cobrís les necessitats de l’Ateneu. L’Ajuntament, però, no va realitzar cap de les gestions necessàries per a fer efectiu l’acord, tal com van recordar representants de l’AEP, a l’Audiència Pública del Districte el març de 2010 i el març de 2011.

Dos anys d’incompliments flagrants van passar fins que, el maig de 2011, l’alcalde Jordi Hereu i els representants de l’Ateneu signaren un protocol per a la cessió d’un espai a Ciutat Vella en un termini màxim de dos anys. Un acord més que, a dia d’avui, forma part de tot un seguit d’incompliments als quals, esperem, l’actual iniciativa posi punt final.

Per què l’Enciclopèdic?

Quaranta anys de cultura popular

L’Ateneu Enciclopèdic Popular fou fundat l’any 1902 per dos obrers, Eladi Gardó i Josep Tubau, i l’estudiant Francesc Layret a casa d’aquest últim. Posteriorment, l’entitat va establir la seva seu al carrer del Carme, n.º 30, on n’ocupava els baixos i quatre pisos de més de 100 m2 cadascun. A més, arribà a disposar d’un altre apartament al carrer de la Portaferrissa, d’un xalet a La Molina i d’un terreny a les Rambles, cantonada amb Pintor Fortuny.

Amb més de 25.000 socis, l’Enciclopèdic tenia una important biblioteca i diverses seccions on els obrers realitzaven les seves activitats. Era un espai on els treballadors trobaven cultura popular de qualitat, alternativa a la burgesa, i que depenia dels propis obrers que el mantenien amb la seva dedicació i quotes, junt amb estudiants i professionals que hi aportaven els seus coneixements.

Personatges il·lustres

Formava part de l’Ateneu o hi col·laborava un ampli ventall de persones amb gran capacitat, significació i variat caire polític, com Francesc Layret, Lluís Companys, Ángel Pestaña, Joan Salvat-Papasseit, Joan Amades, Salvador Seguí, Federico García Lorca, Margarida Xirgu, Miguel de Unamuno, Francesc Macià, Eugeni d’Ors, Ramiro de Maeztu, Jaume Aiguader, Andreu Nin...

L’Enciclopèdic organitzà centenars de debats i conferències amb aportacions ben diverses per a enriquir la cultura catalana i obrera i també promogué d’altres activitats, com recitals poètics o excursions, a més de realitzar nombroses campanyes en defensa dels drets dels treballadors, contra la guerra i el militarisme, a favor de l’educació pública o de la millora dels serveis de la ciutadania.

Paper cremat

L’AEP desenvolupà la seva tasca fins que l’exèrcit franquista va envair Barcelona el 26 de gener de 1939, sent el primer edifici no institucional que ocuparen les tropes comandades pel general Yagüe. S’espolià el seu patrimoni i els seus arxius i llibres foren cremats a la via pública. D’ençà i durant els casi quaranta anys que durà la cruenta dictadura, l’Enciclopèdic deixà d’existir.

El retorn

El 1977, a partir de l’esforç d’un reduït nombre de persones, l’Ateneu renaixia disposat a rescatar la memòria de l’entitat i de tot el poble obrer, i amb la necessitat de continuar la tasca cultural i pedagògica que realitzà durant el període 1902-1939.

Després de l’incendi del local de Reina Amàlia (1979), s’ubicà al carrer Montalegre, n.º 5 (fins el 1991), i després al Passeig de Sant Joan, n.º 26, on encara hi és, sempre en condicions precàries i de forma provisional.

L’entitat compta avui amb més de 200 socis i realitza una important tasca de recuperació de la memòria històrica. El seu Centre de Documentació Històrico-Social disposa de més de 12.000 capçaleres, que s’han anat classificant i arxivant, i 30.000 llibres, i constitueix una font imprescindible de consulta per a tothom que investigui sobre el moviment obrer o la cultura popular a Catalunya.

A més desenvolupa una intensa activitat pedagògica i cultural, amb la realització de nombrosos actes: conferències, debats, recitals poètics, presentacions de llibres i documentals, exposicions itinerants sobre la tasca de Ferrer i Guàrdia, sobre l’efervescència social de la dècada de 1920 o sobre la premsa llibertària a la clandestinitat.

L’Enciclopèdic del segle XXI

Amb el final de la dictadura franquista era una qüestió de justícia elemental que l’espoli que havia patit l’AEP fos reparat amb el màxim de rapidesa. Però l’any 2015 farà quaranta anys de la mort del dictador i aquest encara no ha estat ni mínimament compensat, malgrat les nombroses gestions realitzades.

Aquestes, que s’iniciaren a la etapa en què Narcís Serra era alcalde de Barcelona, s’han intensificat amb els anys. Des de 2004, l’AEP va iniciar converses amb els regidors de Ciutat Vella, Carles Martí i Itziar González, i amb el cap dels arxius de la Generalitat, Ramon Albert. L’octubre de 2006, presentà un manifest, a llocs tant emblemàtics com el CCCB i l’Ateneu Barcelonès, reclamant la restitució del seu patrimoni. Dos anys més tard, envià una carta en què exposava la seva situació i reclamacions a l’alcalde de Barcelona, al conseller de Cultura de la Generalitat i al president del Parlament de Catalunya. El professorat del Departament d’Història Contemporània de la UB recolzà les seves demandes.

El 2009, l’Enciclopèdic envià una carta a tots els partits polítics amb representació institucional. Finalment, al ple municipal del Districte de Ciutat Vella del 3 de març del 2009, a proposta d’ERC i recolzat per tots els partits polítics excepte el PP, que es va abstenir, es va prendre l’acord de proporcionar a l’AEP un local estable i de dimensions considerables on poder desenvolupar les seves activitats, al barri del Raval. Aquest acord no s’executà.

Una injustícia pendent de reparar

Davant la persistència en aquest incompliment, l’AEP formulà dues interpel·lacions a l’Administració municipal, els anys 2010 i 2011, en audiència pública. Arrel de la segona, l’alcalde Jordi Hereu, en nom i representació de l’Ajuntament de Barcelona, i Manel Aisa Pàmpols, en nom i representació de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, signaren un protocol de col·laboració per a la cessió d’ús d’un local, on s’especifica que: «L’Ajuntament de Barcelona, en el termini màxim de dos anys, a comptar des de la signatura del present protocol, oferirà a l’Ateneu Enciclopèdic Popular un local per a la instal·lació de la seva seu i desenvolupar les finalitats que li son pròpies. [...] El local que s’oferirà a l’Ateneu Enciclopèdic Popular reunirà les condicions necessàries perquè aquest pugui desenvolupar en condicions adequades les seves activitats tant ateneístiques (conferències, debats, recitals, exposicions, documentals, etc.) com arxivístiques i de consulta pública. [...] Aquest local haurà de disposar d’una superfície útil compresa entre els 750 m2 i els 1000 m2. El local haurà de disposar com a mínim de planta baixa».

Paper mullat

A data d’avui, tot i les converses que s’han mantingut amb l’Ajuntament, aquest no ha ofert cap local que s’ajusti a les condicions establertes en l’esmentat protocol adduint que no tenen locals disponibles. Això representa un altre flagrant incompliment dels acords per part de les autoritats municipals, ja que l’Ateneu té coneixement de la cessió de locals espaiosos al barri de Ciutat Vella a d’altres entitats culturals en els darrers anys. Queda palès que als representants de les institucions que disposen de la capacitat de reparar, encara que sigui de manera parcial, l’espoli que patí l’AEP, els hi manca la voluntat política per fer-ho. D’aquesta manera no fan més que consagrar un greuge flagrant i injust.

És per aquest motiu que denunciem l’incompliment del conveni que havia de dotar d’una seu digna l’Ateneu Enciclopèdic Popular i el seu importantíssim fons documental, testimoni de la cultura i les lluites de la classe obrera. I és per aquest mateix motiu que des de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i diversos col·lectius i individualitats estem impulsant una campanya per a aconseguir un local per a l’Enciclopèdic, i per a tota la ciutat de Barcelona, al barri del Raval.

Com a Can Batlló, Can Vies, L’Harmonia o Segle xx...
Teixirem complicitats a tota Barcelona i arreu per reparar aquest greuge històric.
Des del cor de la ciutat, no callarem!
Recuperem l’Enciclopèdic i el seu esperit autogestionari i popular!

Ateneu Enciclopèdic Popular
Passeig de Sant Joan 26, 08010 Barcelona
http://www.ateneuenciclopedicpopular.org
ateneuenciclopedic@gmail.com
i, a partir de gener de 2015, podreu consultar les novetats referents a la situació de l’Ateneu a: http://laveudelateneu.org

>>> En documents adjunts, hi teniu un dossier informatiu sobre la situació de l'AEP i el manifest d'adhesió a la campanya.