Derogació total de les reformes laborals
Un cop constituït el nou Gobierno de l'estat espanyol, des del secretariat permanent de la CGT de Catalunya fem la següent valoració dels canvis anunciats en matèria laboral. Unes modificacions de reformes laborals que estem patint com a classe treballadora que són parcials i insuficients.
No s’estan derogant les reformes laborals. S’estan consolidant
En els diferents períodes d’eleccions al Congrés hem pogut sentir a alguns grups polítics referències sobre els desastrosos efectes de les reformes laborals, per així captar suports en forma de vots. Un verb es feia molt familiar des d’aleshores com a solució: derogar.
I derogar significa eliminar, fer enrere, retornar a una línia anterior des de la qual es puguin implantar reivindicacions dels i les treballadores. Reivindicacions que només es poden assolir amb la lluita i mobilització sindical.
I van començar les matisacions. Es va passar de derogar, com a punt d’inici, les reformes laborals del 2012, i en alguns casos també la del 2010, a fer-ho només sobre ‘els aspectes més lesius d’aquestes’, a punt que pot significar qualsevol cosa i normalment nascuda d’equilibris polítics amb la Patronal. Ja en el document de pacte de govern PSOE-UP veiem com molts punts no apareixen i respecte d’altres s’anuncien simples modificacions que en cap cas suposen l’eliminació.
Ja no es planteja la retirada de la rebaixa de la indemnització per acomiadament improcedent de 45 a 33 dies per any treballat, amb reducció del màxim de 42 mesos d’import a 24 com a màxim. O la retirada de l’eliminació dels salaris de tramitació per tots els judicis per acomiadament guanyats excepte quan siguin declarats nuls. Referent als acomiadaments individuals per motius ‘objectius’ que comporten una indemnització de 20 dies per any treballat, s’anuncia una simple modificació per acotar millor les causes. La pèrdua del permís de l’administració en cas de desacord en EROs es manté. En el cas d’altres retrocessos com la ultra activitat dels convenis quedem a l’espera de comprovar si és complet o un altre joc de paraules de menor entitat. Respecte a un altre dels atacs a la negociació col·lectiva, la modificació unilateral de les condicions de treball (article 41), tot indica que es mantindrà aquesta unilateralitat però amb introducció de matisos.
Sobta la inclusió d’un punt per crear una ‘comissió d’experts’ per redactar un estatut dels treballadors ‘del segle XXI’. Ara resulta que els assumptes i drets dels treballadors i treballadores han de ser deixats en mans d’acadèmics i estómacs agraïts, repetint l’esquema de comissions semblants del Pacte de Toledo de nefastos resultats per la classe treballadora.
Inclourà aquesta redacció una variació de la famosa ‘motxilla austríaca’ tant del gust de la reforçada ministra d’Economia Nadia Calviño? Potser el sistema per punts que intenta aplicar Macron a França i que comparteixen ambdós una mateixa visió individualista de les prestacions socials? Res sabem i tenim ben presents els precedents.
Òbviament hi haurà millores sobre la situació actual, en algunes es podrà coincidir, però quan retrocedeixes 10 passes i avances dues realment no estàs avançant: estàs consolidant 8 passos enrere.
A la CGT de Catalunya tenim un únic programa de govern: defensar les decisions autònomes de la classe treballadora. I aquestes inclouen la derogació de les diferents reformes laborals, SENCERES. Per tal de revertir la misèria salarial i la inseguretat, en forma de precarietat i temporalitat laboral, a la qual ens han avocat aquestes reformes.
Cap cop d’efecte ens farà perdrer aquests primers objectius, cap joc de trilers del govern ens ensarronarà. Sempre en defensa dels interessos de la nostra classe.
Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT-Catalunya
