Des de Rohilat i Iran a tot el món, Dones, Vida i Llibertat!

Les dones, el poble kurd i milers de persones a tot l'Iran s'han alçat per la llibertat, els drets i la igualtat en un estat on protestar és posar en risc la vida, especialment per a les dones.

Dia rere dia cremen els carrers en protesta per la mort de la jove kurda Jina Mahsa Amini detinguda a Teheran per la policia moral iraniana per no portar ben posat el hijab. Després que el grup de dones amb qui va ser detinguda protestessin, va ser colpejada al furgó policial i després torturada a comissaria. Va morir dies després d’entrar en coma a l'hospital.

El sistema iranià està construït sobre un patriarcat fonamentalista, l'opressió i la negació de drets a la població, i especialment a les dones, encara més quan es tracta de dones kurdes, que pateixen una doble opressió, de gènere i com a poble.

A la història de l'Iran, les dones han tingut un paper important en les lluites revolucionàries i han representat també una gran força en les revolucions de Rohilat (Kurdistan de l'Est) abans del 1979 i en les revoltes populars contra l'actual dictadura. A més, les dones també són defensores de la llengua, la cultura i la història. Per això, les dones kurdes són vistes com una amenaça pel règim. Però no només les kurdes, sinó també les balutxes, les azerbaidjanes i les perses que s'enfronten al sistema patriarcal, el règim iranià.

Recentment, les dones organitzades s'estan fent més fortes. En els darrers temps la repressió del hijab i l'augment de la brutalitat de la policia moral han portat cap a més respostes des de l'autoorganització feminista de les dones iranianes. A principis d'aquest any, van començar a posar en llistes negres i a boicotejar persones i negocis, com ara cafès, que fan complir estrictament el hijab. El moviment, descentralitzat i autònom, intenta crear espais segurs per a dones i persones de la comunitat LGBTIQ+.

La seva força de resistència ha esclatat davant, una vegada més, de la manifestació extrema de la violència patriarcal. En resposta a l'assassinat de Jina, les dones de Rojhilat, i de tot Iran, s'han tornat a rebel·lar cridant que estan fartes de la dictadura i del règim islàmic. Sortint al carrer, traient-se el mocador i cremant-lo estan cremant els fonaments d'aquest sistema.

Les protestes, que s'han estès a les 31 províncies de l'Iran, i més de 130 ciutats (entre elles les principals del país, com Teheran, Tabriz, Isfahan, Ahvazo Rasht), han deixat desenes de persones assassinades (almenys 17, entre elles criatures i adolescents), així com centenars de ferides i detingudes (gairebé 300 reconegudes, encara que molt probablement més). Els uneixen el rebuig a la dictadura i a la república islàmica, a un clergat que actua com una classe superior que defineix allò sagrat i tabú amb violència i coerció, però també s'uneixen sota la consigna que se sent a les protestes de les ciutats kurdes de Rohilat, i ja a tot el país: “Jin, Jiyan, Azadî” (Dones, Vida, Llibertat). És aquesta proclama, que prové del moviment d'alliberament kurd, la que potser reflecteix millor l'esperit d'aquestes protestes; la llibertat, la veritable democràcia, només es poden construir des de l'alliberament de les dones. Una fita que ens uneix a dones i a classe treballadora de tot el món davant les opressions del capitalisme, el feixisme, la teocràcia i el colonialisme.

Des d'un inici l'estat iranià ha intentat amagar la veritat del que ha passat, amenaçant el personal mèdic que va atendre la Jina i les dones que van ser detingudes amb ella, testimonis del que havia passat. Ara, intentant controlar aquestes mobilitzacions, han censurat l'accés a internet i a aplicacions mòbils, i encoratgen manifestacions progovernamentals. Fins i tot, l'exèrcit amenaça d'intervenir i aprofundir en una repressió despietada que ja des de l'inici es desferma amb l'ús de foc real. Tot i així, les protestes continuen, s'anuncia vaga general i potser l'inici d'una revolució a la qual hem de donar suport des de tots els racons del món.

Des de la CGT, des de la solidaritat internacionalista i feminista, però sobretot des d'una lluita comuna, volem donar suport a totes les persones i organitzacions que s'han alçat a Rohilat, a l'Iran i a tot el món per la llibertat, els drets i la dignitat , per les Dones, Vida, Llibertat!