“Desafiar el règim, desobeir la por”
REDACCIÓ DIRECTA | 25/04/2012
Un comissari dels Mossos parla de “rates” que “ho pagaran car”; el responsable dels antidisturbis afirma a la TV que atonyinaria en Gandhi, si calgués; un conseller d’Interior desbocat exigeix com a única alternativa que retorni “la por”, i la policia, aquesta setmana, visita rectors universitaris per exigir llistats de l’estudiantat actiu. Com a cirereta, una web, operativa des d’ahir, que viola obertament la presumpció d’innocència, la privacitat i la intimitat, fomenta la perversió de la delació i atia la persecució. McCarthy, 1950. Catalunya, abril de 2012. Cacera de bruixes decretada, Interior intenta implicar una part de la societat en la repressió contra la dissidència. Totes les dictadures ho fan.
Però, ben mirat i malgrat la dinàmica perversa i obsessiva que generarà, l’activació de la web parla més el llenguatge de la impotència del poder, incapaç de descodificar les arrels i l’extensió del malestar, que no pas el de la seva fortalesa. Feble, el sometent convergent només recorre a la coerció per imposar les tisores a base de porres. Ho deia la gent del moviment tupamaro en temps pitjors: si han vingut de nou és perquè encara hi som. Si reclamen el retorn de la por és perquè saben que, fa tot just un any, les places van proclamar que l’havíem perduda. I quan la gent que mana perd la vergonya, cal que la gent obligada a obeir li perdi la por. Cal perdre-la del tot. Hannah Arendt ho va reblar fa anys: el pitjor enemic d’una autoritat embogida és el menyspreu i la millor manera de soscavar-la és el riure. A les noves persones proscrites, el nostre millor somriure. I la solidaritat i el suport mutu. Estem amb vosaltres.
* Editorial núm. 270 setmanari Directa, 25 d'abril de 2012
http://www.setmanaridirecta.info/noticia/desafiar-regim-desobeir-por