Desmantellar els serveis socials públics municipals: nou objectiu del Partit Popular

La modificació constitucional que imposa la supeditació dels pressupostos públics al pagament del deute, abans que la prestació de serveis socials públics, va ser perpetrada a l'esquena de la ciutadania el 27 de setembre de 2011 per la majoria parlamentària del bipartidisme de PSOE i PP, mentre a fora del Congrés dels Diputats es manifestaven ciutadans convocats per moviments socials com el #15M i sindicats com la CGT per denunciar l'austericidi econòmic i social perpetrat, ja que es va imposar un límit de dèficit públic del 0,4% (0,26% del PIB en el cas de l'Administració de l'Estat i el 0,14% a CCAA abans del 2020), i que aquests límits de dèficit estructural establerts a l'article 135.2 de la Constitució Espanyola seran vigents a partir de 2020. Aquest fet posa contra les cordes la viabilitat del sector públic els propers 8 anys, tot per la modificació de la “intocable” Constitució espanyola, que en aquest cas, “miraculosament” fou modificada per exigències de la troika de la UE en tan sols 2 setmanes. Això sí, s'asseguren a desgravar fiscalment les pèrdues a casinos i deixar de perseguir els 90.000 milions d'euros d'evasió fiscal, que evitarien sofriment i retallades massives i ara ens sotmeten al “rigor pressupostari”.

Aquest fet, i per tant l'estrangulament lent per l'augment del pagament del deute i els seus interessos, majoritàriament deute privat de la banca rescatada amb fons públics, per davant dels serveis públics bàsics, imposant sostres de dèficit a les diferents administracions territorials que està suposant desmantellament progressiu de serveis bàsics com la sanitat i l'educació, que en el cas de Catalunya, suposa augment de les llistes d'espera, venda d'hospitals i equipaments públics per acabar llogant-los als propis venedors, eliminant serveis nocturns a Centres d'Atenció Primària(CAP), retallades al Serveis d'Emergències Mèdiques(SEM), augment de taxes universitàries i copagament a l'FP, retallades de PAS i professorat universitari, a instituts, que estan posant al límit el serveis públics universals, que afecten directament a la ciutadania, i que s'han traduït en retallades acumulades de 4.800 milions d'euros, mentre administracions de l'Estat ni tan sols toquen partides com la de la despesa militar, sense qüestionar la legitimitat d'assumir el deute i dels límits de dèficit i el que comporta a la societat.

I ara pretenen un desmantellament integral de l'administració més propera al ciutadà, l'administració local, amb un avantprojecte de llei que pretén modificar la Llei 7/1985 de Bases de règim local per podar les competències locals, així com la llei reguladora d'hisendes locals, per situar límits de la inversió pública a l'esforç social de proximitat dels ajuntaments, i la Llei 7/2007 de l'Estatut bàsic de l'empleat públic i el règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, amb una clara voluntat de retallar el nombre de treballadors públics que atenen a la ciutadania.

El fet és que s'imposa en l'avantprojecte de llei que “Les entitats locals només podran exercir competències impròpies, entenent per aquestes les diferents de les competències pròpies i les atribuïdes per delegació, així com desenvolupar activitats econòmiques, quan no es posi en risc financer la realització de les competències pròpies, no hi hagi duplicitats amb les competències autonòmiques, i es garanteixi la sostenibilitat financera de les noves competències o activitats econòmiques, respectant en tot cas el principi d'eficiència i la resta dels requeriments de la legislació d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. A aquests efectes serà necessari l'informe previ de la Comunitat Autònoma en què s'assenyali la inexistència de duplicitats i de l'interventor de l'ens local sobre la sostenibilitat financera de les noves competències”.

Aquest fet suposa l'aniquilació de l'autonomia local i de les competències en serveis socials que es presten a la població, que en el cas dels serveis socials, atenen a 8 milions de persones a nivell estatal, que es veuran lligats de mans ja que no podran prestar més serveis socials que no li siguin de la pròpia competència, i que en cas de dependre de la Generalitat o el govern de l'Estat si no hi tenen accés, subsidiàriament veuran impedits per ordre de l'austericidi, que tot i gestionar els municipis només el 7,27% dels Pressupostos Generals de l'Estat consolidats de 2013 (16133 milions d'euros) d'un total de 221.641 milions d'euros pressupostats, tot i assumir un 23% de serveis impropis, ara en perill de desaparició, i això afectarà directament als col·lectius més necessitats o ja dins l'exclusió social, es tracti d'abandonament assistencial a menors, gent gran, habitatge social, inserció i formació laboral, reforç escolar, ajudes d'emergència social, discapacitats, etc, essent un austericidi social que pretén que la taca de l'exclusió social no sigui l'excepció, sinó la nova norma de la mà de ”l'estabilitat pressupostària”, sota amenaça de retenció de liquidació de tributs de l'Estat en cas d'incompliment.

Si amb aquest fet no és suficient l'avantprojecte de llei del PP, preveu la pràctica desaparició del personal eventual de les administracions locals, restringint-se a tall d'exemple a un màxim d'una persona eventual als municipis de 5000 a 10.000 habitants i de cap als menys de 5000 habitants, i per tant eliminant-se d'una plomada serveis complementaris de reforç en l'àmbit social coberts per la majoria de municipis, esdevenint una reforma laboral encoberta des de l'Estat a l'àmbit més proper al ciutadà com són els municipis i altres administracions, que cronificarà encara més l'atur estructural endèmic, a menys que hi hagi una resposta de la societat que defensi que els serveis públics de proximitat ni tocar-los, ja que ens hi va assumir més patiment, marginació i exclusió social a barris, pobles i ciutats d'arreu de Catalunya.

* Moisès Rial és Secretari de Comunicació de CGT Catalunya