CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Després de les manifestacions del 20 de març la lluita continua al Marroc

Dilluns, 28 març, 2011
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

La resposta donada pel poble marroquí al discurs reial, que ignorava al moviment 20 de febrer i la seva reivindicació fonamental: l'elaboració pel poble d'una nova constitució i no un pegat elaborat amb els límits marcats pel rei, va ser contundent.

En les manifestacions del passat 20 de març van participar-hi cinquanta mil persones a Casablanca, vint mil a Tànger, vuit mil a Alhucemas, quatre mil a Tetuan, deu mil a Rabat i així fins a un centenar de ciutats. Manifestacions molt més nombroses i ben organitzades que les del 20 F i que marquen l'avanç del moviment.

En diverses ciutats s'han realitzat de nou manifestacions el diumenge 27 de març (Tànger, Mohamedia, Ben Ahmed ...)

A partir del dilluns 21 de març, segueixen les lluites parcials al Marroc, continua la resistència i la repressió que l'acompanya s'endureix.

El mateix dilluns 21, enfrontaments entre centenars d'habitants del poble «lahouna» («Se'ns ha llançat»: nom donat pels habitants a aquest suburbi marginat de Casablanca) i les forces repressives. En l'enfrontament, els habitants van cremar els locals del tercer districte. Hi ha desenes de ferits i 5 persones han estat processades i empresonades. La lluita a Casablanca per un habitatge digne continua viva, realitzant concentracions cada dos dies en diferents barris de barraques de la major ciutat del Marroc.

En Mrirt, província de Khenifra (Atles Mitjà), els seus habitants han sortit al carrer davant l'agressió a un professor que va participar en la marxa del 20 de març per part d'un diputat local i els seus esbirros.

Mobilitzacions dels estudiants d'instituts el dia 23 de març

El dia 23 març 1997 instituts de 43 ciutats han sortit al carrer exigint millores en la qualitat de l'ensenyament, acabar amb la massificació de les classes, la falta de mitjans en els centres i canvis pedagògics en un sistema d'ensenyament rígid, arcaic i memorístic. A les zones amazigh cal afegir l'exigència de l'ensenyament del tamazigh i la denúncia de la arabització del sistema públic d'ensenyament mentre que l'ensenyament privat és francòfon o anglòfon. La defensa de l'ensenyament públic i la denúncia de l'oblit en què es troba, sobretot a les zones marginals, amb falta d'infraestructura, de mitjans de transport, fonamentals en les zones rurals, manca de professorat, classes de més de 40 alumnes/es, han estat les reivindicacions del moviment estudiantil, al qual s'han sumat també diverses universitats.

La repressió, que es va contenir el 20 de març per evitar les crítiques internacionals, s'endureix en les lluites quotidianes. Les forces repressives van provocar desenes de ferits entre els estudiants de la universitat Ibnou Toufaïl (Kenitra). La mateixa repressió sobre els estudiants de la Universitat Kadi Ayad (Marrakech). (Recordem que hi ha desenes d'estudiants a la presó a Fes i Marràqueix especialment). A Imzouren (Alhucemas-Rif) els instituts es segueixen manifestant diàriament contra la detenció arbitrària de dos companys d'Institut, presos des del 20 de febrer.

El moviment estudiantil ha començat la seva lluita coordinada el 23 de març, però se segueixen preparant noves mobilitzacions. Els 6 instituts de Khenifra (Atles Mitjà) preparen per al 29 de març una nova marxa a la delegació del ministeri d'educació reclamant un ensenyament democràtic i popular així com la dimissió del ministre d'educació.

Cal assenyalar també que el 23 de març és l'aniversari de l'aixecament popular del 23 de febrer de 1965, en què el tirà Hassan II va utilitzar tancs i helicòpters per massacrar a centenars de manifestants a Casablanca.

Salvatge repressió contra una concentració del professorat el dia 26 a Rabat

Ja el dijous 24, la policia va carregar contra la concentració pacífica de professors davant del ministeri d'educació que exigien la regularització de la seva situació administrativa que espera des de fa anys, provocant uns 30 ferits.

Però els esdeveniments més greus han tingut lloc el dissabte 26. Uns 2.000 professors / es, que exigeixen la seva regularització, han estat salvatgement atacats per la policia a l'avinguda Mohamed V de Rabat, provocant un ferit en estat greu, Abdeslam llavis, de Salé, i 170 ferits, dels quals uns 50 han estat portats a l'hospital. Malgrat la repressió, el professorat va mantenir la concentració fins a la nit. Per als dies 29 i 30, diversos sindicats (entre ells la UMT) han convocat vaga del professorat a nivell estatal.

Ingerències de l'ambaixada francesa

A més de les manifestacions públiques del ministre d'afers exteriors francès lloant el discurs real i el procés "democràtic" marroquina, l'ambaixada francesa va organitzar una reunió de joves dels partits legals per discutir del Moviment del 20F, del discurs reial i de la situació en el Nord d'Àfrica i a l'Orient Mitjà. En la reunió, l'ambaixador francès va advertir als joves que no es deixessin portar pel discurs de l'esquerra radical i de les islamistes radicals (referint-se en concret a Via Democràtica i Al-Adl Ou En Ihsane), que segons l'ambaixador, busquen l'enfrontament amb les forces d'ordre públic i radicalitzar el moviment.

Aquesta ingerència de l'ambaixada francesa ha rebut la repulsa del Moviment 20 F i motivat una concentració davant de l'ambaixada de França.

Mouatamid, Equip de treball per al nord d'Àfrica de la S. de RR. II. de la CGT

www.rojoynegro.info/articulo/territoriales/tras-el-20-marzo-la-lucha-continua-marruecos-movilizaciones-los-estudiantes-i

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció