Després del gran èxit de l’estrena del Documental 4F: ni oblit ni perdó, s’acorda tornar a reobrir el cas 4F i exigir justícia
Després del gran èxit de l’estrena del Documental "4F: Ni oblit ni perdó" realitzat per la Comissió Audiovisual del 15M 15Mbcn.tv, estrena realitzada a l'antic cinema Palacio de la Via Laietana de Barcelona, reobert per a l'ocasió i rebatejat cinema Patrícia Heras, una estrena a la que han assistit més de 700 persones, i després de la gran repercussió que ha tingut en mitjans i xarxes socials, hem decidit que tornem a reobrir i exigir justícia pel cas 4F, concentrant-nos el 9 de juny a les 20h davant l’Ajuntament de Barcelona, principal responsable d’aquest muntatge polític i policial i còmplice de les tortures.
I per les persones que encara no han pogut saber la veritat del cas 4F, els convidem el dilluns 10 de juny, a les 19h a la reestrena del documental al cinema Alexandra (Rambla de Catalunya 90, Barcelona).
Hem demostrat que podem retornar la vida a un espai cultural abandonat, un cinema tancat que hem reobert per a la projecció del Documental 4F.
Perquè com ha dit la Sílvia al Cinema Patricia Heras: “El sistema va decidir que les seves mentides valien més que les nostres vides” i no pararem fins que es faci justícia.
Manifest
4F: NI OBLIT NI PERDÓ
Algú recorda als agents de la Guàrdia Urbana Víctor Bayona i Bakari Samyang? El 2011 van ser condemnats a penes de 3 anys de presó per greus tortures contra un jove de Trinidad Tobago. A la sentència no només queden detallades les llargues hores de martiri físic i psicològic sinó que també se’ls condemna per manipulació d’atestats i fals testimoni.
Els dos agents, ajudats per quatre companys del cos que no han pogut ser identificats, van tramar, segons el jutge, un muntatge policial que pretenia empresonar a la víctima que acabaven de torturar.
Però aquest no va ser un cas aïllat. Víctor Bayona i Bakari Samyang són els mateixos policies que la nit del 4 de Febrer del 2006 van torturar físicament i psicològica a Patricia Heras i a 4 joves més. També en aquell cas van manipular els atestats i van mentir al judici, acusant a joves innocents de delictes que no havien comès. La diferència és que en aquella ocasió van ser emparats per interessos polítics de les altes esferes i el cas va quedar impune.
Còmplices d’aquella mentida que va destruir la vida d’uns joves de poc més de 20 anys i que va portar la Patri al suïcidi són l’aleshores Alcalde de Barcelona Joan Clos, la Jutgessa d’Instrucció Carmen García Martínez, els aleshores regidors Carles Martí i Jordi Hereu, el Cap d’Informació de Guàrdia Urbana Víctor Gibanel, i per descomptat, els agents Víctor Bayona i Bakari Samyang, entre els que no han pogut ser identificats.
El dolor és massa gran com per deixar que els culpables dormin tranquils, per això hem vingut aquí a explicar la veritat a través de la difusió de la investigació videogràfica de 15Mbcn.tv “4F: ni oblit ni perdó”.
Perquè ni oblidem ni perdonem, no pararem fins que tothom conegui la veritat sobre el cas 4F i des d’aquí prometem als responsables d’aquest muntatge, que per molt que la justícia institucional no els castigui, nosaltres no deixarem que morin tranquils.
LLISTA DE PETICIONS
- Que s’anul·lin les condemnes i que es declari nul el judici del cas 4F.
- Que es reobri el cas de tortures contra els joves del 4F, arxivat per la jutge Carmen García Martínez.
- Que es condemnin no sols als policies que van participar en el muntatge, sinó també als polítics i als jutges.
- Que es repari el dany causat a totes les víctimes del cas 4F, Comissió Audiovisual del 15M 15Mbcn.tv encara que sigui impossible tornar-li la vida a Patricia Heras.
Després de 12 anys tancat, l’antic Palacio del Cinema de la Via Laietana tornava a obrir les seves portes durant 24h. sota el nom de CINEMA PATRICIA HERAS. Dedicat a la jove que es va treure la vida l’any 2011 per demostrar la seva innocència, va obrir les seves portes per difondre la veritat sobre el cas que la va dur a la presó, a ella i a 3 innocents més: el cas 4F.
Hem escollit aquest indret perquè estem a pocs metres d’on van començar els fets d’aquell 4 de febrer del 2006, però també per reivindicar un espai de cultura massa emblemàtic, que porta massa temps tancat. Aquest cinema on ja venien els nostres avis a amenitzar la post guerra pertany avui al Grup Balañá. Aquest nom és ben conegut a Barcelona, per ser el propietari d’una gran quantitat d’espais d’oci de la ciutat, entre els que destaquen la Plaça de Toros Monumental o el Teatre Principal de Les Rambles que porta ja 7 anys tancat sense cap intenció de ser reobert.
No hem vingut a trencar res ni a emportar-nos res: simplement volem fer ús durant 24h. d’un equipament que porta 12 anys en desús, en una ciutat on la cultura s’està convertint, ara més que mai, en un luxe impagable, on falten espais per la creació i on sobren espais buits, tot plegat, a l’espera de la impossible recuperació de la bombolla immobiliària.
La gestió comunitària d’aquests espais és una mesura que s’està duent a terme a molts països, que té un cost insignificant per l’admnisitració i que donaria centenars de llocs de treball al mateix temps que posaria en valor la creativitat desbocada dels joves d’aquesta ciutat que avui no troben cap sortida a la seva producció cultural mentre se’ls demana que vagin a servir cafès a l’estranger.
Aquest cap de setmana del 8 al 9 de Juny, el Cinema Patricia Heras obria les seves portes per reivindicar tot això, però sobretot, per estrenar el documental “4F: NI OBLIT NI PERDÓ”, que ens mostra la veritable cara d’aquesta ciutat més enllà del Parc Temàtic.
http://vplite.es/4f/?page_id=100
Fotografies de l'ocupació del cinema Palacio i la projecció del documental "4F: Ni oblit ni perdó":
http://www.flickr.com/photos/acampadabcnfoto/sets/72157634012320107/
Web documental "4F: Ni oblit ni perdó":
http://vplite.es/4f/
El documental '4F: ni oblit ni perdó' s'estrena en el rebatejat com a cinema Patrícia Heras
JESÚS RODRÍGUEZ / @ALBERTMARTNEZ | 09/06/2013 - Setmanari Directa
La cita pública per inaugurar el documental d'investigació sobre el cas 4F elaborat pel col·lectiu 15mbcntv i la productora Metromuster –amb la col·laboració d'aquest setmanari– era a les 19h a la seu de Recursos d'Animació Intercultural (RAI), al carrer Carders 12 de Barcelona. La xifra de 400 persones que havien fet reserva prèvia per internet ja feia preveure que el local quedaria petit. El que ningú no sabia és que l'organització havia preparat una sorpresa que faria de l'esdeveniment un moment molt especial.
L'estrena finalment es va fer al Palau del Cinema de la Via Laietana (vídeo La Tele), un edifici del Grupo Balañá, abandonat des de fa 12 anys. Malgrat que s'havia previst una ocupació de 24 hores, finalment es va decidir en assemblea sortir de l'immoble i continuar les reivindicacions diumenge a les 20h a la plaça de Sant Jaume.
'No hi cabem i finalment haurem de traslladar-nos a un altre local', aquest va ser el missatge difós mitjançant un megàfon a les portes de RAI. Es va fer una processó pels carrers del barri de la Ribera, passant pel Forat de la Vergonya, el Palau d'Alós (edifici on es van esdevenir els fets del 4F, ara reconvertit en centre cívic), l'antic Teatre del carrer Verdaguer i Callís i el Palau de la Música. En aquest punt la capçalera va ser presa per una trentena de iaioflautes. Ara sí que tothom va entendre que hi havia quelcom més que un canvi de local.
En creuar la Via Laietana van aparèixer escales i una furgoneta amb un equip de tècnics. El motor de la persiana que dóna accés al Palau del Cinema de cop i volta es va activar. A mode de rètol de benvinguda van encartellar sobre les portes de l'edifici una gran imatge de Patrícia Heras, nom amb el qual es va rebatejar la sala. Després d'advertir a tothom dels moderats riscos de la seva participació a l'acció –que, evidentment, era il·legal–, gran part de la gent concentrada va optar per accedir a la platea i acomodar-se –una quarantena de persones van fer marxa enrere i van tornar a RAI, on també es va fer l'estrena–. Mentrestant, els tècnics voluntaris –a una velocitat de contrarellotge– feien les últimes proves del projector de 15.000 lúmens i de l'equip de so que havien de fer possible l'estrena.
Les activistes havien entrat a l'edifici la nit anterior
Un escamot nocturn d'activistes havia entrat a l'edifici –amb molta discreció– la nit anterior per acondicionar la sala i la instal·lació elèctrica; res no es podia deixar a la improvització. Un equip legal s'esperava a les portes per la més que probable arribada d'un operatiu policial. Un comissari de la Regió Metropolitana s'hi va atansar pocs minuts després de les vuit del vespre, mentre tres furgons de la Brigada Mòbil s'estacionaven a la plaça Urquinaona. L'advocat de Rereguarda, Andrés García, i el diputat de la CUP-AE, David Fernàndez, van entregar al cap policial els seus DNI a mode de mediació, mentre els Iaioflautes protegien la porta. A l'altra banda del vestíbul, i després d'unes emotives paraules de Mariana Huidobro (mare de Rodrigo Lanza, empresonat durant 5 anys), el focus es va encendre sobre la gran pantalla de 12 metres d'alçada per 30 metres d'amplada. Els Mossos van mantenir una discreta vigilància des de la distància, però no van intervenir.
Nou capítols de 'veritats'
Van ser més de dues hores d'imatges, testimonis durs, emocions i una breu interrupció per problemes tècnics que va anar acompanyada d'un llarg aplaudiment. En el documental, Rodrigo Lanza i Juan Pintos van posar la pell de gallina a més d'una amb el cru relat de les tortures que van patir aquella matinada del 4 de febrer de 2006. Les encertades paraules de Gregorio Morán (periodista) també van desencadenar l'ovació de la sala, quan va recordar que “els veritables perills per a la societat són aquells que vesteixen amb trajo i corbata i ens roben, no aquells que duen roba estrident, cresta o rastes”. Les 'veritats' s'anaven sumant minut a minut quan, amb l'aparició en pantalla dels policies Bakari Samyang i Víctor Bayona, es va saber que aquests dos agents, peça clau de les condemnes del cas 4F, van ser posteriorment condemnats per un altre cas d'abús policials, pels delictes de greus tortures, falsificació documental i fals testimoni.
La jutgessa i el cap d'informació del consistori
Les aparicions de Carmen Garcia (jutgessa que no va investigar les tortures i va ordenar l'ingrés a presó dels joves), i de Víctor Gibanel, responsable d'informació de l'Ajuntament de Barcelona, qui va ser el responsable de proporcionar la doble versió oficial contradictòria dels fets a l'alcalde Joan Clos, van ser xiulades des de la platea. En l'últim capítol del documental, l'aparició d'un noi amb la cara tapada, aclareix una de les incògnites de la trama: qui va llançar el test des del terrat del teatre ocupat? El jove, després de 7 anys de silenci, es va posar en contacte amb un despatx d'advocats i va revelar que un amic seu era l'autor material dels fets. L'equip del documental ha pogut contrastar la veracitat de les seves paraules, però els ha estat impossible mostrar el testimoni –encara que fos en condició d'anonimat– del qui va llançar el test que va impactar al cap de l'agent de la Guàrdia Urbana.
Reobertura de les investigacions
Rodrigo Lanza –amb els ulls enllagrimats– va dirigir unes paraules als assistents un cop finalitzada l'estrena. Va fer una crida a seguir lluitant i va agrair tota la feina feta per posar llum “a les mentides” de tots aquests anys: “Tot plegat ha tingut una cosa bona, he madurat molt, hem madurat molt, i podem dir que valem molt més que la merda que han muntat aquests merdes, som molt millors que tots ells”. Silvia Villullas, amiga de Patrícia Heras també va parlar emocionada: “Amb el temps el dolor millora, però la ràbia està intacta. Ni oblit ni perdó”.
Un cop feta l'estrena audiovisual, l'objectiu –en paraules dels protagonistes– de desmuntar "el muntatge" té més validesa que mai i, per això, ahir van fer públiques quatre exigències: -Que s’anul·lin les condemnes i que es declari nul el judici del cas 4F. -Que es reobri el cas de tortures contra els joves del 4F, arxivat per la jutge Carmen García Martínez. -Que es condemnin no sols als policies que van participar en el muntatge, sinó també als polítics i als jutges. -Que es repari el dany causat a totes les víctimes del cas 4F. Diumenge 9 de juny a les vuit de la tarda familiars i amics de les víctimes organitzen una concentració a la plaça de Sant Jaume i l'endemà dilluns a les 19h es torna a fer un passi del documental al cinema Alexandra de Barcelona, a la Rambla de Catalunya 90.
http://www.directa.cat/noticia/documental-4f-ni-oblit-ni-perdo-sinaugura-ocupant-palau-del-cinema-laietana
Vídeo acte de projecció del documental "4F: Ni oblit ni perdó"
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=XDUUPNI2h5s
Desmuntant les mentides del #4F
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=a4BGq3ikU2c
DESMUNTATGE_4F Primer Teaser: Poeta Muerta