Deteriorament salarial i distribució de la renda
La redistribució de la riquesa ha de ser el primer punt d'un intent seriós de canvi del model productiu.
L'esclat de la crisi ha desencadenat un debat públic sobre la necessitat d'un canvi de model productiu en l'economia espanyola. Tant el Govern –a través del projecte de Llei d'Economia Sostenible– com la patronal i les grans centrals sindicals han fet públiques les seves posicions referent a això. No obstant això, hi ha un element que segueix sense estar en el centre del debat: la necessitat que el canvi en el model productiu s'ancori a un nou patró de distribució de la renda i la riquesa.
Durant els últims 15 anys, el Producte Interior Brut (PIB) espanyol ha crescut més d'un 60%. No obstant això, els beneficis d'aquest creixement han estat repartits de forma summament desigual. Mentre que les rendes del capital experimentaven un creixement extraordinari durant aquests anys, les rendes de les llars assalariades han romàs pràcticament estancades.
Segons dades del Baròmetre Social d'Espanya, entre 1994 i 2007 els beneficis empresarials van experimentar un creixement (en termes reals, una vegada descomptada la inflació) de gairebé el 50%. El valor de les accions i altres actius financers va augmentar un 129%, i el patrimoni immobiliari es va revaloritzar un 175% aproximadament. Durant aquest període el salari mig tot just va créixer un 1,9%, la pensió mitjana un 16,3% i la prestació mitjana per atur es va reduir un 16,7%.
Major desigualtat
Com a conseqüència de tot això, el pes que els salaris tenen en la renda nacional no ha fet sinó disminuir durant l'última dècada, passant del 48,9% en 1995 al 47,6% en 2007. Paral·lelament, la ràtio entre el patrimoni mig del 25% de llars més riques i del 25% de llars més pobres va passar de 33,4 en 2002 a 41,0 en 2005. Aquest augment reflecteix l'increment de la desigualtat entre assalariats i llars les rendes de les quals provenen en major mesura d'actius financers i immobiliaris.
Com entendre llavors que, en aquest context de regressió social, el consum privat hagi actuat com un dels motors del creixement? Degut al fet que el sosteniment dels elevats ritmes de consum s'ha assentat en un fort nivell d'endeutament, així com en una sostinguda reducció de l'estalvi mig per llar. Però també el deute de les llars amaga realitats molt diverses: mentre que per al 40% de llars de menors ingressos la càrrega anual d'aquest deute com percentatge de la seva renda és superior al 30%, per al 20% de llars més riques tot just és del 10%. És a dir, que la classe treballadora ha experimentat l'endeutament i el desestalvi com una imposició –fruit de la regressió salarial– per a sostenir el seu nivell de consum (en particular, l'accés a l'habitatge).
A més, l'enorme creació d'ocupacions entre 1996 i 2008 (amb més de 500.000 ocupacions netes a l'any) no ha frenat aquest vendaval de redistribució regressiva. La causa ha estat la contínua pèrdua de drets laborals i la forta extensió de la precarietat. La massiva proliferació dels contractes temporals, així com la forta rotació en el lloc de treball, el progressiu abaratiment de l'acomiadament i, en definitiva, la desreglamentació del mercat laboral, han comportat creixents dificultats de reivindicació i negociació sindical i, amb això, un generalitzat deteriorament salarial.
L'arribada de la crisi ha evidenciat el fracàs econòmic i social d'aquest model productiu i distributiu. Però això no ha impedit que els seus efectes copegessin amb molta major intensitat a les llars assalariades que a les rendes del capital: s'ha imposat la congelació salarial i s'han perdut 1,4 milions de llocs de treball entre 2008-2009; mentrestant, la borsa espanyola s'ha revaloritzat un 75% entre març i desembre de 2009. Aquest procés de privatització dels beneficis i socialització de les pèrdues no reverteix –al contrari, intensifica– el patró de distribució de la riquesa d'aquests últims anys.
Un veritable canvi de model productiu exigiria un nou patró de distribució de la renda i la riquesa, que introduís un gir de 180 graus en la tendència de regressió social d'aquestes últimes dècades. La resta són mers brindis al sol que no es traduiran en una millora substancial de les condicions de vida de la majoria social.
Nacho Álvarez, investigador del Departament d'Economia Aplicada de la UCM
>>> Article extret del núm. 119 de la revista Diagonal.
www.diagonalperiodico.net/Deterioro-salarial-y-distribucion.html