“Diario de un miliciano republicano”, un llibre de Joaquín Aisa Raluy

Recentment ha aparegut publicat per l’editorial Base el llibre “Diario de un miliciano Republicano”. Es tracta del diari manuscrit del jove obrer barceloní Joaquín Aisa Raluy (1917-1977) que vivia a Ciutat vella, als barris de Sant Pere i Santa Caterina. Joaquín Aisa s’havia afiliat al Sindicat de la Fusta de la CNT en qualitat d’aprenent de fuster. El seu pare César Aisa havia arribat a Barcelona procedent d’Aragó i la seva mare era filla de la franja d’Osca. Joaquín seguia les passes del seu pare en afiliar-se a la Confederació, ja que César tenia el carnet del Sindicat del Transport com treballador del port. Joaquín Aisa, com tants joves del seu temps, era afeccionat a la boxa i al ball, era soci del Diana Boxing Club i freqüentava les sales de ball d’aquell temps: la Gavina Blava, Shangai Dancing i Germanor Barcelonina. Precisament, la nit del dissabte 18 de juliol havia anat amb els seus companys a divertir-se a la darrera d’aquestes sales situada al carrer Carders i a la matinada mentre feia temps per a anar a la platja va sentir com sonaven les sirenes i com començava el sarau de trets.

El jove Aisa, preocupat pels esdeveniments, decideix no quedar-se creuat de braços i aviat es presenta al seu Sindicat a buscar armes, però com que no n’hi ha suficients per a tots, s’ha de conformar a col·laborar fent barricades. Vençuts els militars a Bareclona decideix acudir al Comitè de Milícies per enrolar-se a una columna, Aisa és destinat al Batalló Espartaco de la Carles Marx, els afiliats de la CNT són tan nombrosos que no solament omplen les columnes pròpies sinó la de les altres forces antifeixistes: “Nosotros nos fuimos a la guerra con 19 años. Mi diario empieza el 19 de julio de 1936 puesto que hasta esta fecha no empecé a obrar como un verdadero proletario. Pues hasta este día no sentí en mi un ideal que pudiera ser mi camino de Libertad.”

Joaquín Aisa comença un diari de guerra que durarà de 1936 a 1939 on, puntualment, relatarà d’una manera concisa totes les seves vicissituds, els fets de guerra, les lluites polítiques, les il·lusions revolucionàries, les desesperacions i les esperances. Aisa és, sobretot, un idealista, i a l’anotació del dia 26 de juliol de 1936 llegim: “Esta tarde he ido a recorrer las calles de la ciudad y he podido contemplar con alegría la destrucción de los antros de hipocresía y maldad que encerraban estos edificios llamados iglesias y conventos. Y ahora en el mismo terreno liberado se podrán construir escuelas para educar a la nueva generación de niños y jóvenes que subirán en Libertad y con suficiente capacidad para hacer del mundo corrompido, otro de Libertad, Pan y Trabajo.”

Aisa explica la vida quotidiana al front i ho fa d’una manera directa, viva i fresca i fins i tot sense perdre l’humor. El dia 28 de setembre de 1936, després de retornar del front del Centre al seu pas per València, escriu: “En la estación he tenido un altercado con un jefe que quería que me sacara del cuello el pañuelo de la CNT, pero no lo ha logrado, pues nosotros somos milicianos del pueblo, no esclavos de un Ejército convencional.”

A través del diari podem seguir la marxa de la guerra, sobretot allà on hi participa a primera línia de foc, expedició a Mallorca, front de Madrid, Aragó, Llevant. Després dels fets de maig de 1937, que pateix al seu retorn de permís a Barcelona i per no estar d’acord amb el comandament comunista de la seva unitat, Aisa abandona les milícies i retorna a la seva feina de fuster a l’empresa ara col·lectivitzada. L’octubre de 1937 serà militaritzat i tornarà a lluitar al front enquadrat en una divisió de les Brigades Internacionals. Aisa participarà a la batalla de l’Ebre on serà greument ferit, hi passarà els seus darrers dies de guerra a l’Hospital Militar fins l’ocupació de Barcelona pels franquistes, alhora serà detingut i traslladat al Camp de Concentració d’Horta, d’on, poc després, s’escaparà. El document és un testimoni de primera mà per conèixer l’actuació dels joves milicians que van marxar, primer voluntàriament i després a la força a lluitar contra el feixisme per defensar la llibertat del poble.

* Ferran Aisa és historiador i escriptor, i membre de l'Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona.