CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Diccionari de butxaca: bandera

Dijous, 10 gener, 2013
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Les banderes són tema de discussió freqüent en cercles llibertaris i moviments socials. Arriba la mani del dia X, convocada via xarxes socials: duem banderes de la nostra organització? Comença la mani de l'1 de maig: qui agafa les banderes? Fem banderoles d'un sol ús per poder-les distribuir entre els assitents i tenir més presència com a organització, o ens limitem a dur-ne tres o quatre per limitar-nos a indicar que hi som? Cridem "ni banderas ni fronteras" ben fort amb una bandera negra a les mans?

La bandera és un dels elements identitaris col·lectius per excel·lència. La bandera agrupa, però també distingeix. No és el mateix una bandera espanyola republicana que una amb el pollastre, per bé que totes dues siguin espanyoles, i de ben segur que no despertaran el mateix tipus de reaccions. Per tant, la bandera no és tan sols un "drapet"; el seu poder simbòlic és palpable. És un poder de la pròpia bandera? No, evidentment. Som nosaltres que dipositem el significat en el símbol, i en aquest sentit la bandera no és diferent a qualsevol altre objecte, material o no, al qual li donem aquest valor. Per alguns adolescents, per exemple, la música pot arribar a tenir un poder simbòlic total, servint com a identificador individual i grupal. Escoltes Andy y Lucas? No m'interesses.

El que sovint espanta de les banderes és precisament aquesta capacitat de distingir, de separar uns i altres. La separació és terrible, oi? (Algun dia escriuré sobre la separació). Però podriem dir-ho d'aquesta altra manera: la bandera ens reagrupa, o ens agrupa segons criteris d'afinitat. Això, és clar, si la bandera és nostra; si ens en donen una en mà i ens diuen "és la teua, defensa-la fins la mort", segurament ens en desentendrem de seguida que poguem i l'acabarem odiant. Odiant la bandera? Bé, més probablement odiant allò que simbolitza.

A mi no em molesten les banderes com a tals, però algunes banderes m'irriten, i molt. Imagineu per un moment que elminèssim les banderes, totes, i ens quedèssim tan sols amb allò que simbolitzen. Seguiria igual d'irritat, però sense la bandera. El problema mai és el símbol, sinó allò simbolitzat i com ens hi relacionem. El símbol tan sols ens recorda que hi ha diferències, relacions gregàries, entitats omnipresents, però ni les crea ni les destrueix.

* Carlus Jové és activista llibertari. Article publicat al núm. 145 de la revista Catalunya.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció