CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Diccionari de butxaca: llibertat

Divendres, 8 febrer, 2013
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

La llibertat possiblement sigui uns dels conceptes més a bastament utilitzats en els discursos polítics des de fa segles. I, no obstant, possiblement sigui també un dels més laxes i mancats de significat. "El treball ens farà lliures" estava inscrit a la porta de nombrosos camps de concentració nazis, i la llibertat també era l'objectiu polític dels anarquistes de Bakunin i el dels seus grans rivals a la Internacional, el "autoritaris" de Marx. Franco deia haver alliberat els espanyols de la conspiració comunista, i l'estat francès utilitza "llibertat" com a emblema polític recurrent des de finals del segle XVIII, independentment de qui governi i com. Per molts ciutadans francesos, no obstant, els deu fer gràcia i potser fins i tot calfreds que un estat que els prohibeix l'ús administratiu de la seva llengua digui actuar en nom de la llibertat.

Dir llibertat potser no sigui massa diferent a dir no-res o a no dir res. Qui no diu res deixa totes les portes obertes a la interpretació, i qui diu no-res diu quelcom tan allunyat del que ens és quotidianament conegut que deixa en mans de cada ú l'exercici de representar-se'l. Dos moviments molt similars al d'evocar la llibertat per convocar-ne l'efecte mobilitzador, tot esperant que el concepte en sí de llibertat no passi a formar part de la controvèrsia.

Jo, després de donar-li unes quantes voltes, tan sols he arribat a la conclusió que la llibertat es defineix pel límit. És a dir, que és tan sols l'existència d'un "no" el que ens permet traçar el camí imaginari de la llibertat. I, és clar, el nostre món és ple de nos de tota mena: alguns d'orígen humà, i molts d'altres, la gran majoria, perquè nosaltres i el món som com som, i punt. Sense límits, sense l'"això no", la llibertat no seria possible.

Per tant, la conquesta de la llibertat és una quimera en tota regla perquè fer-ho equivaldria a destruir-ne la possibilitat. I no, no es tracta d'un simple joc de paraules en clau postmoderna. El concepte de llibertat ens és molt útil perquè canalitza i dóna prospectiva a les nostres aspiracions polítiques i socials però, si hi pensem fredament, la llibertat tan sols és la no percepció d'un límit com a tal. I per això la llibertat pot ser bandera de totes les causes presents, passades i futures, perquè tothom és capaç d'assumir amb alegria els límits que professa.

* Carlus Jové és activista llibertari. Article publicat al núm. 146 de la revista Catalunya.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció