CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Diccionari militant: Durruti, Buenaventura (Lleó 1896-Madrid 1936)

Dimecres, 5 juny, 2013
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Mecànic. Va intervenir des de molt jove a les lluites socials del moviment obrer. La seva combativa intervenció en la vaga general d'agost de 1917, li va valer la seva expulsió de la UGT. Poques setmanes després es va exiliar a França per no presentar-se al servei militar. A l'octubre de 1922 va fundar amb Francisco Ascaso, Garcia Oliver, Aurelio Fernández, Ricardo Sanz, i altres, el grup anarquista Los Solidarios. A principis de 1923 va ser detingut a Madrid i alliberat al juny. L'1 de setembre va participar en l'atracament al Banc d'Espanya a Gijón i proclamada la Dictadura de Primo de Rivera el 23 del mateix mes, va decidir exiliar-se.

Al gener de 1924, Ascaso i Durruti van instal·lar a París. Al novembre de 1924 van participar en el complot de Vera de Bidasoa, que pretenia la invasió d'Espanya per petits grups guerrillers. Després del fracàs, al desembre de 1924, Durruti i Ascaso van marxar a Amèrica, on van combinar el treball en diversos oficis, amb els atracaments per finançar l'alliberament de presos, la fundació d'escoles racionalistes i altres projectes, en un periple que els va portar a New York, Mèxic, Cuba, Xile, Argentina, Uruguai, tornant París al maig de 1926. Al juliol de 1926 Durruti, Ascaso i Jover van ser detinguts sota l'acusació de preparar un atemptat contra Alfons XIII, que visitava París el 14 de juliol de 1926. Es va iniciar una intensa i massiva campanya popular per evitar l'extradició dels anarquistes espanyols a l'Argentina o Espanya, que va aconseguir el seu alliberament al juliol de 1927. Després d'un període de clandestinitat i constants expulsions a la frontera franco-belga, a principis de 1929 se'ls concedit residència legal a Brussel·les.

Amb la proclamació de la República, l'abril de 1931, Durruti va tornar a Barcelona, residint al barri obrer de Poble Nou. Va constituir el grup Nosotros amb García Oliver, Francisco Ascaso, Ricardo Sanz i altres.

Va ser deportat a Les Canàries i Guinea al febrer de 1932, com a càstig per la seva participació en la insurrecció de gener de 1932 a l'Alt Llobregat.

Alliberat al setembre de 1932. Va formar part del Comitè revolucionari de la insurrecció del 8 de gener de 1933 a Barcelona. Detingut a l'abril de 1933, al costat de Francisco Ascaso, tots dos van ser presos al penal del Port de Santa Maria, fins al seu alliberament a l'octubre.

Va treballar com a mecànic i va intervenir en la campanya abstencionista de les eleccions de novembre de 1933. Va impulsar la insurrecció de desembre de 1933, per la qual cosa va ser detingut i empresonat a la presó de Burgos, fins a l'amnistia d'abril de 1934. Al juny va participar en el Ple Nacional de la CNT, que va rebutjar el pacte d'Aliança Obrera, signat per la CNT asturiana amb la UGT. Va ser detingut arran dels fets del 6 d'octubre de 1934, a Catalunya, tot i no haver intervingut per a res, quedant empresonat a la Presó Model de Barcelona fins a abril de 1935. La resta de l'any va conèixer diversos i breus, però successius empresonaments.

Al juliol de 1936 era membre del Comitè de Defensa Confederal que va derrotar a l'exèrcit. El 20 juliol 1936 va formar part de la delegació que es va entrevistar amb Companys i que va prendre la decisió provisional de formar el CCMA. Va ser nomenat delegat de la Columna que el 24 de juliol va partir en camions a la conquesta de Saragossa. Contrari a la militarització de les Milícies populars i a la participació governamental. Part de la Columna Durruti va ser traslladada a Madrid, en perill de caure en poder dels franquistes.

El 19 de novembre de 1936 va ser ferit de bala al front de Madrid, morint l'endemà. Impressionant i massiu enterrament a Barcelona, el diumenge dia 23.

A l'any de la seva mort la propaganda estalinista li va atribuir falsament un eslògan, inventat per Ilya Ehrenburg, que el seu aparell de propaganda va fer famós: "Renunciem a tot menys a la victòria". Era la segona mort de Durruti. Pòstumament els seus enemics li van atorgar el grau de tinent coronel, el van santificar i el van convertir en un heroi del poble, repetint insistentment la frase que mai havia pronunciat.

* Article publicat al núm. 150 de la revista Catalunya.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció