Diccionari militant: Francisco Ascaso (1901-1936)

Aragonès, benjamí d'una família de tradició àcrata. Forner i cambrer de professió. Militant des de molt jove en els grups d'acció aragonesos. Al desembre de 1920 va ser empresonat per l'atemptat, comès pel seu germà Domingo, que va costar la vida del periodista del Heraldo de Aragón, que havia denunciat als soldats revoltats al gener en la caserna del Carmen. Va estar dos anys en la presó, sortint amb la salut trencada pels maltractaments. El 1922 va marxar a Barcelona, integrant-se en el grup anarquista Los Solidarios, amb Durruti, García Oliver, Aurelio Fernández, Gregorio Jover, Ricardo Sanz, etcètera.

Va participar en nombroses accions armades i en atemptats. El juny de 1923 va ser detingut i empresonat, aconseguint escapolir-se al desembre del mateix any. Durant la Dictadura de Primo de Rivera va estar exiliat a París. Al desembre de 1924, juntament amb Durruti, va fer una “gira” per Amèrica, caracteritzada per nombrosos atracaments a bancs en diferents països, amb l'objectiu de recaptar diners per a alliberar a presos anarquistes a Espanya. Al maig de 1926 estava de nou a París, on va ser detingut al juliol, al costat de Jover i Durruti, per preparar un atemptat contra Alfonso XIII, romanent un any a la presó. Van evitar l'extradició a Argentina i Espanya gràcies a una intensa campanya popular a favor del seu alliberament. Va viure clandestinament en diversos països. A principis de 1929 va aconseguir permís de residència a Brussel·les.

Va retornar a Barcelona immediatament després de la proclamació de la República, el 14 d'abril de 1931. Es va integrar en el grup Nosotros (nou nom que va haver d'adoptar l'antic grup Los Solidarios, al conèixer l'existència d'un grup amb el mateix nom) amb Durruti i García Oliver, entre altres. Assidu redactor de Solidaridad Obrera, estava afiliat al Sindicat Tèxtil de Barcelona.

Va ser deportat a les Canàries i Guinea al febrer de 1932, com a càstig per la seva participació en la insurrecció de gener de 1932, a l'Alt Llobregat, sent alliberat al setembre de 1932. Va formar part del Comitè revolucionari de la insurrecció del 8 de gener de 1933 a Barcelona. Detingut a l'abril de 1933, al costat de Durruti, ambdós van ser presos en el penal del Puerto de Santa María, fins al seu alliberament a l'octubre.

Va treballar com cambrer i va intervenir en la campanya abstencionista de les eleccions de novembre de 1933. Va impulsar la insurrecció de desembre de 1933. A principis de 1934 va ser nomenat secretari general de la CNT, donant suport la vaga general de Saragossa.

Es va mostrar contrari a la signatura del pacte d'Aliança Obrera amb la UGT per part de la CNT asturiana. El 6 d'octubre de 1934 va desconvocar la vaga general que havia de donar suport al govern de la Generalitat en el seu enfrontament amb el govern central, pel que va ser destituït del seu càrrec de secretari general. Va intervenir en el Congrés de Saragossa (maig de 1936) en representació del Sindicat Tèxtil de Barcelona.

Membre del Comitè de Defensa Confederal va ser un dels dirigents de la insurrecció obrera contra l'aixecament militar del 19 de juliol de 1936 a Barcelona, participant destacadament en els combats al carrer, amb una audàcia i una temeritat excessives. Va morir el 20 de juliol d'un tir en el front, en l'assalt a la caserna de les Drassanes.

* Un article d'Agustí Guillamon publicat al núm. 148 de la revista Catalunya