Diccionari militant: Prudhommeaux, André (1902-1968)
Prudhommeaux, André (1902-1968) va utilitzar els pseudònims de Jean Cello i André Prunier. Va néixer el 15 d'octubre de 1902 al familisteri (associació cooperativa basada en concepcions fourieristes) de Guise, a Aisne. Va passar la seva infància a Guise, Nîmes, Sens i Versalles. El 1927, va formar part de Redressement Communiste, grup de l'Oposició (trotskista) dirigit per Albert Treint. El 1928, es va casar amb la suïssa Dora Ris (coneguda com Dori), amb qui va obrir a París una llibreria especialitzada en història del moviment obrer, La Librairie Ouvrière, que va ser també lloc de trobada i debat de l'oposició comunista. Es va aproximar al bordiguisme i al comunisme de consells.
De 1929-1930 va col·laborar a L'Ouvrier Communiste, òrgan dels grups obrers comunistes. El 1930, en un viatge a Berlín i Leipzig, va contactar amb el Kommunistische Arbeiter Partei (KAP) i l'Allgemeine Arbeiter-Union (AAU). Va traduir i publicar La resposta a Lenin de Herman Gorter, text consellista de crítica al leninisme. El 1931 es va encarregar de la direcció d'una impremta cooperativa a Nîmes i va editar la revista Spartacus. De setembre de 1932 a maig de 1933 va publicar, amb Jean Dautry, Correspondance internationale ouvrière, nova experiència militant, no sectària, d'una "informació entre proletaris i per als proletaris", fonamentada en una extensa xarxa d'informadors a França i a l'estranger .
Va recolzar la campanya de defensa de Marinus Van der Lubbe, incendiari del Parlament alemany (Reichstag), defensant la tesi de l'acció individual autònoma, contra les calúmnies estalinistes. Durant aquesta campanya es va acostar a l'anarquisme, publicant articles a La Revue Anarchiste i Le Semeur. Al març de 1933, Le Libertaire interromp la seva sèrie d'articles, titulada "L'ordre regna a Alemanya", perquè l'òrgan de la Federació Anarquista Francesa (FA) no compartia la seva visió sobre el cas Van der Lubbe.
El 1934, André i Dori, durant una estada a Alemanya, van ser detinguts i expulsats del país. Aquest mateix any, gràcies a Lefeuvre, va publicar el fullet Spartacus i La Comuna de Berlín, 1918-1919. Al maig de 1934 va fundar, amb Volin, Terre livre, que es va convertir el 1937 en l'òrgan de la FA.
El 1936, va residir dos mesos a Barcelona, on publicà L'Espagne antifasciste, que en els seus tres primers números indicava que era l'edició francesa de Solidaridad Obrera, constant fins el sisè que s'editava a Barcelona. Al setembre de 1936, l'endemà de la formació del govern de Largo Caballero, va publicar un article anònim, titulat "La inutilitat del Govern", en el qual s'afirmava que "l'existència d'un govern de Front Popular, lluny de ser un element indispensable en "la lluita antifeixista" significava, en realitat, una limitació voluntària d'aquesta mateixa lluita ". La revolució social era impossible sense la desaparició de l'Estat. La publicació, considerada excessivament molesta pels comitès superiors de la CNT, va desaparèixer al gener de 1937 perquè van deixar de subministrar-li paper. Com a continuïtat va fundar i va publicar, a França, L'Espagne nouvelle, que alternava la seva aparició amb Terre livre, molt crítics ambdós diaris amb la participació de la CNT en el govern.
L'agost de 1939, al número 6 de Révision, es van publicar textos signats pel "Grup francoespanyol de Els Amics de Durruti", format per exiliats militants de Els Amics de Durruti, dissidents del congrés de la Unión Anarchiste (UA) i redactors de la revista Révision. Els militants més actius eren Jaume Balius, Lucien Feuillade i Louis Mercier-Vega, que van comptar sempre amb el suport i solidaritat d'André Prudhommeaux.
Al setembre de 1939 va publicar un nombre triple de L'Espagne nouvelle, amb el subtítol de "L'Espagne indomptée", en què van aparèixer dos articles de Balius, i altres signats per AP (André Prudhommeaux), "Ridel", Hem Day, Malander i Ernestan, tots ells molt propers a les posicions anticol·laboracionistes dels Amics de Durruti.
Durant la Segona Guerra Mundial es va refugiar a Suïssa, a casa de la família de la seva dona. Finalitzada la guerra mundial va tornar a França, i va col·laborar en Le Libertaire. Va rebutjar la transformació de la FA en Fédération Communiste Libertaire. Es va unir al nucli de militants que va reprendre la sigla FA, que va publicar Le Monde Libertaire a partir de 1954. Afectat de Parkinson a principis dels anys seixanta, va morir el 13 de novembre de 1968.