Disponible la digitalització del diari ’Catalunya’ (1937-1938)
El diari 'Catalunya': guerra i revolució social en llengua catalana
El diari “Catalunya”, íntegrament editat en llengua catalana, és una de les aportacions periodístiques llibertàries més valuoses que es van donar, en temps de revolució social i de lluita sostinguda contra el feixisme, a Catalunya durant el període històric de la Guerra Civil, que abasta històricament des del 18 de juliol de 1936 fins als primers mesos de 1939.
El més nou d’aquesta experiència editorial col·lectiva és, sense cap mena de dubtes, la seva aposta clara i reivindicadora de la llengua catalana com una eina de comunicació vital a utilitzar en el procés revolucionari i antifeixista que s’estava vivint en aquells moments en el si de la nació catalana.
Contrarestant doncs la persistent i insidiosa visió estereotipada anti-catalana, que alguns grups polítics catalans havien deixat caure durant cert temps sobre els sectors que formaven part del moviment llibertari, el diari “Catalunya” se’ns presenta, en aquests difícils moments, com una de les proves escrites més evidents de la falsedat injuriosa sobre l’anomenat “anti-catalanisme anarquista”, que diversos sectors burgesos i reaccionaris de la societat catalana havien utilitzat de forma reiterativa sota l’etiqueta pejorativa i genèrica “de murcians”.
El diari “Catalunya”, subtitulat com a ”Òrgan Regional de la CNT” i editat a Barcelona, va iniciar la seva marxa editorial el 22 de febrer de 1937 acabant el seu recorregut, finalment després d’un any escàs, el 28 de maig de 1938, a causa dels problemes de proveïment de paper que comencen a ser evidents en el si de la reraguarda antifeixista, donant lloc a la desaparició progressiva de diverses capçaleres en el si de la societat catalana.
Quan parlem del diari “Catalunya” ens agradaria assenyalar que es tracta d’una important col·lecció de 377 exemplars, diaris, apareguts amb regularitat i en el qual s’expressen, com en els altres periòdics de l’àmbit sindical llibertari, les vicissituds de la guerra i la revolució social tant a Catalunya, com en el front militar o en altres zones de lluita, en l’àmbit geogràfic de l’estat espanyol.
El rotatiu llibertari català en la seva primera editorial, ho titulava de la següent forma: “CATALUNYA NEIX, VISCA CATALUNYA”, afirmant amb rotunditat la seva aposta per la llibertat i per la revolució social, en el marc d’uns objectius inequívocament federals i aferrat, de forma conseqüent, a la història dels principis ideològics de la propaganda àcrata en l’estat espanyol des dels seus inicis:
“En aquesta hora gran, gràvida d´inquietuds profundes, en la qual es ventila un problema de generacions, surt a la llum “CATALUNYA”, que, inspirat en els corrents llibertaries i federalistes –essència genuïna de la CNT- ve a defensar amb el màxim entusiasme els principis de la llibertat i les conquestes de la Revolució.”…
En aquest primer exemplar del diari, la coneguda militant anarquista Federica Montseny, en un article de capçalera destacat sota el títol de “CATALUNYA”, BENVINGUT SIES”, lloava de forma entusiasta l’aparició del mateix en els següents termes:
“Un diari en català. Un diari obrer i anarquista en català. De molt de temps ençà a Catalunya surava aquest anhel de tenir un òrgan en la Premsa que representi, dintre el moviment regional l´anarquisme i la CNT, l’organització proletària per ell inspirada.
I es aquest moment àlgid, de commoció formidable i que amb gran afany s´estructuren les grans línies del futur, quan surt a la palestra el nostre diari en català, simbòlicament anomenat CATALUNYA.
Gran masses del camp i de la ciutat, corrents d’opinió abjurats en el sentiment federalista que constantment ha animat el poble català, trobaran en el nostre diari el que fins avui no havia existit en la Premsa catalana: la veu de la CNT en la llengua tradicional de Catalunya.”…
L’article no pot ser més clar i nítid entorn dels objectius que el diari “Catalunya” pretenia dur a terme en el seu intent editorial. Suport sense fissures a la “llengua tradicional de Catalunya” (el català) des de les files de l’anarquisme obrer transformador, representat per la central sindical anarcosindicalista (CNT). I així mateix l’acceptació implícita d’una manca informativa a solucionar, que era un anhel llargament desitjat pels sectors llibertaris i que d’aquesta manera s’intentava pal·liar amb l’aparició del nou diari.
Caldria indicar, per ser exactes en l’apreciació global i positiva de la llengua catalana, que al llarg de la seva història van haver-hi diversitat de capçaleres llibertàries, en diferents poblacions catalanes, que es van expressar en les dues llengües de comunicació escrita habituals (català i castellà), insistint en algunes ocasions sobre la necessitat d’expressar-se amb major assiduïtat en la llengua natural de Catalunya, si bé la capçalera i la major part dels articles anessin escrits, preferentment, en llengua castellana.
Una excepció editorial i periodística positiva, d’ampli recorregut històric, editada totalment en català va ser, com és conegut, el periòdic “La Tramontana” que des de 1881 fins a 1896 va tenir el més llarg cicle de vida en català de les publicacions llibertàries conegudes. Això va ser a causa de la persistència propagandística d’un sòlid grup d’escriptors llibertaris catalans, entre els quals cal destacar el seu conegut director Josep Llunas i Pujals.
Com pot veure’s pel relatat fins al moment, l’anomenat “anti-catalanisme” anarquista, sostingut com a argument negatiu reincident, és si més no discutible en la seva afirmació genèrica, quan no s’afirma cap tipus de matís positiu a tenir en compte, com el que estem intentant expressar en aquesta breu introducció.
L’empremta federalitzant, que l’imaginari llibertari havia desenvolupat de forma natural i conscient des dels seus inicis, els portava a entendre “el divers i plural” com una manifestació positiva de la història dels pobles ibèrics en el seu conjunt. En conseqüència difícilment podien defensar postures de tipus “jacobí”, “centralista” o “uniformador”, que, com tots coneixem, mai van formar part de la seva filosofia bàsica ni tampoc de les seves pràctiques com a organització, ja sigui en grups d’afinitat o en els sindicats als quals pertanyien.
En aquest sentit, i ja per finalitzar, podem afirmar que el diari “Catalunya” representa sense cap dubte “un salt qualitatiu” important a favor de la llengua catalana escrita en temps realment difícils, on revolució social i guerra contra el feixisme s’entrecreuen en l’anhel futur d’una nova societat amb orientacions llibertàries.
Esperem que de la lectura atenta del diari “Catalunya”, es puguin extreure coneixements i lectures més enriquidores i positives sobre el plural imaginari llibertari català d’aquells difícils moments.
Cedall (Centre de documentació antiautoritari i llibertari)
http://www.cedall.org/
