Documental ‘El tiempo de las cerezas. 1977-1979: eclosión libertaria’
És breu el temps de les cireres... però sempre torna
“Le temps des cerises” és una antiga cançó d'amor que es va convertir en un himne de la Comuna de Paris (1871). El temps de les cirerers és una bona alegoria de l'etern renèixer de la vida i, en paral·lel, de les idees, de l'esperança. Els temps revolucionaris podran ser intensos i breus, i encara que aparentment siguin vençuts, sempre tornarà a donar-se una nova oportunitat a la història.
En aquest documental s'aborda una etapa de la història d'aquest país, que no per molt tractada deixa de ser una gran desconeguda: la Transició. I especialment pel que fa a l'òptica llibertària, que és la que aquí es tracta.
Pretenem fer llum precisament sobre un dels actors socials d'aquella època i menys conegut: el moviment llibertari, preguntant-nos per les condicions del seu esclat en aquells anys i el perquè de la seva posterior caiguda.
Després d'un negre túnel de 39 anys, esquerranosos de tota edat i condició es van organitzant de nou per a sortir a la vida pública. Entre ells, els grups de signe llibertari sorgeixen amb força, amb molta força. Revistes, ateneus i grups diversos aparèixen per tot arreu. També la CNT.
L'anarcosindicalisme es reconstrueix amb veterans que van resistir el més dur del franquisme, amb aquells que van tornar de l'exili i amb joves que recullen les idees del Maig francès.
La generositat política de totes les persones implicades va aconseguir mobilitzacions massives, com els mítings de San Sebastián de los Reyes o el de Montjuic (el març i juliol de 1977, respectivament), encara que el seu punt àlgid van ser les Jornades Llibertàries de Barcelona l'estiu de 1977, on es diu que hi van participar fins a 500.000 persones.
A Montjuic acudiren gents vinculades a tots els corrents transformadors de l'època: la contracultura, l'ecologisme, el feminisme, el sindicalisme, etc. Tots aquests grups buscaven vertebrar un moviment global de transformació social al voltant d'unes sigles històriques: la CNT. Però aquesta confluència no es va fer, i ens preguntem per les raons d'això.
Al contrari, any i mig després, els delegats i delegades que assisteixen al Vè Congrés de la CNT (Madrid, desembre de 1979) tan sols representaven a poc més de 29.000 afiliats. Què havia passat en el curt període que va de les Jornades Llibertàries del Parc Güell de Barcelona al Vè Congrés de la CNT a Madrid? Que va passar per a què l'eclosió llibertària d'aquells breus i intensos anys s'ensorrés?
En aquest documental hem preguntat a diferents persones provinents de diversos corrents i amb diversos graus de participació directa en la història d'aquells anys, sobre les seves opinions i sentiments pel que fa al que va passar. El present segueix estant obert.
Zer lkusia – Producció audiovisual, Antsoain
Tràiler:
https://vimeo.com/143130805
El tiempo de las cerezas.1977-1979 Eclosión libertaria (Trailer) from Malatesta on Vimeo.
