Dones feministes contra el Papa convoca una manifestació a Barcelona el 7 de novembre contra la visita del jerarca catòlic
LES DONES NO T’ ESPEREM!!!
Diumenge 7 de novembre MANIFESTACIÓ a les 11h a la Pça. Universitat de Barcelona.
Nosaltres, dones feministes de Catalunya, manifestem EL NOSTRE REBUIG i LA NOSTRA INDIGNACIÓ per l’arribada del Sr. Ratzinger al nostre país i a la nostra ciutat.
NI L’ESPEREM NI LI DONEM CAP BENVINGUDA. LA SEVA PRESÈNCIA ENS VIOLENTA!
NO LI RECONEIXEM CAP AUTORITAT, NI POLÍTICA NI MORAL SOBRE NOSALTRES.
L’anomenat Estat del Vaticà, que s’ha autolegitimat i és reconegut per l’ONU, no ha signat la Convenció dels Drets Humans i s’ha manifestat reiteradament en contra dels drets de les dones.
L’estructura masclista i patriarcal de l’Església Catòlica és un greuge històric vers les dones. El Vaticà fins i tot ha comparat el sacerdoci femení amb la pedofília, i persegueix els grups que propugnen la igualtat de drets entre dones i homes a la institució eclesiàstica i a la societat. Donem el nostre suport als col.lectius de cristianes i cristians de base que, com Catòliques pel Dret a Decidir o Dones en l’Església, lluiten per aconseguir una democratització real de la institució. Rebutgem la misogínia de tots els fonamentalismes religiosos, del signe que sigui.
El Sr. Ratzinger, com a representant de l’Església Catòlica s’ha autoatorgat la facultat de decidir sobre el nostre cos, sobre els nostres Drets sexuals i reproductius. Així, el Vaticà va intentar impedir (i ho va aconseguir en part) els acords de la Plataforma d’Acció de la Conferència Mundial de la dona de Beijing (1995 i posteriors), i la Conferencia del Caire (1994) sobre el reconeixement Dels drets sexuals de les dones.
La jerarquia catòlica no contempla cap més sexualitat que la que no tingui per finalitat la reproducció, i condemna així el desig i el plaer de les dones. A l’Estat espanyol la seva influència impedeix l’exercici del Dret a l’avortament lliure i gratuït i el manté com un delicte. L’Església Catòlica ens titlla de delinqüents, pecadores, assassines, bruixes.. per ser dones i voler decidir sobre el nostre cos i la nostra llibertat. I pel mateix motiu els col·lectius de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals, trangèneres, queer… els menysprea i discrimina.
Ja n’hi ha prou de tanta comèdia!
Denunciem la seva hipocresia, quan es manifesta a favor de la “vida” (quina vida?) i en canvi rebutja les investigacions científiques relacionades amb el tractament de diverses malalties; no ha s’ha manifestat mai obertament en contra de l’aplicació de la pena de mort; prohibeix l’ús de preservatius, fins i tot en poblacions on la SIDA és la causa primera de mortalitat; nega el dret a una mort digna i l’eutanàsia.. . ens nega el dret a decidir sobre la nostra vida i la nostra mort! Nosaltres reivindiquem la dignitat i qualitat de la vida.
Denunciem la seva hipocresia quan manté en la impunitat els membres de la seva comunitat eclesiàstica que han comés delictes de violació i abús sexual, sobre tot en el cas de menors, així com el tractament que es dóna a aquests casos, com si de situacions puntuals o errors es tractessin. Exigim que les persones responsables siguin jutjades, i ho siguin en tribunals ordinaris.
NO AMB ELS NOSTRES DINERS!
Denunciem el finançament per l’estat espanyol i català de les escoles religioses.
Denunciem que els nostres impostos de l’IRPF s’assignin a l’església.
Denunciem la complicitat de les institucions de Catalunya i l’Estat espanyol.
Ara que ens trobem en un moment de greu crisi econòmica, és immoral que es destinin milers d’euros a la visita d’algú que regenta una riquesa de la qual en fa contínuament ostentació, en contra fins i tot del seu precepte d’humilitat.
És una vergonya que les despeses generades per rebre al Sr. Ratzinger, sobre tot en partides de seguretat (amb un desplegament de forces “d’ordre” que representa una veritable militarització del nostre espai quotidià), les paguem totes i tots, encara que no combreguem amb les seves idees. Aquests diners, els nostres diners, volem que es destinin a cobrir necessitats públiques: sanitat, educació, pensions, subsidis per les persones aturades, cura de les persones…
REIVINDIQUEM I EXIGIM UN ESTAT LAIC
Un Estat respectuós de la llibertat de consciència i basat en la separació de les esglèsies i l’Estat. La qual cosa exigeix, en primer lloc, la ruptura del concordat que vincula l’Estat espanyol amb el Vaticà i que data de la dictadura franquista.
FORA ELS ROSARIS DELS NOSTRES OVARIS!!
>>> Convocatòria: Diumenge 7 de novembre a les 11h a la Pça Universitat de Barcelona
Dones Feministes contra el Papa
Les dones feministes no esperem el Papa
Les dones feministes no estem en contra dels i les creients, sinó del Papa i la jerarquia eclesiàstica perquè:
• Vulnera i nega el nostre dret a l'autodeterminació sobre el nostre cos:
Seguim reivindicant el nostre dret a decidir i la vigència de la demanda d'avortament lliure i gratuït, defensant el dret de les menors a decidir sense tutela paterna i judicial. Seguim reclamant la despenalització de l'avortament, la normalització de l'avortament com a prestació sanitària en la sanitat pública i l'accés a mètodes d'anticoncepció gratuïts i educació sexual a tots els nivells educatius.
Recordem que la ofensiva dels darrers anys contra el dret a decidir de les dones sobre el propi cos i contra les clíniques d'avortament fou liderada per E- Cristians, una plataforma ultracatòlica i lligada a la cupula vaticana creada el 1999 per Josep Miró i Ardèvol. El 2003, E-Cristians va impulsar la Convenció de Cristians per Europa, que buscava que la futura Constitució de la UE reconegués les arrels cristianes d'Europa i s'alineés amb el Vaticà en matèria de drets homosexuals, avortament, divorci i altres. Al novembre de 2007 una denúncia del grup va portar al tancament de les clíniques Ginemedex, EMC i CBMedical a Barcelona i la detenció de cinc persones, entre elles el director, Carlos Morín, acusades de practicar avortaments il legals, intrusisme professional i falsificació de documents. Miró i Ardèvol també va acusar de practicar avortaments il legals al president de l'Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l'Embaràs (ACAI) davant la Fiscalia Superior de Catalunya, que va desestimar la seva denúncia.
A l'abril de 2008, el Papa Benet XVI va triar a Miró i Ardèvol com un dels 25 membres del Pontifici Consell dels Laics, una mena de ministeri vaticà que té pel que fa al paper del catolicisme laic en l'Església i la societat.
• És responsable de la mort de milions de dones arreu del món:
Els avortaments insegurs i clandestins causen la mort de milions de dones arreu del món: a Llatinoamèrica i Carib en moren unes 28 cada dia, més de 10.000 dones cada any. La Comisión Económica para Latinoamérica y el Caribe (CEPAL) ha vinculat l'alta taxa de mortalitat materna a la regió a l'avortament insegur. La majoria de països tenen polítiques prohibicionistes fruit de les pressions eclesiàstiques de les Conferències episcopals de la regió, de la política exterior del Govern Bush i de la ultradreta. El poder de l'Esglèsia ha provocat que vuit països incloguin el dret a la vida del nadó no nascut a les seves constitucions.
Mentre tant, el Vaticà defensa una postura obscurantista promovent l'abstinència com a forma de lluitar contra el VIH/Sida en països on aquesta pandèmia causa milions de morts, i les dones estan especialment exposades al contagi.
• Nega els drets de les dones i la llibertat d'opció sexual i identitat de gènere al si de la seva comunitat i les veus dissidents a les seves polítiques, i permet la violència sexual perpetrada pels seus sacerdots.
La institució eclesiàstica es caracteritza per una històrica misogínia que porta a negar la presència, autoritat i llibertat de les dones. A més de negar el sacerdoci femení, el Vaticà ha perseguit a les cristianes dissidents que propugnen un funcionament intern horitzontal de l'Esglèsia i una lectura no masclista de la Bíblia (Dones en l'Església, Catòliques pel Dret a Decidir). Mentre tant, la cúpula vaticana ha tancat files per protegir els abusadors i violadors de dones, nenes, nens i adolescents dins la institució.
• Fa una permanent injerència en les polítiques públiques dels estats aprofitant el seu poder històric.
L'Església continua tenint un rol privilegiat en la relació amb la majoria de països. A l'Estat Espanyol, els Acords de 1979 l'afavoreixen en materia jurídica, econòmica, d'ensenyament i cultura. La recaptació d'impostos segueix conferint-li un privilegi mentre la institució eclesiàstica encapçala campanyes contra els drets de les dones, de les lesbianes i homosexuals, contra el dret a decidir... Llibertat de culte sí, injerència religiosa a l'Estat no. Volem una societat lliure, laica i igualitària.
Ca la Dona - Barcelona
Attached documents