Dossier “Immigració i Crisi”
DOSSIER: IMMIGRACIÓ I CRISI
1) La Llei d'Estrangeria i el pur i dur racisme dels Estats de la UE.
2) Les declaracions del poder. El discurs del PSOE entorn de la immigració el 2008.
3) Balanç anual de la lluita contra la immigració “irregular” del Ministeri de l'Interior.
4) Immigració i crisi econòmica a Itàlia.
5) Crisi econòmica i persecució oficial empitjoren la vida dels immigrants als EEUU.
En aquest cinquè lliurament de 8 pàgines, hem preparat un petit dossier entorn de la relació entre crisi i immigració, des de la perspectiva de quines són les dramàtiques conseqüències en la població immigrant, regular i indocumentada, en diferents contextos de països desenvolupats.
Per descomptat partim de la situació a l'estat espanyol, de la mà d'una condensada visió crítica de Desiderio Martín del projecte de nova Llei d'Estrangeria del govern Zapatero, al que li segueix com il·lustració un resum de declaracions oficials i el balanç policial del ministeri de l'interior sobre la situació de la migració en el 2008. Com complement hem afegit dues síntesi informatives recollides sobre la situació de les persones immigrants a Itàlia i els Estats Units. Aquest últim reportatge resulta realment esgarrifós per a fer-se una idea de l'escalada repressiva soferta pels immigrants hispans durant l'últim any del mandat Bush.
Antonio Carretero. Sec. Acció Social - Comitè Confederal CGT
>>>>> Adjuntem el document en pdf.
La Llei d'Estrangeria i el pur i dur racisme dels Estats de la UE
El PSOE, coincidint amb la crisi econòmica, avui esdevinguda en recessió per obra i gràcia d'un model capitalista que assenta en la "barbàrie" les bases de la sociabilitat, ha endurit una llei, la d'Estrangeria, en el més pur “matonisme” dels empresaris ianquis en els temps de la gran depressió (1935-1938).
Els seus homòlegs europeus, no es queden curts: deportacions perquè si, és a dir, perquè ja no són funcionals al mercat de treball; lleis d'integració, que obliguen a l'immigrant a subsumir-se en regles culturals falses i hipòcrites, fins a convertir-lo en serf; negació dels més elementals drets humans, com el dret al reagrupament familiar; i finalment a l'empresonament en condicions ignominioses, fins a 40 dies en l'estat espanyol i fins a 60 de mitjana en la UE.
“Des del punt de vista del dret l'estrangeria és l'eina que Europa ha inventat per a crear i excloure no als estrangers, sinó als immigrants extracomuniatris pobres”. (MESTRE), i, a més de condemnar-los a ser pròfugs per no tenir papers, els neguen el dret a una vida que no sigui amb por i inseguretat, i a no ser persones visibles en els seus barris, en els espais públics, menys encara en els espais polítics.
Les condicions econòmico-polítiques, així com l'esgotament d'un determinat model de producció i distribució de mercaderies, basat exclusivament en el benefici pel benefici, ha obligat autoritàriament a desplaçar dels mercats de treball “regulats”, és a dir amb papers, a centenars de milers de treballadors a l'atur, aturats, sense activitat remunerada.
D'aquests centenars de milers, els i les immigrants s'emporten la pitjor part. Uns, els més, perquè no han generat dret a prestació contributiva per atur i tots perquè perduda la remuneració escassa i discriminatòria en comparació de la que percebien els seus companys autòctons, penja d'un fil la seva permanència o residència en l'estat "d'acollida" i se'ls convida al vergonyant "retorn voluntari".
Diversos milers de "braceros", treballadors que seguien la ruta de les collites (taronges, olives, pomes, maduixa, etc.) i els hivernacles, avui són “vagabunds de les collites” que no seran recollides per ells. Els empresaris i l'Estat han assolit que aquestes siguin recollides a preus suficientment baixos, per treballadors autòctons, del país.. És ranci, però és real: primer els d'aquí. I, a més, el missatge és criminal, doncs qui sembla ser responsable del “no-treball, dels baixos salaris hora, de les jornades excessives”, són els immigrants, ja que hi ha massa… Racisme institucional i racisme social.
La pitjor sortida és cap al treball submergit, en el qual, novament, centenars d'empresaris sense cap escrúpol, "recolliran" milers i milers de treballadors, els quals no només s'enfrontaran a les "males pràctiques laborals": salaris per sota dels convenis; jornades de més de 60 hores setmanals; sense lliurances, sense dret a vacances i sense cotitzacions socials, sinó que entrarem de ple, en el "regne de la il·legalitat", on tot val i la vida de les persones desapareix per un salari de supervivència.
Són treballadors en l'ombra, ocults a les obres, legals i il·legals, en les llars cuidant d'ancians i fills; amagats en els seus barris per por de que "l'autoritat", que no compareix en la inspecció del treball submergit, els demani papers i els porti a la presó.
Trencat l'encanteri de "nous rics" i "tots rics", el PSOE igual que els seus homòlegs europeus, apliquen l'autoritarisme més cruel sobre milers i milers de persones: t'hem explotat –i bé-, t'hem fet creure que eres important –les nostres polítiques d'integració, els nostres ministeris i instituts d'immigració-, les nostres partides de despesa social dedicades a la immigració per als ajuntaments, la nostra sanitat, la nostra escola pública…però avui immigrant pobre i extracomunitari, et recordem que és la nostra educació, la nostra sanitat, els nostres treballs, els nostres… i ara hi ha "escassesa" i tu, immigrant pobre i extracomunitari, no ets dels nostres.
I on es troba aquesta majoria social que pateix? Per ventura no existeixen més raons per a sortir al carrer exigint justícia social, redistribució de la riquesa, respecte dels drets humans fonamentals? Això cada vegada resulta més insuportable i tant de bo, siguem capaços d'exigir-nos responsabilitat, és a dir, que compareguem amb la nostra lluita, que ens plantem de cara davant el poder, contra els estats, els polítics, banquers, polítics i buròcrates.
Desiderio Martín – Gabinet d'Estudis Confederal de la CGT
Attached documents