Edicions El Jonc edita el llibre “Escola de rebel·lia. Història d’un sindicalista” de Salvador Seguí
Edicions el Jonc presenta la seva darrera novetat editorial: "Escola de rebel·lia. Història d’un sindicalista"
Títol: Escola de rebel"lia. Història d’un sindicalista
Autor: Salvador Seguí
Pròleg: Emili Cortavitarte
Editorial: Edicions el Jonc
Col·lecció: Muixeranga
Pàgines: 128
Preu: 13€
ISBN: 84-933721-5-3
Any d’edició: 2007
Més informació a: www.eljonc.com
El llibre
Salvador Seguí, el Noi del Sucre, ha estat amb poca mena de dubtes, una de les figures més rellevants del moviment obrer català del primer terç del segle XX i, alhora, la seva imatge ha quedat fixada en la nostra memòria col·lectiva com la de la lluita de la classe treballadora per la seva emancipació. Tot i així, però, l’obra escrita de Seguí ha esdevingut pràcticament inaccessible per als lectors, ja que en els darrers trenta anys aquesta ha merescut poca atenció tant per part d’historiadors i estudiosos com d’editorials.
Escola de rebel·lia recull, d’una banda, una petita novel·la escrita per Seguí i publicada originalment el 1923 a la col·lecció “La Novela Social” de Madrid i, de l’altra, tot un seguit de conferències i entrevistes realitzades pel Noi del Sucre entre el 1918 i el 1919. La novel·la de Salvador Seguí ens permet apropar-nos als diversos aspectes de la vida diària dels sindicalistes catalans, i les conferencies pronunciades per Seguí al Congrés de la Confederació General del treball de Catalunya el 1918, al congrés de la CNT i a l’Ateneu de Madrid el 1919 ens mostren l’activitat organitzadora i el pensament sociopolític de Salvador Seguí en la seva totalitat.
L’autor
Salvador Seguí, més conegut amb el sobrenom del noi del sucre, va néixer a Lleida el 1887 i fou assassinat pel pistolerisme patronal el 10 de març de 1923 a Barcelona. Fill únic de treballadors assalariats establerts a Barcelona, ben aviat començà a intervenir en les lluites socials i obreres de la ciutat. A partir de 1908 participà en les activitats del moviment Solidaritat Obrera, on destacà en el seu combat contra el lerrouxisme, i també en l’organització del congrés fundacional de la Confederació regional Solidaritat Obrera. Fou, però, a partir de 1910 i 1911, en el moment de la creació de la Confederació General del Treball i la constitució de la CNT, quan Seguí s’incorpora plenament a les tasques directives del moviment sindicalista fins a esdevenir un dels dirigents més carismàtics del moviment obrer català.
El Noi del Sucre desenvolupà com a dirigent sindical una important labor propagandística i organitzativa, participant en diversos conflictes socials i laborals com la vaga general de 1915 o la més coneguda vaga de la Canadenca el 1919. Un any abans, Seguí fou escollit secretari general de la Confederació Regional de Catalunya i entre el 1918 i el 1920 fou empresonat i sofrí el primer intent d’atemptat. Arran de l’onada repressiva desplegada pel governador civil de Barcelona, Martínez Anido, el 1920 Seguí tornà a ésser detingut i desterrat a Maó i un cop retornà a Barcelona la seva incansable activitat propagandística i militant fins que fou assassinat el març de 1923, tot just dos anys després de l’assassinat del seu company Francesc Layret.
