Eduardo Galeano: “Hi ha un altre món en la panxa d’aquest i ho reconec en les acampades”
"He estat en l'Acampada de la Porta del Sol i ara a la de Barcelona i hi retrobo la mateixa energia de dignitat i el mateix entusiasme. Entusiasme és una vitamina E, "e" d'entusiasme que ve d'una parauleta grega que se les porta, que significa "tenir els déus endins". I cada vegada que em trobo que els déus estan dins d'una persona o de moltes, de les muntanyes, dels rius ... Doncs això és el que m'espera per convèncer-me que viure val la pena.
Llavors estic molt content d'estar aquí perquè això és el testimoni que viure val la pena. I que viure està molt més enllà de les petiteses de la realitat política, que si es guanya o es perd, i de la realitat personal, que puguis guanyar o perdre en la teva vida. Però això importa poc en relació amb aquest món possible.
Aquest és un món més aviat infame, no és gaire encoratjador el món en el qual hem nascut, però hi ha un altre món en la panxa d'aquest món esperant. És un món diferent i de aparició difícil, no és fàcil que neixi, però sí que és segur que està bategant en aquest món. I jo ho reconec en aquestes acampades. I alguns em pregunten: "bé, però què passarà?" Jo simplement conec el que neix de la meva pròpia experiència i dic: "bé, res, no sé que passarà i tampoc m'importa molt. M'importa el que està passant. M'importa el temps que és i el que aquest temps que és anuncia sobre un possible temps que serà. Però que serà al final no sé. És com si quan quan m'enamoro, quan sento que estic viu i no m'importa morir en aquell moment màgic em preguntés ... L'amor és com això, és infinit mentre dura, i l'important és que sigui infinit mentre dura: no hi ha plantejar tot com si una estigués en el balanç d'un banc. Visita: saldo, probabilitats ... I a mi què merda m'importa el que ens espera.
Aquests tecnòcrates de quarta que són uns ignorants, que no saben un rave de res i cobren uns sous immensos ... I a cada crisi que ells desfermen acaben augmentant la seva fortuna perquè són finalment recompensats per aquestes gestes que consisteixen a haver arruïnat el món. Aquest és un món al revés, que recompensa als seus arruïnats. Ni un sol pres hi ha a Wall Street que van provocar aquesta crisi del planeta sencer. I en canvi hi ha milers de presos per haver consumit marihuana o haver robat una gallina. És el món al revés, és un món de merda, però no és l'únic possible.
I cada vegada que trec el cap a aquestes concentracions de gent jove ... Penso, no, hi ha un altre món que ens espera i són els joves els que els porten endavant, aquests joves menyspreats per les eleccions regides per l'interès dels partits polítics on els joves no voten.
Jo vinc ara d'Amèrica del Sud. Els joves xilens, dos milions, no van votar. Ni sé quants a Espanya. Però dins d'aquests 10 milions que no van votar, ha d'haver-hi uns quants joves que no van votar i no ho van fer perquè no creuen en aquesta democràcia manipulada, segrestada pels banquers, pels artistes de circ, que ofereixen una pirueta diferent cada dia.
Hi havia un vell polític a l'Uruguai, va morir fa molts anys, que no era revolucionari ni res, era del sistema, però era un home que coneixia de la vida molt més que altres. I quan li oferien un candidat per al Senat deia: "no, no, no perquè aquest és un rodó". Rodó són els que queden rodons de tant donar-se voltes. I la veritat és que en la política actual hi ha molts polítics rodons. I els joves tenen la culpa de no creure en els rodons? O són els rodons els que tenen la culpa que no els creen?
Els intel.lectuals són els que divorcien el cap del cos. Jo sóc un cap, un cos, un sexe, una panxa ... Ja ho deia Goya: "compte amb els que només raonen". Cal raonar i seguir. I quan la raó es divorcia del cor et convido per al terror. Jo crec en aquesta fusió contradictòria però necessària entre el que se sent i el que es pensa.
Extret de http://acampadabcn.wordpress.com/