CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Egipte, la xarxa i la revolta

Diumenge, 20 febrer, 2011
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

La qüestió egípcia té uns quants aspectes molt interessants pel què fa a la xarxa Internet en general i a un ús polític i activista de la mateixa.

Comencem amb una prèvia i és que la notícia no és, evidentment, que aquestes revolucions àrabs facin servir Facebooks i Twitters i coses d'aquestes. La notícia (i quina notícia) és òbviament que les persones de Tunísia, Egipte, etc. ens estan donant una sobirana lliçó de què s'ha de fer amb totes les dictadures polítiques ...i econòmiques.

El titular que va saltar als mitjans de comunicació el passat 27 de gener va ser: "Egipte desconnecta la xarxa i els teléfons mòbils". I efectivament, el vell Mubarak sabia que el mitjà de comunicació per excel·lència com es va (auto)organitzar la revolta original tunisiana que després s'ha estès a la resta del món àrab, va ser precisament la xarxa Internet. I va preferir simplement desconnectar la xarxa i els teléfons mòbils de tot Egipte, el primer país del món que ho fa. Si ho arriba a fer la Xina, l'Iran, en Chávez, o l'Evo Morales "Occident" hauria posat el crit al cel. Com que ho va fer un com ell, tolerat per les metròpolis europees i americana, doncs aquí no va passar res i se li reclama a aquest senyor que lideri una "transició democràtica".

En tot cas queda clar doncs, un cop més, que les revoltes urbanes del segle XXI s'organitzen via xarxa i ja no s'organitzen ni via una associació conspiradora de malfactors, ni via el comitè central clandestí d'algun partit d'"avantguarda" (una cosa molt retro, o com diuen ara "vintage"). Ja es va veure en el cas espanyol durant les manifestacions (auto)organitzades posteriors a l'11-M que aquestes es van organitzar principalment via cadenes de SMS, webs de lliure publicació a Internet i correus electrònics. Qui hi havia al darrera? gent emprenyada, molt emprenyada, que es va
autoorganitzar sospito que a partir d'alguna petita guspira inicial llibertària.

Res a veure amb la teoria oficial conspiranoïca de la dreta... Pel que fa a la revolta egípcia, un altre aspecte interessant és que s'ha organitzat sobretot a partir dels grups de Facebook en anglès i àrab "Tots som Khaled Said", creats en homenatge a aquesta jove víctima de la repressió del règim de Moubarak, assassinat el passat juliol, amb prop del mig milió de seguidors en total. Les primeres mobilitzacions d'aquesta revolució egípcia van ser organitzades des d'aquests grups, amb diverses estratègies per eludir les draconianes lleis d'emergència egípcies.

O sigui, que després de fer tot de recomanacions en aquesta sèrie d'articles que portem sobre que l'ús d'eines com Facebook o Twitter per a organitzar l'activisme no era gaire recomanable, hem tingut als nostres morros dues revolucions dues (de moment, la de Tunísia, la d'Egipte i les que vindran) on s'han fet servir Facebook, Twitter, Youtube, etc. Sí, és cert ;) i perquè? doncs perquè regla nº 1 del canvi social, si vols canviar les coses necessites el suport de la gent, i regla nº 2, per tenir el suport de la gent s'ha d'anar allà on la gent està. I on està la gent hores d'ara, quines són les noves places i carrers on la gent es troba i intercanvia informació? a Twitter i a Facebook. Sóc un exagerat? potser, però mireu el cas egipci.

Un altre aspecte ben destacable i del qual penso que n'hauríem de treure algunes lliçons ha estat com es pot respondre des de baix a una apagada de comunicacions com la que va fer el règim de Mubarak. I hi han hagut algunes idees interessants:

a) el retorn als mitjans analògics (back to the 90's): comunicacions via xarxes de ràdioaficionats o bé via telefònica o fax. Fins i tot Google ha tret una aplicació com a interfície de veu a Twitter: truques a un determinat nº de teléfon i ells penjen a Twitter allò que els hi dius. Xarxes com la de Guifi.net podrien ser molt útils si una cosa així passés aquí.

b) "trampejar" la via digital. Via el retorn als mòdems telefònics, passant de l'ADSL. Sí els mòdems aquells taaaaan lents i que fan aquell soroll tan ...característic. Bombardejar els faxos egipcis amb instruccions per connectar-se a Internet en remot via mòdem (com quan feiem servir les primeres connexions que s'havia de trucar per tel+efon a un operador extern per poder tenir accés a la xarxa). Fer servir DNS's alternatius com el famós 8.8.8.8 d'un altre cop la pèrfida Google que per cert està reaccionat a la revolució àrab d'una manera més valenta i més atrevida que els timorats Estats Units i Unió Europea.

Moltes lliçons els de la revolta àrab, tant pel que fa a lo polític i social, com pel què fa a l'àmbit concret nostre més telemàtic. Estan trobant solucions interessants, populars i enginyoses per acabar amb el bloqueig informatiu. O sigui que si en teniu un mòdem dels vells temps, conserveu-lo per si de cas, i tingueu un ordinador on estigui configurat pel que pugui passar.  I no oblidem mai que, com deia aquell vell adagi: "information wants to be free", la informació vol ser lliure. Sempre.

* Article publicat al núm. 125 de la revista Catalunya-Papers

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció