El 14 d’abril l’Assemblea pels Drets Socials del Garraf ha organitzat la “Marxa pels drets socials, contra les retallades i la corrupció”
El proper diumenge 14 d'abril l'Assemblea pels Drets Socials del Garraf ha organitzat la "Marxa perquè marxin, pels drets socials, contra les retallades i la corrupció". La marxa sortirà a les 10h de Sitges (cap de la Vila) i anirà fins a Vilanova, passant per Ribes i les Roquetes.
Es tracta d'una caminada popular reivindicativa en la que es vol visualitzar els diferents conflictes laborals, les situacions de desigualtat i les conseqüències que les polítiques neoliberals i de retallades que ens han portat a la pèrdua de drets socials i a la precarietat.
Sortida: 10h. Cap de la Vila, Sitges.
11h. Plaça de la Vila, Ribes.
12h. Plaça Llobregat, Les Roquetes
14h. Plaça de la Vila, Vilanova i la Geltrú. Lectura del manifest i vermut popular.
Per altra banda, des de l'Assemblea pels Drets Socials de Vilafranca del Penedès han decidit adherir-s'hi, i per això han fet una convocatòria el mateix diumenge 14 a les 8.30 a l'estació de busos per anar cap a Vilanova, allà deixaran els cotxes i aniran a Sitges amb tren per afegir-se a la marxa.
MARXEM PERQUÈ MARXIN
“PELS DRETS SOCIALS
CONTRA LES RETALLADES I LA CORRUPCIÓ.”
L’estat de Benestar que se’ns prometia i que hem finançat amb els nostres impostos, i els de les nostres mares i pares, avis i àvies, no ha arribat a consolidar-se mai. Ara encara més, en el context actual de crisi econòmica mundial, podem parlar d’un estat democràtic quan més de mig milió de persones no té dret a gaudir d’una vida digna? Una de cada cinc persones de l’Estat espanyol lluita cada dia per poder menjar o dormir en un lloc cobert. Una de cada tres ancianes ha de convertir l’economia domèstica en un trencaclosques per arribar a final de mes perquè ha dedicat tota o gran part de la seva vida a la feina no remunerada i les pensions públiques no li reconeixen tot el seu treball. Centenars de persones malviuen en assentaments i una de cada tres aturades no cobra la prestació. Nenes i nens passen gana a les escoles (no tenen garantit el principal àpat del dia) perquè les beques per aquest concepte també s’han retallat i no arriben a les famílies que ho necessiten. És un fet real que cada cop hi ha més persones que decideixen treure’s la vida com a darrera opció abans de ser desnonades i sabent que, després de quedar-se sense casa, només els quedarà un deute que obstaculitzarà, o farà impossible, totes les opcions que intentin emprendre en el futur. Tot això és fruit d’una llei hipotecària que ho permet, i la mateixa Unió Europea, per boca del tribunal de Luxemburg, ha sentenciat que la llei hipotecària espanyola defensada pel PP és abusiva, fet denunciat reiteradament per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.
Què hem de pensar quan es destinen milers de milions d’euros, diners de les butxaques de tota la ciutadania, a sanejar les pèrdues de la gran banca mentre es permet l’estafa que suposa l’embargament de l’habitatge habitual de moltes famílies? Què hem de pensar quan la reforma laboral ens deixa sense garanties a obreres, obrers, treballadores i treballadors, retornant-nos a condicions de treball del segle XIX i a l’esclavisme? Tenim una reforma laboral que perjudica les dones i els homes que han de deixar la feina assalariada per dedicar-se a la cura de persones dependents que tenen a casa. Aquesta reforma laboral redueix i farà desaparèixer de facto les pensions. Tot treballador se’n veurà afectat, però molt especialment, per les funcions que encara ocupen en la societat, les dones pateixen les dificultat afegides per incorporar-se, mantenir-se i prosperar al món laboral. Només com a dada d’advertiment: la taxa d’activitat femenina a Catalunya el quart trimestre del 2012 era del 56.2%, una de les més baixes de la Unió Europea.
Que algú ens expliqui per què els qui estan sent investigats per casos de corrupció flagrant, persones vinculades als partits polítics que ens governen i que fins ara han format part de les seves estructures, lladres que ocupen els alts càrrecs de les empreses especuladores i sense escrúpols, que no paguen ni tan sols els impostos establerts, per què han d’esdevenir estrelles mediàtiques? Aquests no són models a seguir si és que volem una societat més justa. Per què hem de suportar els comentaris feixistes, masclistes i homòfobs, tant per part dels qui ens governen com dels qui són a l’oposició? Qui pot negar-li a la ciutadania el dret a decidir el seu propi futur? Per què cal permetre el manteniment i l’enriquiment de la monarquia a partir dels nostres impostos? Per què s’inverteix en despesa militar mentre es tanquen menjadors i escoles, i es redueixen les inversions en sanitat o es privatitzen els hospitals? Per què es retallen a casa nostra els recursos a les treballadores de la funció pública mentre s’inverteix en la compra de material repressiu per als Mossos d’Esquadra? És lògic que les entitats culturals o les vinculades al tercer sector, que són una peça indispensable en la cohesió social, estiguin desapareixent per manca de suport?
Més dades: 665.000 persones es troben sense feina a Catalunya. 30 anys de reformes laborals impulsades pels diferents governs espanyols PSOE i PP, al capdavant dels diferents governs, i amb el suport indispensable del centredreta autonomista representat essencialment per CiU i PNB, ens han portat fins aquesta situació: acomiadaments dels treballadors més fàcilment, rebaixa dels salaris, retallades en matèria de drets socials, privatització de recursos públics a preu de saldo, etc. Un model que deixa a la cuneta els més febles, amb més de 2,2 milions de persones, un 22% de la població, que viu per sota el llindar de la pobresa. Són especialment vulnerables els col·lectius de persones majors de 65 anys i menors de 16. Un 32% de les famílies catalanes tenen dificultats per arribar a finals de mes, cosa que afecta sobretot les famílies nombroses i les monoparentals. Això significa que la pobresa colpeix especialment els menors; de fet, un de cada quatre infants és pobre. El novembre d’enguany el 70% de persones sense ocupació registrades hauran esgotat les prestacions d’atur contributives i els subsidis que fins ara els han sostingut. Mentrestant, una minoria de grans empresaris, multinacionals i banquers s’enriqueixen encara més, augmentant les desigualtats que fan créixer la marginació i l’exclusió.
El Garraf és un territori profundament afectat per aquesta situació, amb 13.593 persones sense feina. El desmantellament de fàbriques i la deslocalització productiva dels darrers anys han estat factors colpidors i traumàtics; el tancament de les PIMES és una constant, amb les segones pitjors xifres de tot l’Estat espanyol. Tot i així, els nostres governs municipals no es mostren capaços de desenvolupar iniciatives serioses per fer front a la tragèdia, més enllà d’una molt deficient i cada cop més ensorrada assistència social, que s’ha convertit en molts casos en caritat paternalista cap als desafavorits, incapaç de contribuir a la transformació d’aquesta realitat i combatre d’arrel les causes de l’empobriment de la ciutadania. Les dades d’atur al mes de febrer ens diuen que hi ha 13.593 persones sense feina. A Vilanova i la Geltrú hi havia 6.675 persones a l’atur, a Sant Pere de Ribes 3.155, a Sitges 1.624, a Cubelles 1.325, a Canyelles 433 i a Olivella 318. I això tenint en compte que no totes i tots els desocupats acaben registrant-se a l’atur.
Mentrestant, l’elit de rics i especuladors es beneficia de les polítiques d’ajustament i austeritat que apliquen els governs.
Com diu el vídeo que recentment ha publicat la PAH: no som prescindibles, per bé que ho diguin els mercats. No, les persones no som prescindibles del sistema. Si de cas, el sistema és prescindible, sempre que no garanteixi els drets de les persones.
Al seu torn, els governs no són capaços de fomentar la redistribució entre els qui són beneficiats i els qui són ofegats per la crisi. En lloc d’això, embruten l’exercici del poder permetent i, per tant, animant la corrupció i el frau fiscal dels rics.
Aquestes pràctiques indignants són sobradament conegudes, i fins i tot portada dels mitjans de comunicació cada dia de la setmana. Per tal de garantir la impunitat als executors d’aquests fraus, els governs no dubten a aplicar indults i amnisties fiscals als qui roben, falsifiquen i enganyen la ciutadania per enriquir-se encara més.
Aquests mateixos governs reprimeixen amb duresa els qui protestem per les retallades dels nostres drets, utilitzen la justícia com a arma d’atac invocant la sagrada i intocable Constitució, i ataquen drets tan fonamentals com el dret a decidir del nostre poble. Es mantenen presoners polítics, es criminalitza i reprimeix els sectors joves i els moviments socials que lluiten per la justícia, i s’amenaça la llibertat de les dones per decidir sobre la seva maternitat, alhora que es nega protecció a persones dependents de totes les edats.
Les classes populars som víctimes d’aquesta aliança formada pels rics, els grans defraudadors, els governs i la monarquia, tots ells amb persones investigades per corrupció i que alhora mostren submissió servil a les polítiques d’austeritat dictades per la Troica Europea dominada per la dreta i el centredreta (és a dir, la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional), convertint-se en executors al servei del neoliberalisme més descarnat que ha oblidat que la responsabilitat de les institucions públiques és garantir la qualitat de vida i el benestar a tota la ciutadania i, a aquestes altures, estendre la condició de ciutadania a totes les persones que habiten el territori. L’atropellament d’una pastera per part d’una navegació patrulla de la Guàrdia Civil en aigües espanyoles, que va causar la mort de 8 persones que volien accedir a l’Estat, és un crim i un acte intolerable contra els drets humans.
Davant l’estafa que suposen les mesures per combatre la crisi, adoptades pels governs tant de dretes com de les autoanomenades esquerres, el fracàs del sistema capitalista i la supeditació dels poders públics a les institucions financeres a través del mecanisme del deute, des de la societat civil no ens queda més remei que afrontar el repte i el compromís de construir un model més just. Tenim moltes coses a dir.
Hem de donar-li el tomb al mitjó… nosaltres som majoria!
Cal lluitar pel que és nostre, per defensar la nostra dignitat, pel dret al treball, pel dret a decidir, per una educació pública amb el català com a llengua vehicular que ofereixi igualtat d’oportunitats, per una sanitat pública universal que doni a tothom el mateix dret a la vida i la salut, pel dret a l’alimentació i en defensa dels drets dels infants, per una societat inclusiva, per la igualtat de gènere, per acabar amb el racisme; i molt especialment cal fer efectiu el dret a l’habitatge i als serveis públics de qualitat i el repartiment del treball i la riquesa. Eradiquem la corrupció i tot aquell qui la permet o se’n beneficia.
Volem que els Ajuntaments compleixin el paper de defensa de la ciutadania, i per això reivindiquem que siguin reforçats i reforcin les seves funcions en matèria de treball, serveis socials, sanitat, habitatge i ensenyament, ja que aquests organismes són les institucions més properes a la ciutadania i, en conseqüència, el referent més proper a l’hora de demanar suport, així que han de responsabilitzar-se d’aquesta tasca.
En definitiva, volem viure i conviure en una societat basada en la solidaritat entre els pobles; on els treballadors recuperin el seu orgull de classe treballadora i amb un model productiu que tendeixi al decreixement i que respecti les persones i el medi ambient; on els nostres recursos econòmics reverteixin en el benestar de tothom i no vagin en contra; on puguem exercir el dret a decidir en llibertat, i on la corrupció sigui eradicada.
Volem i desitgem que les nostres veus siguin garants d’un futur sense classes dominants ni dominades, de la llibertat i de la justícia social, del futur dels nostres fills, filles, nets i netes, per tal que puguin créixer forts, lliures i solidaris. I això no serà possible si no ens unim, lluitem i defensem el que és nostre… perquè la lluita és l’únic camí.
SÍ QUE ÉS POT!
…No esperes salvacions supremes
de Déu, dels reis ni del tirà,
obrer és la sang de tes venes
que triomfant et salvarà…
…És la lluita darrera,
unim-nos i demà
la internacional
serà el gènere humà…
El Garraf, març-abril de 2013
Assemblea pels Drets Socials del Garraf (Ateneu Popular de Sitges, CUP-Sitges, GER, Unitat Municipal-9, Associació de Veïns de Les Roquetes, Ateneu Vilanoví, CUP-VNG, Front Cívic del Garraf, Marea Taronja, La Frontisa, Veïns d'Olivella, CGT, Arran, Assemblea d'Aturats de Vilanova, PAH Garraf)
