El 15-M denúncia que el Govern recorri a la “estratègia de la por”

Intel·lectuals, advocats i activistes afins al moviment creuen que Rajoy pretén "acoquinar" als ciutadans amb l'anunci de la reforma del Codi Penal.

Estadi de por, exercici de fer por, escalada de tensió, alarma social... És la conclusió a la qual arriben intel·lectuals, advocats i ciutadans vinculats al 15-M respecte a la intenció del Govern de reformar el Codi Penal.

Els ministeris d'Interior i Justícia pretenen castigar amb almenys dos anys de presó a qui convoqui a través d'internet una protesta que alteri greument l'ordre públic o en la qual s'ataquin a les forces de seguretat de l'Estat. Fins i tot seria considerat com un delicte d'atemptat a l'autoritat la resistència passiva, com va deixar ahir clar el ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, el que ha provocat una enèrgica resposta per part dels moviments socials.

"Es legisla a cop de titular", protesta l'advocat i assagista Servando Rocha, que ha dut el cas de dos detinguts després de la manifestació que va desembocar en el naixement del 15-M. "La reforma, des d'un punt de vista jurídic, és una bogeria, ja que hi ha una prima línia vermella entre la desobediència, la resistència i el delicte d'atemptat a l'autoritat", explica el responsable de l'editorial La Felguera.

"És molt senzill que t'imputin el delicte d'atemptat. No pot ser que per regirar-te davant uns agents t'exposis a penes de presó", afirma Rocha, conscient en tot cas de la dificultat de plasmar sobre el paper l'enduriment de la llei. "És una mesura repressiva. A més, es legisla abans que es produeixi el delicte, perquè no existeix una alarma social. Es tracta d'usar reformes legislatives profundes realitzades a la lleugera per a transmetre por i controlar als col·lectius socials", afegix l'advocat, sorprès davant la intenció del Govern de considerar com delicte la resistència passiva. "Parlem del típic cos mort en una asseguda pacífica. Aquí no hi ha ànim per part del manifestant d'evitar una detenció o d'agredir als policies".

Però, en el cas que es produïssin incidents en una manifestació, quina seria la responsabilitat del convocant? "La Delegació de Govern et demana serveis d'ordre, però aquí acaba la teva responsabilitat. Tu no pots fer el treball de la Policia", aclareix Rocha, qui adverteix del perill que s'arribi a "un estadi de por en el qual ningú voldrà convocar res". Segons ell, ja hi ha hagut casos de protestes que no han prosperat "per temor a una sanció administrativa", però en aquest cas "parlaríem d'un delicte penal greu, la qual cosa és una bogeria".

L'enduriment del Codi Penal i el 15-M

Està íntimament relacionada la hipotètica reforma amb el sorgiment del 15-M? Carlos Taibo, professor de Ciència Política en la Universitat Autònoma de Madrid, creu que els governants temen el moviment. "El seu pes és notablement major que qualsevol altre ocorregut en el passat i això, amb certesa, els preocupa", apunta. "Caminen desesperats per la concepció no violenta del 15-M i han de recórrer a aquest tipus de decisions, que produeixen estupor i escapen a tot tipus de fonament racional".

Taibo creu, com altres intel·lectuals consultats, que el Govern tindrà problemes per a aplicar les mesures anunciades, encara que segons ells la intenció que subjeu seria altra. "Podria ser una estratègia de globus sonda dirigida a preocupar a la ciutadania –encara que després no pugui portar-se a terme– amb un efecte indirecte: que la gent, per exemple, no vagi a les assemblees del 15-M", afegix l'autor del llibre Nada será como antes (Catarata).

Raimundo Viejo coincideix en l'anàlisi. "Legalment, la reforma no es sostindrà, pel que no cal caure en l'alarmisme que els governants estan anant tan lluny. El greu no està tant en la llei com que pugui afavorir l'escisió de la gent que es mobilitza cap a grups violents. O bé la desafecció i el socavament de les bases democràtiques, que podria traduir-se en l'aparició de moviments d'extrema dreta", creu el professor de Teoria Política de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

"La gent té cada vegada mes poder i a l'Estat només li queda l'escalada de tensió: recorrent a les polítiques d'emergència i difuminant els contorns de l'estat de dret, perquè així la interpretació i la gestió del control social recaigui sobre la Policia", insisteix Viejo. "No interessa negociar amb el moviment, interessa destruir-lo". Si bé considera que "gran part de la ciutadania es seguirà mobilitzant, perquè la gestió de la crisi econòmica és tan nefasta que hi haurà mil motius per a manifestar-se", algunes assemblees del 15-M titllen l'enduriment del Codi Penal de "atemptat contra els nostres drets".

Cristina Marchán, membre del moviment a Santiago de Compostel·la, creu que si surt endavant estaran "pràcticament indefensos" i no podran "reivindicar absolutament res". "La reforma és pròpia de països tan evolucionats en matèria de drets socials com la Xina. Suposa una reculada tremenda que ens deixa en els temps del franquisme. No podem deixar que això es faci realitat", es queixa Marchán, qui observa una "relació bastant directa" entre la "resistència pacifica i passiva del 15-M" i la inclusió d'aquesta com delicte d'atemptat a l'autoritat en el Codi Penal.

Criminalització dels moviments socials

La reforma també consideraria delicte de pertinença a organització criminal la convocatòria a través de qualsevol mitjà d'actes que alterin l'ordre públic, inclosa la xarxa, una cosa "malèvola i premeditada" segons el parer de l'activista gallega. "Amb la criminalització de convocatòries per internet et posen a l'altura d'un terrorista", sentencia Marchán.

Jon Aguirre Such, que va participar activament en el 15-M, opina que la mesura anunciada per Interior implica la "repressió de tot tipus d'activitats de lluita" i nega als ciutadans la possibilitat de manifestar-se pacíficament. "És un símptoma molt clar que l'actual Govern pot escometre tot tipus d'accions per a tractar de mantenir un status quo que, cada vegada més, està en dubte".

Per aquest motiu, segons ell, l'Estat recorre a la "legitimació de la violència policial en nom dels interessos del mercat i dels agents polítics i econòmics", als quals responsabilitza de la crisi. "És un atac directe contra els ciutadans que vénen treballant pels drets socials que tant temps, suor, esforç i llàgrimes han costat", assevera Aguirre Such, que es pregunta: "Si els ciutadans no podem manifestar-nos pacíficament pels nostres drets, què ens queda?".

* Publicat al web del diari Público http://www.publico.es/espana/429104/el-15-m-denuncia-que-el-gobierno-recurra-a-la-estrategia-del-miedo