El 15M ha multiplicat i diversificat l’activisme dels moviments socials

El #15m ha estat una gran gran centrifugadora d’acció col·lectiva a Catalunya que ha consolidat el funcionament horitzontal i assembleari.

La comissió d’extensió del moviment del 15M a l’acampada de Barcelona va recollir en pocs dies milers i milers de signatures, noms i contactes de persones interessades en el moviment que s’apropaven a l’epicentre mediàtic de la plaça de Catalunya. Des d’allà, però, tot va retornar als barris i, només a la ciutat comtal, es van crear 23 assemblees molt actives que, en alguns casos, han treballat durant tot l’any –fent menys soroll, però amb la mateixa convicció– els eixos temàtics plantejats pel moviment. I això no només ha passat a Barcelona, el 15M ha deixat pòsit a nombroses ciutats i comarques. En alguns casos en què l’impacte ha estat més sòlid i reeixit, ha esdevingut el dinamitzador de la realitat local, com seria el cas de l’Assemblea Popular de Reus.

A ciutats com Tarragona, no s’ha consolidat, però ha estat un lloc de pas d’activistes cap a moviments socials ja existents. A grans ciutats com Terrassa, Sabadell o Mataró, ha ajudat a crear ponts de transversalitat generacional i a generar vincles entre sectors socials que, fins ara, no s’implicaven en la vida política local.

Un altre aspecte positiu del moviment ha estat que ha aturat l’extensió social del discurs racista i excloent. Les assemblees del 15M de l’Hospitalet o Cornellà de Llobregat han frenat la introducció del discurs de la xenòfoba Plataforma per Catalunya als barris. El partit d’Anglada va voler culpar la immigració de l’actual crisi econòmica i social, però les assemblees a les places van facilitar la trobada entre persones migrades de diferents comunitats lingüístiques i culturals. El trencament de l’aïllament als domicilis ha fet créixer la solidaritat entre iguals; afectades per la crisi i per les
hipoteques.

A les comarques gironines, s’han consolidat nombroses iniciatives. A Figueres, compten amb l’actiu CSOA El Taller i també amb unes jornades d’alternatives a la crisi titulades En Revolta. L’Assemblea Popular de Girona també és un referent que s’ha mobilitzat a les grans cites dels últims dotze mesos i ha impulsat activitats al carrer, mercats d’intercanvi i videofòrums. S’han mantingut assemblees a Palamós i Ripoll i també s’ha consolidat el moviment Ter-Brugent. Poblacions com Breda, Arbúcies o Hostalric s’han unit en defensa dels CAP. A La Bisbal d’Empordà, s’hi fan assemblees setmanals i s’han afegit a la lluita en defensa de la serralada de Les Gavarres.

Universitat indignada

La Universitat Indignada i les Xarxes de Suport Mutu als barris han ajudat a consolidar discursos i coneixements entre les indignades. S’han fet tallers de formació i jornades a places, escoles o centres de salut ocupats. En la pràctica del dia a dia també s’ha crescut. La participació a la resistència davant els desnonaments o les columnes de manifestants des dels barris i pobles per anar a les nombroses convocatòries de protesta viscudes el darrer any n’han estat un clar exemple.

* Un article de Jesús Rodríguez publicat al núm. 272 del Setmanari de Comunicació Directa.