El 18 de desembre, totes i tots a Madrid
En la Plenària Confederal celebrada el passat 7 d'octubre es va decidir que la CGT seria als carrers de Madrid el pròxim 18 de desembre, per a en defensa de les nostres reivindicacions sobre reformes laborals, lleis repressives, pensions, ecologia, feminisme etc., recuperar els carrers per a la classe treballadora.
Des del Secretariat Permanent reiterem el nostre oferiment a desplaçar-nos a qualsevol Federació Sectorial, Territorial o Local que organitzi una Assemblea Informativa per a mobilitzar a l'afiliació a participar en la manifestació. De la mateixa manera se sufragarà un terç del cost dels autobusos que aquest dia es desplacin a Madrid.
És evident que enguany i mitjançant la pandèmia que només ha servit als interessos de les classes més poderoses: Les grans fortunes no han deixat de créixer, el feixisme ocupa els llocs de poder, els mitjans de comunicació i fins i tot els carrers, per contra nosaltres, que majoritàriament vam posar els cadàvers en la pandèmia, estem pagant ja les conseqüències d'una nova crisi econòmica i social, però sembla que no estem sent conscients d'això.
Europa no ens rescatarà. Els Fons Europeus de Recuperació és la gran mentida que ens compten per a mantenir-nos a les nostres cases i que sembla que majoritàriament preferim creure per a no haver de sortir a mobilitzar-nos. Però aquesta crisi, com a pas ja amb la de 2008, només la pagaran les persones treballadores i les seves famílies.
Dels 140.000 milions d'euros promesos més de la meitat són préstecs que haurem de retornar i la resta estarà compromesa a reformes estructurals que Europa exigirà a l'estat espanyol en matèries com a sanitat, educació, ocupació o pensions. Si tenim en compte que del total de la recaptació d'impostos de l'estat només un escàs 8% correspon a l'impost de societats, sent la principal part pagada per les classes treballadores per la via de l'IRPF i l'IVA, un 88% del total, ja sabem qui retornarem els diners a Europa. Uns fons que de manera majoritària es repartiran les grans empreses de l'IBEX, perquè a més seguim sense fabricar res.
És clar que no es derogaran les reformes laborals, al contrari, seran modificacions cosmètiques que en molts casos imposaran més sacrificis a treballadors i treballadores. Tampoc les pensions veuran anul·lades les dues últimes modificacions legals, lluny d'això s'empitjoraran més els requisits per a accedir a la jubilació. Ja estem veient com les diferents administracions segueixen amb les seves polítiques de privatitzar l'educació i la sanitat públiques, com si la pandèmia no ens hagués servit d'escarment.
Per aquests motius i molts més és imprescindible que la CGT sigui al carrer, protestant i reivindicant, en cada conflicte sectorial que sigui necessari, però també de manera unitària per a defensar-nos d'una agressió sense precedents que ja estem patint com a classe i que s'anirà empitjorant cada dia que passi. És necessari que la CGT ompli els carrers de Madrid el 18 de desembre amb una sola veu:
Per la derogació de les reformes laborals i les lleis repressives
En defensa de les pensions i els serveis públics
Les persones abans que el capital