CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

El 20 de febrer va començar la veritable ocupació de l’Hospital de Kilkis (Grècia)

Dijous, 23 febrer, 2012
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Tal com s'havia decidit, comença l'ocupació de l'Hospital General de Kilkis, a despit dels metges, polítics i sindicalistes acomodats. A pesar dels intents desesperats per part dels escalafons més elevats de la burocràcia sindical, que van abandonar l'Assemblea General dels treballadors de l'hospital entre esbroncades i xiules, els presents en la mateixa van decidir de forma unànime començar l'ocupació de l'hospital a partir del matí del dilluns 20 de febrer i formar grups de treball i de responsabilitat, que funcionaran sota el control de l'Assemblea General.

La notícia està començant a difondre's àmpliament i ja han mostrat el seu interès mitjos i periodistes independents. Els treballadors són conscients de l'enorme responsabilitat que contreuen enfront dels pacients, els ciutadans, la societat local i també enfront d'ells mateixos i les seves persones més properes, i estan decidits a dur els seus objectius a bon port, de forma consensuada i solidària.

Els seus objectius no són estrictament sectorials. Són més amplis i tenen un caràcter polític. Els treballadors de l'hospital de Kilkis no reconeixen al govern actual, un govern imposat i voluntàriament esclau d'altres interessos, i declaren l'autogovern de l'hospital. Aquests treballadors volen que al seu costat estiguin no només els ciutadans de Kilkis, sinó el conjunt de la societat, a la qual fan una crida perquè de forma pacífica tiri a baix l'actual escenari polític, procedint a la propagació d'ocupacions pels hospitals de tot el país i pels llocs de treball de tots els sectors.

Hem de paralitzar immediatament aquesta Grècia que coneixíem i coneixien, ocupant els llocs de treball i els espais públics, fins que la dictadura parlamentària que governa el país caigui i s'erigeixi un govern democràtic que obeeixi a l'exigència popular d'alliberar-nos dels lligams del suposat deute i que ens condueixi pel camí de la reorganització i de la prosperitat.

Si això no és tasca fàcil, és perquè l'enemic no està només fora de les nostres muralles, sinó també en l'interior. Sobretot en l'interior! És el que vam veure a Kilkis. Aquests directors als quals inquieta tant la pèrdua d'ingressos a causa de les mobilitzacions, juntament amb els seus col·laboradors i alguns metges coaccionats, van intentar inicialment buscar el suport dels reaccionaris alts càrrecs de la federació nacional de metges d'hospitals. L'ambiciós president d'aquesta federació va intentar donar suport no als metges en lluita, sinó als alts escalafons de la burocràcia sindical. El senyor Dimitrios Barnabas "està preocupat" perquè, per culpa de les ocupacions i les protestes dels metges que no cobren des de fa mesos, els hospitals no funcionaran bé. Fins a ara, com sabeu tots, vénen funcionant de meravella... Quina poca consciència social!

Als irresponsables metges sense escrúpols que, juntament amb els infermers i altres empleats hospitalaris, reclamen el que se'ls deu i lluiten per una sanitat pública gratuïta, els criden "munió". L'indescriptible senyor Barnabas ha preferit mantenir-se lluny de la munió. Esquivant a la combativa presidenta del ENIK (sindicat de metges d'hospitals de la província de Kilkis), la senyora Leta Zotaki, que esperava reunir-se amb ell, com havien acordat, va participar en una trobada privada amb el reaccionari vicepresident i el personal directiu de l'hospital abans de la celebració de l'Assemblea General que s'havia convocat en el mateix lloc.

El senyor president de la federació de metges d'hospitals "vol que l'hospital estigui obert, perquè la gent estigui al nostre costat", segons les seves pròpies paraules. Però no va aclarir després, quan va començar a arribar "la munió" i se li va preguntar referent a això, com concep la seva Excel·lència la lluita sindical dels metges, especialment avui dia, si no és amb enèrgiques protestes i ocupacions. La concep, sense cap dubte, amb protestes simbòliques, amb accions convocades només perquè les vegi el govern, amb una retòrica buida que fastigeja a tot el món, en el millor dels casos amb alguna vaga d'un dia que no fa mal a ningú.

Aquests són, en fi, els mitjans més eficaços amb els quals compta la burocràcia sindical en aquests moments sense precedents. Una concepció molt original del sindicalisme combatiu, però totalment representativa de l'actitud dels comandaments sindicals, sobretot a nivell federal. Si els treballadors esperen que aquests senyors els duguin a lluites triomfals estaran esperant molt temps...

Els treballadors i els ciutadans de tot el país, de tota Europa i de tot el món han de veure un exemple en les ocupacions, continuades i no simbòliques, que comencen a Kilkis i en altres parts, així com en les lluites que des de fa temps es troben en desenvolupament a Aceria Grega, en el canal de televisió Alter, a Loukisa i en desenes de llocs de Grècia i d'altres països, i han de procedir a ocupar com més aviat i en coordinació tots els llocs de treball i espais públics, mantenint les ocupacions fins que es produeixi la caiguda del govern imposat i la dissolució dels mecanismes de partit que durant tants anys van preparar i van imposar l'inhumà règim dels nostres dies.

El poble ha de lluitar al marge del parlament, amb lluites en els carrers i sense esperar inútilment que el poder els doni gens, reivindicant una potent constitució democràtica i una nova transició, que posi al país en el camí del progrés i ho converteixi de nou en un lloc de democràcia, d'igualtat, de justícia i de prosperitat.

Ελευθεριακή Συνδικαλιστική Ένωση - Διεθνείς Σχέσεις / Unió Sindical Llibertària - Relacions Internacionals

http://athens.ese-gr.org/

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció