El 20% de la població amb el nivell econòmic més alt a Catalunya té 6,5 vegades més renda que el 20% més pobre
El 20% de la població amb el nivell econòmic més alt a Catalunya té 6,5 vegades més renda que el 20% més pobre
- Informe de polaritació social i pobresa més extrema a catalunya (ECAS)
http://www.slideshare.net/CGTCatalunya/informe-de-polaritaci-social-i-pobresa-ms-extrema-a-catalunya-ecas
- Taxa de risc de pobresa a Catalunya. Per grups d´edat. 2009-2014 (%):
https://www.flickr.com/photos/cgtcatalunya/23293783052/in/dateposted-public/
- Taxa de temporalitat dels joves entre 16 a 24 anys a Catalunya. 2008-2015(%):
https://www.flickr.com/photos/cgtcatalunya/23293911042/in/dateposted-public/
- Taxa d´atur de llarga durada a Catalunya en relació a la taxa global d´atur. Per sexes, dades trimestrals 2008-2015 (%):
https://www.flickr.com/photos/cgtcatalunya/22774414474/in/dateposted-public/
- Salaris Mínims a la Unió Europea 2015:
https://www.flickr.com/photos/cgtcatalunya/23293985162/in/dateposted-public/
- Evolució inversió en beques i ajudes a Catalunya període 2009-2013:
https://www.flickr.com/photos/cgtcatalunya/23319967701/in/dateposted-public/
- Taxa de pobresa abans i després de transferències socials a Catalunya. Per sexe i grups d´edat .2014 (%):
https://www.flickr.com/photos/cgtcatalunya/23376474446/in/dateposted-public/
Una ràtio que ha crescut un 20% des de 2011, quan era de 5,5. Aquesta xifra, de Idescat, fa part de l'informe anual que elabora Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) i que aquest any posa el focus en la polarització social i pobresa severa. "No estem en les polítiques socials", ha denunciat Teresa Crespo, presidenta d'ECAS. Des de les entitats critiquen que la recuperació en la macroeconomia encara no arriba al carrer i que pràcticament tots els indicadors continuen mostrant més pauperització. "Els rics són cada vegada més rics, els pobres cada vegada més pobres i la classe mitjana estigui desapareixent", ha recordat Crespo.
L'informe d'ECAS, el Insocat, inclou entre altres l'índex de ràtio S80 / 20, que mesura la desigualtat en la distribució de la renda entre quintils. En específic, indica la proporció d'ingressos totals rebuts pel 20% de la població més acabalada en relació a la rebuda pel 20% més desfavorit. L'any passat, l'última xifra disponible, el quintil més ric tenia 6,5 vegades més renda que el més pobre. En només tres anys ha augmentat un punt. En el conjunt d'Espanya, segons Eurostat, la variació ha estat del 8%, passant del 6,3 al 6,8 en el mateix període de temps.
Aquest distanciament entre els extrems, la polarització, ha comportat a una reducció de la classe mitjana i el seu corresponent empobriment. "Treballar ja no és garantia de no ser pobre", va explicar Mercè Darnell, cap de Programes i Serveis de Càritas de Barcelona. "Les xifres ens permeten veure la caiguda dels ingressos (un 11,7% dels catalans té ingressos inferiors al 40% de la renda mitjana), però no es relacionen amb les despeses, que pugen", ha afegit Darnell.
El 20% de la població amb el nivell econòmic més alt a Catalunya té 6,5 vegades més renda que el 20% més desfavorit
Una altra xifra reveladora és que en només un any s'han duplicat les famílies amb mancances materials greus. L'INE considera que es troba en aquesta situació si es respon afirmativament a més de tres de les set preguntes que formula l'institut en les seves enquestes, per exemple, si menja carn o pollastre cada dos dies; si pot pagar despeses imprevistes o anar almenys una setmana de vacances. En 2013, aquesta xacra afectava només al 7,8% de la població. Ara arriba al 16,8% de la població.
Les entitats d'ECAS apunten a la precarietat laboral i als dèficits del sistema de protecció social com les causes de la desigualtat. "La reforma laboral va precaritzar les condicions i la devaluació salarial ha fet necessari que sigui necessari comptar amb dos sous per sostenir una llar", va dir Darnell.
D'altra banda, la vinculació de la major part de les prestacions socials a la trajectòria laboral expulsa moltes persones del sistema, per exemple, els aturats de llarga durada. Crespo va insistir en una vella reivindicació que es fa també des de l'acadèmia: la necessitat de compactar les prestacions per donar més i millor cobertura. "En aquest moment l'atenció es fa a trossos", es va queixar Darnell. Amb tot les transferències socials redueixen un 54% la taxa de pobresa.
Les transferències socials redueixen un 54% la taxa de risc de pobresa
Crespo va assegurar que només fins a la legislatura anterior el departament de Benestar, liderat per Neus Munté, ha realitzat passos en aquesta direcció. "Només fins fa poc es va elaborar el primer llistat de la cartera de prestacions, encara queda molt camí per recórrer". Són ajudes que compten amb diferents condicions d'accés que poden variar entre administracions.
Aquesta compactació podria ser l'embrió del sistema de rendes bàsiques que diversos partits portaven en els seus programes electorals. O de la renda universal que proposa una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), ara en tràmit al Parlament. Crespo també va entonar un mea culpa per part de les entitats socials. "Cada col·lectiu busca assegurar la prestació en la seva parcel·la i això fa que no remem totes en la mateixa direcció", va assegurar la presidenta d'ECAS.
Les entitats també van demanar reforçar l'Estat del benestar a través de polítiques més equitatives. "No és fort perquè no hi ha una política fiscal clara que faci que els que tinguin menys paguen menys i que no hi hagi evasió", va assegurar Crespo. "La pobresa no és només diners, hi ha intangibles que es poden percebre, com la depressió o la por per la incertesa", ha postil·lat Roger Fe, del Centre d'Acollida Assís.
FONT: EL PAÍS CATALUNYA
Més informació:
- WEB ECAS
- PÀGINA FACEBOOK SECTOR SOCIAL CGT CATALUNYA
- TWITTER SECTOR SOCIAL CGT CATALUNYA