El 2012 portarà la fragmentació de l’Institut Català de la Salut en una vintena d’empreses
L'any 2012 comportarà l'inici del procés d'entrada del capital privat a l'ICS (una empresa pública que actualment té 40.000 treballadors) i la seva fragmentació diverses empreses, segons els plans del Govern de la Generalitat.
L'actual legislació és l'únic entrebanc legal que fins ara ha impedit que el govern pogués posar en marxa el seu pla per fragmentar l'Institut Català de la Salut (ICS) en una vintena d'empreses filials. Però això canviarà quan el Parlament de Catalunya aprovi a principis del 2012, segons preveu l'executiu, la llei d'agilitat i reestructuració de l'administració (una de les lleis en què es va dividir l'anomenada llei òmnibus). Aquesta norma inclou les modificacions necessàries a l'actual llei de l'ICS (aprovada l'any 2007 per unanimitat al parlament) per donar via lliure al desmembrament progressiu de l'entitat, que preveu, entre d'altres coses, que cada hospital es transformi en una empresa amb entitat jurídica pròpia. Tot i que el director gerent de l'ICS, Joaquim Casanovas, ha declarat que la llei impedirà que hi entri capital privat aliè i que seran entitats cent per cent públiques que funcionarien sota el paraigües de l'ICS, la porta a la privatització ja estarà oberta.
Dins del pla que ha dissenyat el Departament de Salut, cadascun dels vuit hospitals gestionats per l'ICS (Vall d'Hebron, Bellvitge, Germans Trias i Pujol, Arnau de Vilanova, Josep Trueta, Joan XXIII, Verge de la Cinta i Viladecans) configuraria una empresa diferenciada. Pel que fa als centres d'atenció primària (l'ICS gestiona el 80% dels CAP), la idea és preveu crear empreses filials integrades per quinze o vint àrees bàsiques de salut (ABS) segons declaracions del director gerent de l'ICS.
Un dels punts més conflictius de la reforma de la llei de l'ICS és que permetrà que els centres estableixin aliances amb entitats foranes, cosa que des de sectors professionals i sindicals s'interpreta com una porta oberta a l'externalització i a la gestió privada de serveis dins d'una entitat que simbolitza la sanitat pública.
Els plans del govern passen per afavorir les aliances amb altres entitats sanitàries de caràcter públic de cara a oferir o compartir serveis, i que cada entitat disposi de més marge de maniobra per establir convenis i aliances amb proveïdors i amb altres agents sanitaris o per negociar terminis de pagament, per exemple. A més, cada hospital o grup de centres d'atenció primària podrà fer la seva pròpia política de contractació de personal en funció de les seves necessitats, en lloc d'adaptar-se a les convocatòries de places que, periòdicament, oferia l'ICS per a tots els seus centres.
Actualment, el 90% de la plantilla de l'ICS té règim estatutari i el 10% restant són funcionaris o personal laboral. La flexibilitat de què disposaran els centres amb la descentralització de l'ICS prevista permetrà que cada empresa pugui optar per qualsevol de les tres fórmules de contractació, així com establir la seva pròpia política d'incentius, un fet que pot incrementar les diferències laborals entre les entitats.
La transformació de l'ICS es farà de forma progressiva. La intenció de Salut és que l'any vinent ja es posin en marxa dos projectes demostratius, en un hospital i en un grup d'ABS, que permetin avaluar el funcionament del nou model. Probablement començaran per un hospital de dimensió mitjana com poden ser l'Arnau de Vilanova, de Lleida, el Josep Trueta, de Girona, o el Joan XXIII, de Tarragona.
Font: Agències