El 25 d’octubre tindrà lloc a L’Hospitalet un concert solidari amb Ester Quintana, que va perdre un ull per pilota de goma a la vaga general del 14N
DÓNA LA CARA PER L’ESTER. FESTIVAL MUSICAL I POÈTIC.
25 D’OCTUBRE DE 2013, 21’00H. SALAMANDRA 1, Avda. Carrilet 235, l’Hospitalet.
Segur que el nom d'Ester Quintana et sona. L'Ester, com molts de nosaltres va anar a la manifestació de la vaga general del 14-N de l'any passat. Es manifestava. Reclamava justícia. Volia un futur millor per a tothom. De repent va rebre un impacte d'una bala de goma que li va fer perdre un ull. De cop, en mil·lèsimes de segon, la seva vida va canviar per sempre. I ara la seva és la cara de la dignitat davant els abusos de poder i les mentides reiterades de la Conselleria d'interior i els Mossos d'Esquadra, i el silenci i les ambigüitats sempre còmplices d'alguns mitjans de comunicació.
Fa més de deu mesos que l’Ester Quintana no treballa. Però no és que no vulgui treballar o que no trobi feina, és que fa més de deu mesos que li impedeixen treballar.
Més de quaranta anys i condemnada a viure amb els pares. És clar, per ella, humanament, no és una condemna, però potser sí que n’és: condemna per manifestar-se un dia de vaga general en un moment i un espai en què les retallades, econòmiques, culturals, sanitàries, educatives, pretenen trencar la xarxa social que permet progressar la societat.
I un cop més la societat al capdavant, donant aixopluc a les persones necessitades, potenciant l’intercanvi que ens permetrà superar aquest model egoista, aquest salvi’s qui pugui.
Perquè estem cansats de bones paraules, les bones paraules escoltades una vegada i una altra, repetides fins a la sacietat, però que no impliquen cap canvi.
Hem escoltat les veus escandalitzar-se quan preguntaven per la situació econòmica de l’Ester, però han passat molts mesos i ningú no ha mogut cap fitxa, això sí, quan l’Ester torni a anar al Parlament les mateixes veus tornaran a escandalitzar-se: “No hi ha dret”, “Hem de fer alguna cosa”, “Ja ho arreglarem”... I passaran els mesos i els que poden arreglar-ho, els qui haurien de solucionar-ho, els responsables, per activa o per passiva, del que va succeir, no faran res.
I llavors, un cop més apareix la societat civil i dóna la cara per l’Ester, i pensa: “S’ha de fer alguna cosa” i la fa, sense bones paraules, amb els fets n’hi ha prou. Que n’aprenguin.
I aquí estem, donant la cara per l’Ester, per la seva independència, acompanyant-la en aquest camí d’integritat que va decidir prendre quan va sortir de l’hospital i va decidir cercar la veritat, i que els culpables ho paguessin. I no ho va fer només per ella, ho va fer pel futur.
I si ella va decidir lluitar pel nostre futur, nosaltres decidim lluitar pel seu present:
Dóna la cara per l’Ester, solidaritat és força.
Dons bé, el grup d'amics i amigues i familiars de l'Ester i que l’ha acompanyat durant aquests mesos de lluita incansable organitzen un concert aquest divendres. Ens han demanat que ens en fem ressó, que el difonguem i que us animeu a anar-hi. I ho fem amb la satisfacció de poder, nosaltres també, ser part d’aquesta lluita.
Plataforma OjocontuOjo.
DÓNA LA CARA PER L’ESTER. FESTIVAL MUSICAL I POÈTIC.
25 D’OCTUBRE DE 2013, 21’00H. SALAMANDRA 1, Avda. Carrilet 235, l’Hospitalet.
Metro: Av. Carrilet.
FFCC: St. Josep.
Bus: L12, L14, L82, LH1, LH2, N2, N13.
Entrada anticipada: 8€. (A la venda a partir de divendres 20 de setembre a les 18’00h).
www.salamandra.cat
Sants: La Ciutat Invisible (Riego 35)
Gràcia: Aldarull (Torrent de l’Olla 72)
Raval: El Lokal (La Cera 1 bis)
Gòtic: Mariatchi (Còdols 14)
St. Martí: Bar Centre Cívic (Selva de Mar 215)
L’Hospitalet: UME La Farga (Centre Comercial La Farga)
Entrada taquilla: 10€.
Organitza: OjocontuOjo (ojocontuojo@hotmail.es)
Amb la col·laboració de: Da Bunker; Salamandra, Stop Bales de Goma, A les trinxeres i tots i totes les artistes i participants.
Fila Zero: 3025-0009-64-1400039062
Demanem que qui vulgui solidaritzar-se amb l’Ester però no vulgui o no pugui venir al festival, mostri la seva solidaritat mitjançant la fila zero, i no comprant una entrada, perquè la sala te un aforament limitat.
Fem una crida pública a tot tipus d’entitats i individus a mostrar la seva solidaritat amb l’Ester ajudant-la a aconseguir de nou la independència i a poder continuar vivint amb integritat.
Tot i això, ens neguem a una utilització partidista de la figura de l’Ester, per aquest motiu:
Tot i demanar, també als grups polítics, en forma econòmica, l’ajut que verbalment tantes vegades han ofert.
Els anunciem que no farem públics aquests ajuts i
Els advertim que si alguna entitat, per treure un redit polític, comunica l’ajut ofert automàticament aquest ajut serà retornat.
DALT L’ESCENARI EL 25 D’OCTUBRE
Antonio el Remendao ens oferirà un espectacle en el qual desvetllarà algun dels nous temes que està preparant per al seu nou disc i en el qual, com no podria ser d’una altra manera, seguirà compartint el temes més emblemàtics de la seva carrera musical. Una original posada en escena amb una nova i espectacular banda que ens farà gaudir i ballar a tots a son de Rumba!
Antonio el Remendao: Guitarra i Veu. Alba Marbà: Bongos, Teclat i cors. Denis Molina: Caixó flamenc i Cors. Gabi Codina: Congues, Percussió i Cors. Jordi Blanes: Baix elèctric i Cors.
Hi ha dos tipus de persones al món: els que han vist a Curtis i Kronia i els que no. Si ets dels segons, comença a buscar per la xarxa, rastreja esdeveniments underground, festivals bizarros i agendes infraculturals, i no trigaràs a trobar-los. Els reconeixeràs per la seva gran presència, els seus magnífics barrets, les seves disfresses, les seves reivindicacions, els seus missatges concisos i per la seva redefinició de la figura del poeta, del rapsode, del performer. Curtis i Kronia no tenen pèls a la llengua, i amb la seva fina ironia posen a caldo a l'església, al govern i a aquest estrany país en què vivim.
David Caño (Olot, 1980) recitarà poemes a viva veu, sense contemplacions, amb la passió dels revoltats i el lirisme de la desfeta, per mirar de viure la llibertat i combatre la misèria a la que ens condemnen, o com a mínim per intentar-ho, així, trencant les reixes del tedi i la por amb la insolència dels infants o la força de les paraules que frisen per deixar de ser-ho.
David Castillo (Barcelona, 1961), poeta, novel·lista i periodista. Premi Carles Riba, Sant Jordi, Creixells... Dirigeix el suplement cultural d'El Punt Avui i ha coordinat infinitat de cicles poètics. Recitarà poemes satírics i polítics dels seus últims llibres.
Enric Casasses dirà uns quants seus escrits últims, en els quals, com es fa en poesia, parla des d'aquell centre de l'esperit que és inempresonable per moltes reixes que li posin, mirant de dir coses no sobre la llibertat sinó amb ella. L'únic instrument serà el llenguatge: soroll, melodia, ritme i dansa i sentit. Ens hem de posar a la feina de rebentar rodes, petar pantalles, despistar autopistes, esborrar burrades, anul·lar anuncis, capar capitals i estacar estats.
Gerard Quintana ha tancat una trajectòria discográfica basada en la cançó d’autor. Per aquesta nova etapa, influenciat pels temps que estem vivint, Quintana ha decidit tornar a l’energia i a la formació dels seus orígens: el rock
En aquesta nova aventura l’acompanyen el Pomelo, Xarim Aresté, i Francesc Bertran a les guitarres. Ermengol Mayol a la batería, Sergi Carós al baix i Freddy Wort als teclats.
Abans d’entrar a l’estudi a enregistrar el seu nou treball, que veurà la llum a principis de l’any vinent, Quintana vol mostrar l’energia que desprén aquesta nova proposta a través d’uns quants concerts exclusius . Uns concerts on s’hi presentaran les cançons que formaran part d’aquest nou disc de retorn al rock , i els himnes i les cançons més roqueres de Sopa de Cabra.
Compositor i intèrpret en llengua catalana, poeta i músic, Joan Isaac és una de les grans veus de la cançó. Defensor de la cançó d’autor, exerceix l’ofici de cantautor imprimint-li a les seves composicions una extraordinària bellesa i sensibilitat. En elles es parla de l’amor, del desamor, de la vida, reflectint i denunciant, alhora, la incomunicació i la solitud de les persones en una societat cada vegada més deshumanitzada. Recentment s’ha publicat la seva biografia “Joan Isaac. Bandera negra al cor”.
Després de poc més de deu anys girant pel món, La Kinky Beat, un dels grups catalans amb major repercussió internacional, s’acomiaden dels escenaris. Més de 500 concerts, visites a Brasil Colòmbia, Mèxic i, per suposat, tota Europa, participació als festivals de Glastonbury, Roskilde, Womex o Lowlands... La seva petjada serà difícilment esborrada... Volen dedicar el seu darrer concert a la seva amiga Ester, qui tantes i tantes vegades va gaudir dels seus directes i qui ara necessita de la seva solidaritat.
La Mata (veu), Chalart58 (bateria), Willy Fuego (guitarra), Josep Blanes (trombó).
Muyayo Rif són un d’aquests grups de la darrera generació del mestissatge. Des de la perifèria barcelonina (Cornellà) cap al món, aquesta és la seva direcció. Centenars de discos venuts al Japó, a França, als Països Baixos, a Alemanya... Bona mostra de tot plegat és la seva participació al festival Womad de Rússia aquest mateix dissabte 21 de setembre. I un mes després, havent tornat a casa, toca continuar donant veu a la societat del seu entorn. Ja ho deien a una cançó del seu darrer disc “ojo con tu ojo que viene la policia”.
El projecte Natxo Tarrés & The Wireless va néixer el 2011 amb la voluntat de retre un homenatge al gran Bob Marley coincidint amb els 30 anys de la seva mort. Aquest espectacle es va concebre amb la voluntat d’acostar-se a tot tipus de públic per explicar a traves de cançons, imatges i textos, qui va ser i quin va ser el missatge del cantant jamaicà, un missatge i una icona que va més enllà de la marihuana, les rastes i el futbol. Més de 30 anys després de la seva mort, la seva obra és viva als carrers i perquè no també als espais de culte que la nostra cultura ha destinat per a tal efecte.
Natxo Tarrés: Veu i guitarra. Roger Farré: Baix i veu. Dídac Fernadez: Bateria i samplers. Fer Tejero: Teclats i veu. Albert Oliva: Guitarra i veu.
Quim Moya (Barcelona, 1975). Artista visual, cofundador de la companyia Càndida, de pintura en directe, l’any 2006. Ara en solitari, o amb un grup d’artistes col·laboradors segons el projecte, segueix oferint actuacions de live painting i speed painting, espectacles de pintura en directe, construïts a mida per cada esdeveniment. L'impacte, la personalització i la qualitat són la base de la seva oferta artística.
