El 39,2% de les llars sobreviuen de les prestacions socials
Una societat cada vegada més envellida i una crisi que manté a l'atur a més de la meitat dels joves espanyols. Són els dos factors que expliquen el creixent nombre de famílies que depenen de pensions, prestacions per atur, subsidis o ajudes socials per sobreviure: el 2011-últim any que recull l'Institut Nacional d'Estadística (INE) -, el percentatge va arribar al 39, 15%, sis punts i mig més que el 2007. La dada la va destacar ahir la catedràtica María Teresa López a presentar el seu estudi Anàlisi dels comportaments socioeconòmics de les famílies, encarregat per l'ONG Acció Familiar i el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat per utilitzar com a base d'un pla integral de suport a les llars que el Govern pretén aprovar l'any vinent.
L'estudi s'atura especialment en la importància que han cobrat en els últims anys les pensions de jubilació per a les economies familiars. Ho demostra un altre dels seus indicadors: la despesa mitjana per llar presenta una caiguda continuada des de 2007 excepte entre els jubilats, que cada vegada més es veuen obligats a destinar les seves pensions i estalvis per ajudar a familiars castigats per la crisi. Segons l'INE, entre 2006 i 2011 la despesa dels majors de 65 anys va augmentar un 32,9%. "Totes les dades semblen mostrar que l'actual sistema de pensions és un instrument-ara més que mai-de caràcter no només assegurador, sinó sobretot redistributiu, que en mans de les famílies duplica els seus efectes i utilitat", va explicar López.
Un altre informe presentat el mes passat per la Fundació 1r de Maig, vinculada a Comissions Obreres, especificava que els pensionistes són el suport principal del 26,8% de les llars espanyoles. El sindicat va advertir llavors que l'actual qüestionament de la sostenibilitat del sistema públic de pensions "no només posa en perill el dret a un envelliment digne i de qualitat, sinó que acaba amb l'únic suport de moltes famílies".
L'estudi dirigit per Teresa López destaca també que hi ha tres tipus de llars que requereixen un tracte diferenciat i preferent per ser més vulnerables en aquest context de crisi: les famílies nombroses, les monoparentals i les que tenen entre els seus membres alguna persona discapacitada.
La ministra Ana Mato va assegurar ahir que modificarà la llei de famílies nombroses perquè conservin les prestacions a què tenen dret fins que el més petit dels fills compleixi l'edat límit (21 anys o 26 si estudia). Una cosa que ara no passa i que, segons va reconèixer Mato, genera una situació de desigualtat per als germans petits, que perden tots els avantatges (beques o descomptes en transport, per exemple) quan els majors arriben a l'edat límit i deixen de comptabilitzar dins de la unitat familiar encara que no estiguin emancipats, el que passa amb freqüència en un moment en què la taxa d'atur juvenil arriba al 57%.
La notícia va ser rebuda amb gran satisfacció en el col · lectiu, que porta anys reivindicant aquesta qüestió. "Tenint en compte que Espanya és un dels països de la UE en què l'edat d'emancipació és més alta, la mesura suposarà un alleugeriment en les càrregues econòmiques d'aquestes famílies", opina Raúl Sánchez, director de l' Federació Espanyola de Famílies Nombroses .
Una altra advertència que recull l'informe és que ser dona segueix sent motiu de discriminació. Les casades tenen una taxa d'activitat gairebé 12 punts per sota de la dels homes. "Moltes s'enfronten a una segona desigualtat pel fet de ser mares", conclou.
FONT: ELPAIS.COM