“El Antropoceno”, un llibre en que Ramon Fernández Durán analitza com l’expansió capitalista es carrega el medi ambient
El Antropoceno
La expansión del capitalismo global choca con la biosfera
Ramón Fernández Durán
Virus editorial, 2011, 112 pàg.
Des del mitjà marí a l'atmosfera passant per la pràctica totalitat de la geografia terrestre, el planeta Terra està sofrint una era d'enormes transformacions físiques i ambientals provocades per l'acció humana, a una velocitat sense precedents en els últims milions d'anys, el que permet a Fernández Durán afirmar que ens estem endinsant en una nova era geològica, la del Antropoceno.
L'expansió de les metròpolis urbanes, l'hegemonia del sistema industrial i de l'agricultura intensiva, i un consum de masses que solament retorna al medi ambient residus que en la seva majoria són impossibles de recuperar per al cicle natural, han dut a la biosfera al límit de la seva capacitat de regeneració. En tot just cent anys, durant el passat segle XX, la humanitat ha consumit més energia que totes les generacions precedents i s'ha apropiat del 40% de la biomassa del planeta.
Segons diferents càlculs, a la Terra avui li costaria al voltant de 1,3 anys reproduir els recursos que la societat —principalment les poblacions del Nord i de les perifèries emergents— consumeix al llarg de 1 any. Això està provocant un col·lapse biològic que ha suposat una pèrdua del 30% de la biodiversitat de la Terra entre 1970 i 2005 (el que alguns ja denominen «la sisena extinció de la història del planeta») i creixents processos de desertització, esgotament i contaminació d'aqüífers, deforestació i sobreexplotació dels ecosistemes marins, tot el qual incideix negativament i aguditza el canvi climàtic en curs.
El Antropoceno aixeca acta de la vertiginosa senda de destrucció en la qual s'ha sustentat aquest creixement desaforat i literalment criminal del sistema agro-urbà-industrial globalitzat. Aquesta dinàmica ha convertit les perspectives de futur en una carrera contrarellotge contra la destrucció del planeta que, mancant voluntat política i si no sorgeix una forta oposició, tal vegada solament l'esgotament dels recursos energètics pugui frenar.