CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

“El Banc Vaticà, un paradís fiscal”

Diumenge, 28 agost, 2011
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

L'Institut d'Obres Religioses, l'anomenat “Banco Vaticano”, ha mantingut sempre en secret les seves operacions bancàries.


"Vaticano S.A." desvetlla una trama de comptes secrets i comissions a polítics. L'Institut d'Obres Religioses (IOR), l'anomenat Banco Vaticano, es troba en el centre d'una investigació judicial que porta a terme un tribunal de Roma. A l'octubre de 2010, una sentència va ordenar l'embargament de 23 milions d'euros al considerar que el IOR havia violat les obligacions de les normes antiblanqueig en operacions bancàries realitzades amb el banc alemany JP Morgan Frankfurt i una altra entitat italiana. Segons la sentència, el IOR no va comunicar “per a qui pretenia realitzar les operacions, ni la naturalesa i objectiu de les mateixes”.

Encara que pocs mesos després d'aquesta sentència el Vaticà va modificar la seva normativa fiscal per a intentar entrar en la llista de l'OCDE dels països que respecten la normativa internacional contra el blanqueig de diners, el IOR ha funcionat sempre en el més absolut dels secrets i el seu historial d'acusacions és extens. Implicat en l'escàndol del Banco Ambrosiano, el IOR ha continuat aprofitant-se dels privilegis que li dóna el seu estatus de banca papal per a moure diners per tot el món sense que cap autoritat a l'altre costat dels murs del Vaticà li demani comptes, actuant com un veritable paradís fiscal en la pràctica.

El llibre "Vaticano S.A.", del periodista Gianluigi Nuzzi ha permès conèixer els foscos negocis de la Santa Seu, gràcies a la documentació recollida per un dels seus responsables, monsenyor Renato Dardozzi. Coneixedor de primera mà dels aspectes més reservats del IOR fins a finals dels ‘90, Dardozzi va voler que els documents es fessin públics després de la seva mort. En les seves pàgines apareixen comptes milionaris de fundacions caritatives inexistents, moviments de capitals que ningú controla i vincles amb la política i fins i tot la màfia.

- DIAGONAL: Quines actuacions del IOR surten a la llum en el seu llibre?

GIANLUIGI NUZZI: Es fan públics per primera vegada documents que havien romàs sempre secrets i que revelen totes les operacions opaques portades a terme després de Marcinkus (president del IOR des de 1971 fins a 1989). Revela per exemple l'existència de tot un sistema de comptes secrets a nom de suposades Fundacions Benèfiques de lluita contra la leucèmia o la pobresa, utilitzades en realitat per a protegir als veritables titulars. A aquests comptes van anar a parar, per exemple, part de les enormes comissions i suborns pagats per empreses italianes a nombrosos polítics investigats pels jutges de Mani Pulite (Mans netes).

- D.: Algun compte va ser usat per polítics importants?

G.N.: Sí, per exemple el de la Fundació Spellman podria ser en realitat un compte per a ser utilitzat per Giulio Andreotti, en aquell temps primer ministre d'Itàlia.

- D.: I per a rentar diner negre?

G.N.: Això no forma part de la documentació de l'arxiu de Dardozzi. Són unes declaracions de Massimo Ciancimino, el fill de Vito Ciancimino, l'alcalde mafiós de Palerm, que afirma en una entrevista que en els anys 70 i 80 el seu pare dipositava en l'Institut d'Obres Religioses part dels diners que circulava entre mafiosos i polítics: "Ratzinger està intentant introduir sistemes de control davant el risc que incloguin al banc en la llista de paradisos fiscals".

- D.: Què converteix al IOR en un banc ideal per a passar inadvertit?

G.N.: Sobretot el fet que actua en el més absolut dels secrets. No se sap de qui són els diners dipositats allí, el patrimoni del banc és top secret. Gaudeix a més d'importants exempcions fiscals al tractar-se d'un banc estranger. Amb aquestes condicions no hi ha dubte que és un banc molt apreciat per a qui vulgui discreció.

- D.: Coneixia el papa Wojtyla els fets que es denuncien en el llibre?

G.N.: Hi ha proves documentals que els seus més estrets col·laboradors coneixien l'estructura paral·lela que s'havia desenvolupat per a blanquejar diners procedents de les comissions. Per exemple, el llavors president del IOR, Angelo Caloia, en una carta reservada al secretari del papa, Stanislaw Dzwisz, es refereix de forma explícita a “investigacions realitzades amb total reserva” dels comptes corrents secretes. El papa va tenir un comportament molt prudent sense obstaculitzar frontalment el que passava.

- D.: Com ha estat la reacció del Vaticà amb el llibre?

G.N.: Un canvi, almenys sobre el paper, hi ha hagut, perquè existeix el risc que al banc se l'inclogui en la llista negra de l'OCDE. Ratzinger està intentat introduir sistemes de control en els fluxos financers. El que cal veure és quant del promès es porta realment a cap.

- D.: Es pot afirmar que el IOR ha actuat com un paradís fiscal?

G.N.: Per la documentació apareguda es pot dir que almenys fins a fins dels ‘90 va funcionar com un veritable paradís fiscal.

INSTITUT D'OBRES RELIGIOSES: EL BENEFICI ÉS SAGRAT

L'Institut d'Obres Religioses va néixer en 1942 al convertir-se en un veritable banc la qual al principi es va anomenar Comissió per a les Obres Píes. A partir d'aquí, va néixer un gran imperi financer amb inversions en tots els racons del món. Sobre ell han recaigut sospites d'haver finançat operacions armamentístiques o d'haver col·laborat amb el règim de Mussolini i amb el Tercer Reich nazi.

Els privilegis dels quals gaudeix han fet d'ell el banc preferit per a qui volgués transferir capitals a l'estranger per a evadir impostos. Com assenyala Gianluigi Nuzzi a "Vaticano S.A." el IOR “no es pot registrar; no està permès interceptar els telèfons; no es pot interrogar als seus empleats”. Per a saber una mica sobre les operacions del banc, prossegueix Nuzzi, “els jutges del país interessat han de realitzar rogatòries a l'Estat de la Ciutat del Vaticà. L'Estat del Vaticà és l'únic país europeu que no ha signat cap convenció d'assistència judicial amb altres països del continent”.

>>> Entrevista realitzada per la revista Diagonal.

http://info.nodo50.org/El-Banco-Vaticano-un-paraiso.html

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció