El benestar social no arriba a garantir condicions dignes a molts de grups, especialment els joves. Es disparen les baixes laborals per salut mental entre la població jove que té feina.

Els joves treballadors pateixen precarietat, salaris baixos i lloguers impossibles, mentre l’absentisme i els problemes de salut mental augmenten. És hora de garantir drets laborals, benestar social i oportunitats reals per al futur.

Ja fa temps que el poder adquisitiu real de la majoria de persones treballadores, especialment els joves, és insuficient per cobrir necessitats bàsiques i aspiracions personals, fet que evidencia una bretxa entre el sistema teòricament protector del benestar i la realitat econòmica quotidiana.

Des de la CGT, hem volgut realitzar una anàlisi davant les alarmants dades sobre l’augment de baixes laborals entre els joves. Actualment, el 32,5 % de les baixes laborals recauen en menors de 36 anys, tot i que representen només el 25,5 % de l’afiliació total, amb un increment significatiu de les baixes per problemes de salut mental, com estrès, ansietat i depressió. Un indicador clar de les condicions laborals precàries i la pressió psicològica derivada dels condicionants socials actuals que pateixen els treballadors més joves.

Ens trobem davant un fenomen multicausal en què s’interrelacionen aspectes laborals, socials i psicològics que es retroalimenten.

La precarietat laboral dels joves és una realitat estructural que ha empitjorat en les últimes dècades. Una gran part dels joves treballen amb contractes temporals i a temps parcial, enfrontant-se a condicions laborals difícils que afecten la seva estabilitat econòmica i benestar general. A finals del primer semestre de 2024, el 30% de la població jove a Espanya viu en risc de pobresa o exclusió social.

Malgrat tenir nivells educatius més alts, molts joves ocupen llocs de treball que no requereixen la seva qualificació, amb un 36% de joves sobrequalificats.

Les crisis econòmiques dels últims quinze anys han impactat negativament en el benestar dels joves, amb alts índexs de desocupació i dificultats per accedir a una vida independent i estable. L'edat mitjana d'emancipació és de 30,4 anys, una de les més altes d'Europa. Aquesta situació es veu agreujada per l'escassetat d'habitatge assequible i els alts costos dels lloguers.

Els joves catalans han de destinar més de la totalitat del seu sou al lloguer d'un habitatge, amb un salari mitjà de 1.048 € nets mensuals i un lloguer mitjà de 1.190,7 €. Amb aquestes dades no és possible viure dignament ni tenir cap perspectiva de futur. Amb aquestes xifres no els hi queda capacitat adquisitiva per cobrir la resta de necessitats bàsiques, ni tampoc per formació complementària, activitats culturals o de lleure.

Tot aquest maremàgnum social afecta directament la salut mental dels joves. Un informe del Consell de la Joventut d'Espanya revela que gairebé el 60% dels joves ha experimentat problemes psicològics, i el 48,9% ha tingut ideacions suïcides el 2023. Evidentment això també es trasllada en l’àmbit laboral.

Tota aquesta situació genera sensació d’injustícia i marginalitat, fomentant aïllament social, fracàs i frustració. L’exclusió social està relacionada amb un augment de l’estrès, l’angoixa, la baixa autoestima i la depressió, que al seu torn incrementa la probabilitat de baixes laborals.

A tot això, les xarxes socials no contribueixen a alleujar la situació. Els joves exposats a la precarietat tendeixen a comparar la seva realitat amb èxits aparentment assolits per altres, generant un cercle viciós de frustració i pressió psicològica. Aquesta constant comparació incrementa el risc de problemes de salut mental, absències laborals i frustració vital. Les xarxes socials ofereixen sovint una visió idealitzada i parcial de la vida, mostrant només moments positius i èxits, mentre que les dificultats i els fracassos queden invisibilitzats, creant una percepció distorsionada de la realitat.

La situació que estem descrivint té greus implicacions per al futur de la societat. Si els joves, que són la força laboral, creativa i innovadora del país, pateixen precarietat, salaris baixos, dificultats per emancipar-se i pressions psicològiques constants, les conseqüències poden ser molt negatives.

Si la societat continua ignorant el benestar i les condicions de vida dels joves, el futur serà menys innovador, menys productiu i més desigual PER A TOTS. Els joves no només són el present; són els que construiran el país demà, i si no se’ls protegeix, tot el col·lectiu social en patirà les conseqüències.

I no ens enganyem... aquest problema ja s’estén a una franja més àmplia de població, no només els joves. 

✊ Organitza’t, defensa’t i lluita pels teus drets!

Suma’t a la CGT i construeix un futur digne per a totes i tots.

Secretaria de Salut Laboral