El Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre continuen sense cobertura completa de trombectomies. La queixa ciutadana arriba al Síndic i a Europa.
El Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre continuen sense cobertura completa de trombectomies, el tractament més eficaç per als ictus greus.
La consellera de Salut, Olga Pané, va assenyalar fa uns dies al Parlament de Catalunya que els “pocs” casos d’ictus a Tarragona —aproximadament un cada tres dies, ha dit— fan que el servei d’atenció a les trombectomies no funcioni les 24 hores del dia, els set dies de la setmana, fet que també afecta la gent de Terres de l’Ebre.
La consellera ha recordat que, quan un pacient necessita el procediment durant la nit o en cap de setmana, es deriva al Hospital de Bellvitge. Tot i això, ha afirmat que oferir el servei 12 hores diàries, inclosos dissabtes i diumenges, tant a Tarragona com a Lleida, “és un objectiu”.
Actualment, l’Hospital Joan XXIII, centre de referència per a l’ictus a la demarcació, disposa d’un servei per fer trombectomies. El tractament trombolític es fa 24 h, 7 dies la setmana, però el tractament de preferència en els ictus isquèmics, la trombectomia mecànica —el tractament més eficaç— es presta en horari parcial, de 8 a 20 h, i a Tarragona només es realitza de dilluns a divendres.
Un ictus pot passar a qualsevol hora, i cada minut és vital. La diferència entre ser tractat a temps o no pot marcar tota una vida. Les trombectomies són vitals en els ictus més greus, que bloquegen artèries cerebrals grans. Cada minut que passa sense tractament suposa més dany cerebral i més seqüeles.
Paral·lelament, Pané destacava que la mortalitat dels pacients sotmesos a trombectomia tres mesos després de l’ictus és del 16% a Tarragona i del 18% a Lleida, exhibint percentatges de mortalitat com si això justifiqués alguna cosa. Però les xifres no són persones, ni les seves vides son xifres. La bioètica deixa molt clar que no es pot justificar una desigualtat assistencial apel·lant a estadístiques, perquè la vida i la salut d’un pacient no depenen del volum poblacional, sinó del dret universal a rebre el millor tractament disponible. I això no és una qüestió numèrica, sinó una vulneració del principi de justícia, que obliga a garantir un accés equitatiu als recursos sanitaris.
Centrar el debat en percentatges de mortalitat és amagar el problema real: que hi ha pacients que no arriben a rebre la trombectomia a temps perquè el servei no està obert 24 h.
A Barcelona, en canvi, aquest tractament es practica les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any des de fa més de deu anys. Els ebrencs i tarragonins no podem patir un ictus en cap de setmana ni durant la nit. O sí que podem —naturalment que podem—, però tenim més probabilitats de patir seqüeles greus que un ciutadà de Barcelona. Però per la senyora Panè sembla ser que en matèria de salut, hi ha ciutadans de primera i de segona.
No es pot dir que l’atenció és adequada si un ciutadà té menys oportunitats de salvar el seu cervell —i la seva vida funcional— només perquè viu a Terres de l’Ebre o a Tarragona i no a Barcelona. No parlem només d’estadístiques: parlem de vides, de drets i d’igualtat en l’atenció sanitària. El Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre mereixen una atenció equitativa, digna i segura.
Actualment, si tens un ictus greu de nit, en cap de setmana o fora d’horari, t’han de traslladar fora de Tarragona perquè no hi ha cobertura garantida les 24 h. Això significa més minuts, més dany cerebral i més risc de seqüeles greus. La salut no pot dependre de l’hora del rellotge, ni pot ser inferior a la d’altres territoris.
La reivindicació d’un servei de trombectomies 24 hores a Tarragona no és nova, sinó que forma part d’una lluita de fa anys.
La salut no pot dependre de l’hora del rellotge
Si tirem d’hemeroteca son diverses les persones que han servit com a exemple clar de les conseqüències de no tenir el servei complet.
El cas més recent va ser el d’un metge de família i veí d’Altafulla, que es va despertar a terra, incapaç de moure’s o parlar. Eren les quatre de la matinada. Havia patit un ictus. Va ser traslladat a l’Hospital Joan XXIII, i els metges van comprovar amb un TAC que gran part del seu cervell encara era viable, però la zona afectada era molt important. Davant la situació, van derivar-lo a l’Hospital de Bellvitge, a Barcelona, on arribaria tres hores més tard.
A Bellvitge li van practicar una trombectomia, una intervenció que consisteix a extreure el trombe amb un catèter. En aquell moment, aquesta intervenció no es feia a Tarragona. Si li hagueren fet la trombectomia a Tarragona, segurament no hauria tingut cap zona del cervell afectada.
Les seqüeles van ser greus: havia perdut sensibilitat a la part dreta del cos, va haver de reaprendre a parlar i escriure, i no sabia si podria tornar a exercir de metge, invertint més de 40.000 euros en sessions de logopèdia.
I si l’afectat és de Terres de l’Ebre? Quan triga en ser traslladat a Bellvitge? Cal que li recordem a la senyora Panè que en dies de fort vent els helicòpters no poden volar, i el vent que fa a Terres de l’Ebre? Som xifres o som persones i vides?
A Catalunya, el SEM va atendre 8.315 persones amb sospita d’ictus el 2024. Només al Camp de Tarragona en van ser 649, i 310 més a les Terres de l’Ebre. Són xifres molt altes, i a més els casos han pujat un 40% des del 2019.
La queixa arriba a la sindicatura i a Europa, amb el recolzament de la ciutadania, La Plataforma del Camp de Tarragona per la Sanitat Pública i La Riuada Ebrenca per la Sanitat Pública
El Síndic obre una actuació d'ofici per possible discriminació territorial entre pacients. El Síndic abre una actuación de oficio por posible discriminación territorial a pacientes de ictus - Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de las personas
"Por todo ello, la síndica quiere saber si está previsto prestar este servicio de 24 horas en Lleida y Tarragona, y si existen datos por territorio de las secuelas de los pacientes de ictus. También pide que se estudie ampliar este servicio a las zonas más extremas del país, como Les Terres de l'Ebre."
I la queixa també es fa ressó a Europa via la "Xarxa Europea de defensors del Poble"
