El cap de la patronal espanyola fa gala del seu ultralliberalisme antiobrer i carrega contra funcionaris, aturats i estudiants
El discurs neoliberal en la seva plena essència, un discurs perillós i populista, que prejutja per endavant a les persones, i que pretén establir un règim meritocràtic on només els més aptes, i els més submisos, sobrevisquin. Un discurs que tracta a les persones segons criteris merament econòmics d'inversió-rendibilitat, i que anul•la per complet el caràcter humà de treballadors, aturats i estudiants. Aquest el resum del discurs llançat avui per Juan Rosell, President de la Patronal espanyola, que ha exposat les seves "receptes" per facilitar la sortida de la crisi a Espanya, unes receptes que passen per tractar el treballador com a simple mercaderia, cada vegada amb més desvergonyiment i falta de visió humanista.
Entre altres coses, Joan Rosell ha assenyalat que s'ha d'acabar amb els funcionaris "prepotents i incomplidors" i amb aquelles persones que s'apunten a l'atur "perquè sí".
"Qui s'apunti a l'atur perquè sí, caldrà dir-li que no", ha dit Rosell, que ha afegit que tots els aturats que estiguin inscrits en els serveis públics d'ocupació s’han de formar al mateix temps que cobren la prestació.
En relació amb els funcionaris, ha apostat per avaluar-los i fer-los veure que "no són amos" del seu lloc de treball. També ha demanat que es penalitzi l'absentisme laboral i es combatin els abusos associats a les visites al metge i el fracàs estudiantil.
"A l'estudiant se li ha de dir que un fracàs se li pot consentir, però que estigui vuit anys per acabar una carrera de cinc, no se li pot consentir i no l'hi pagarem sempre", ha precisat Rosell, que ha afegit que per aconseguir tot això s'ha de canviar el funcionament dels serveis públics.
Neoliberalisme pur i dur, els objectius no són altres que acabar amb l'estat del benestar i la presència de treball públic en qualsevol sector de l'administració o els serveis socials, així com limitar la despesa social a meres inversions de diners públics que puguin ser posteriorment rendibilitzades pel sector privat, acabant, de passada, amb tot allò que pugui suposar una inversió social no rendible en termes econòmics per al sector privat, tot i que sí que puguin mostrar la seva rendibilitat des del punt de vista de la formació humanista, o de la simple cobertura social als drets de les persones.