CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

El cinisme dels acords del G20 a Pittsburgh

Dimarts, 29 setembre, 2009
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Va acabar una nova cimera del G20 en la qual els líders dels països més “desenvolupats” del món han fet gala de la seva incompetència i falta de voluntat política per a posar remei a la lamentable situació que vivim milions d'habitants d'aquest planeta.


El plantejat per a aquesta nova escenificació a Pittsburg (USA) era bàsicament posar límit a les primes dels banquers, els famosos bonus; forçar als bancs a que tinguin unes reserves proporcionals al seu capital per a afrontar situacions de crisis i l'eliminació dels paradisos fiscals. Aquests eren els plantejaments, que es venien arrossegant des de Londres i que circulaven de boca en boca durant els dies precedents a la trobada.

Després de llargs debats han conclòs que no és necessari precipitar-se,….. la pressa mata. Que cal seguir mantenint els estímuls a l'economia, és a dir, més diners per a fomentar el consum exacerbat, ja que és l'única manera de salvar-nos, encara que impliqui la destrucció dels recursos. I referent a les primes, suggereixen, res d'obligar per a establir uns topalls, que tampoc queden fixats. Els ministres de finances li aniran donant forma a aquest entramat amb tranquil·litat mitjançant documents al llarg del 2010 i la majoria de normatives no entraran en vigor fins a 2012. En cas d'incompliments no hi ha previstes sancions.

Aquests són els acords adoptats pel G20, que són les recomanacions realitzades pel consell d'Estabilitat Financera. Aquest Consell està format, entre altres pels governadors dels bancs centrals, que no deixen de ser banquers. Sense anar més lluny, el president d'aquest Consell d'Estabilitat Financera és l'italià Mario Draghi, governador del banc central d'Itàlia, vinculat anteriorment al banc nord-americà d'inversió Goldman Sach, entitat cèlebre per fomentar l'enriquiment dels seus directius.

El G-20 pren protagonisme en detriment del G-8 i el Fons Monetari Internacional serà un dels garants de portar a terme les suposades reformes. És a dir, les mateixes persones i institucions causants de la crisi són les encarregades d'engegar la solució i a més pretenen fer-nos creure que aquesta solució anirà en perjudici dels seus interessos. JA !

A aquesta passivitat i falta d'ètica per part dels polítics cal afegir una sèrie de fets que augmenten l'escepticisme i la indignació de les i els treballadors. Alguns executius vinculats al Barclays aniran a treballar a una societat creada en les Illes Caiman. Com professionals liberals cobren el que volen pels seus serveis i estableixen la seva residència fiscal on consideren. En el 2008, els nou bancs més grans que van rebre dels programes de rescat d'EEUU 175.000 milions de dòlars, van destinar la quantitat de 32.000 milions a remunerar als seus directius, quantitat similar al deute extern de tots els països pobres molt endeutats (PPME), que són uns quants, o semblant a la pressupostada per a prestacions per atur a Espanya per a 2010.

Per si això fora poc Zapatero vol recaptar, via impostos, uns 11.000 milions d'euros més. I com de costum ho pagarem les i els de sempre. Eliminarà els 400 euros de deducció de l'IRPF i pujarà l'IVA del 16 al 18%, amb la qual cosa pagarem tots i totes per igual independentment dels ingressos. La tributació de les Societats d'Inversió de Capital Variable (SICAV), on escamotegen els seus impostos les grans fortunes d'aquest país no es modifica i seguirà sent del 1%. D'aquests 11.000 milions d'euros solament 800 sortiran de les rendes del capital.

Des de CGT volem manifestar el nostre rebuig a aquestes polítiques i insistir que solament les persones afectades per aquesta situació som les que hem de prendre la iniciativa i engegar processos encaminats a buscar solucions factibles. Solucions que res tenen a veure amb buscar un capitalisme menys agressiu i sí amb polítiques que impliquin un veritable repartiment del treball i la riquesa i amb uns serveis públics de qualitat.

Per a CGT, la vaga i la mobilització són les millors eines que tenim per a plantejar-lo i aconseguir-lo.

29 de setembre de 2009

Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print