CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

El Club Bilderberg a Sitges?

Dimarts, 1 juny, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Es reuneixen cada any en un lloc diferent per exercir com a govern mundial a l'ombra.

Diuen –internet en va ple, encara que costi de creure– que el selecte (per dir alguna cosa), privatista i fins no fa gaire secretíssim Club Bilderberg (no més de 130-150 persones de tot el món) es reuneix a Sitges a primers de juny. Es trobaran en un hotel (forçosament gran i reservat exclusivament per a ells) a uns dos quilòmetres de l'anomenada Blanca Subur, davant del mar, per tant, i envoltats del verd de camps de golf, talment Escòcia.

Es reuneixen cada any en un lloc diferent del món, com fan des de 1954, i –vés per on– el juny de 2009 es van trobar a Grècia. Aquest any han escollit Sitges, amb el benentès que a ells –que no volen saber res, perquè els molesta, de nacions històriques ni d'estats moderns– tant els fa un lloc com un altre (el món és gran). La qüestió és que estiguin tranquils per decidir. També es diu que són «els amos del món», «el govern mundial a l'ombra» (per bé que, ja ho dic, últimament han sortit o els han fet sortir de l'armari) i, entre altres coses, els que «decideixen el que governa, empreses i organismes internacionals executaran».

O sigui que ja només ens faltava aquesta. Entre els assistents, tots molt ben seleccionats –presidents de govern, caps d'estat, institucions mundials suposadament "benefactores", grans empreses de les finances i l'economia, altes jerarquies militars i màxims representants dels mitjans de comunicació–, encara s'hi arrosseguen alguns membres històrics d'aquest club, com David Rockefeller i Henry Kissinger, hermanitas de la Caridad, com si diguéssim.

Bé, ja deuen veure per on van els trets. Tanmateix –i fent honor al pacte de secret que tenen des dels seus orígens–, és més que probable (segur si no hi ha per entremig un Capità Enciam) que vostès, l'anomenada però gens tinguda en compte «opinió pública», no sàpiguen gaire res del que es courà dintre dels espais elegants (no és cap Pensión Lolita) de l'hotel Dolce Sitges.

Recorden aquella dita dels nostres avis que deia «tiren la pedra i amaguen la mà»? Doncs comptin que pot passar una cosa semblant. De fet, aquests nois del Bilderberg –també hi ha algunes noies, atenent a la quota femenina i al fet de la incorporació de la dona al treball– ja fa anys que actuen sota aquesta divisa i, justament, a efectes de divises, no sembla que els hagi anat gens malament.

De manera que, després de La Toja (Pontevedra), on van reunir-se el 1989 –essent rebuts pel socialista González, a qui devien convidar pels "serveis prestats" a la causa de la democràcia i la pau al món–, ara deurà ser el torn per a un altre socialista, a qui seria estrany (són ben educats i cortesos) que no felicitessin per les seves últimes accions, ja no cal dir-ho, també en favor de les grans causes de la llibertat, la democràcia, la pau, el progrés i l'armonia mundi.

I el poble, què? Doncs, excepte uns quants, s'estaran torrant al sol (si en fa) de les platges sitgetanes, sense saber (a molts ni els importa) que a prop altres van per feina. Segurament, els reunits també es distrauran (jugant a golf, sovint arriben idees millors que les que surten de llargues sessions tancades) i així deurem passar aquests primers dies de juny, en un dels quals, el 5, es commemora el Dia Mundial del Medi Ambient, que recorda la Primera Conferència Mundial de l'ONU dedicada a l'afer, celebrada aquell dia i mes de 1972 a Estocolm.

Des de llavors –però ja de vint anys abans, com a mínim–, es pot dir que la realitat mundial s'ha accelerat més que en tota la seva història anterior. Això conclouen els entesos, i no seré pas jo, un simple cronista local, qui ho posi en remull. Aquesta acceleració, en diferents graus, l'hem produïda entre tots, però sempre n'hi ha hagut uns quants –els autoconsiderats elegits o il·luminats– que també han considerat que mai no n'hi ha prou, divisa que argumenten amb el progrés de la tecnologia, la ciència i el diner.

De manera que continuem amb les mateixes, com a mínim des de l'alta edat mitjana, amb guerres localitzades (que salvaran la pau en uns llocs, tot condemnant la resta) i treves pactades (que només serviran per encendre el foc quan els "il·luminats" ho considerin oportú), però ara amb la diferència que el poder ja no desitgen que s'estructuri nacionalment, sinó a base d'un superorganisme que abasti el món, davant del qual les llibertats individuals i dels grups nacionals haurien de sotmetre's, amb l'objectiu, diuen, de contrarestar les tensions humanes. Amb aquest propòsit –que ni Llucifer seria tan hàbil–, el Club tindrà les seves sessions: a prop físicament, però tan lluny mentalment.

>>> Article de Xavier Garcia extret del diari El Punt:
www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/175381.html

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció