El cop d’estat de Goldman Sachs a Europa
La situació político-econòmica a Europa és ja insostenible. Assistim impassibles al traspàs de poders a Itàlia i Grècia. Els mitjans de comunicació passen de puntetes sobre el fons de l'assumpte, i independentment de l'antipatia que els seus dirigent despertaven en amplis sectors de la població, en la pràctica aquest canvi suposa reemplaçar als "democràticament" triats per uns altres, els anomenats "tecnòcrates", que ni van ser triats pel poble, ni els resulten si més no familiars.
Si el sistema democràtic actual es trobava ja de per si mateix en un estat deplorable, i a pesar que es presumeixi que totes les garanties parlamentàries han estat respectades, això constitueix tècnicament un cop d'estat encobert en el qual els beneficiaris són els mercats i les seves estratègies especulatives salvatges.
Ho desgrano, perquè quedi clar:
Sabeu qui són Lucas Papademos (actual dirigent grec després de la dimissió de Papandreu) i Mariano Monti (ara al capdavant del govern italià)?
Sabeu qui és Mario Draghi (actual president del Banc Central Europeu)?
Sabeu el que és Goldman Sachs?
Us ho explico:
Goldman Sachs: és un dels majors bancs d'inversió mundial i co-responsable directe, junta a altres entitats com l'agència de qualificació Moody's, de la crisi actual, i un dels seus majors beneficiaris. Només a manera de pinzellada, en 2007 van guanyar 4 mil milions de dòlars en operacions que van desembocar en el desastre actual. Com ho van fer? Van animar als inversors a invertir en productes sub-prime que sabien que eren productes escombraries, i al mateix temps es van dedicar a "apostar" en borsa pel fracàs dels mateixos. Això és solament la punta de l'iceberg, i està molt documentat, podeu investigar-lo. Mentre llegiu aquest escrit s'estan folrant a força d'especulació sobre els deutes sobirans.
Lucas Papademos: Actual primer ministre grec, després de la dimissió Papandreu. No triat pel poble. Ex-governador del Banc de la Reserva Federal de Boston entre 1993 i 1994. Vicepresident del Banc Central Europeu de 2002 a 2010. Membre de la Comissió Trilateral des de 1998, fundada per Rockefeller, lobby neo-liberal (es dediquen a comprar polítics a canvi de subornar-los). Ex-Governador del Banc de Central Grècia entre 1994 i 2002. Va falsejar els comptes de dèficit públic del país amb l'ajuda activa de Goldman Sachs, el que va conduir en gran part i l'actual crisi que sofreix el país.
Mariano Monti: Actual primer ministre d'Itàlia després de la dimissió de Berlusconi. No triat pel poble. Exdirector europeu de la Comissió Trilateral abans esmentada. Ex-membre de l'equip directiu del grup Bilderberg. Assessor de Goldman Sachs durant el període que aquesta va ajudar a ocultar el dèficit del govern grec.
Mario Draghi: Actual president del Banc Central Europeu en substitució de Jean-Claude Trichet. Exdirector executiu del Banc Mundial entre 1985 i 1990. Vicepresident per Europa de Goldman Sachs entre 2002 i 2006, període que es va realitzar el falsejament abans esmentat.
Bé, quina casualitat, tots de la mà de Goldman Sachs. Els que van crear la crisi es presenten ara com l'única opció viable per a sortir de la mateixa, en el que la premsa nord-americana està començant a anomenar "El govern de Goldman Sachs a Europa". Es tendeix a voler fer-nos pensar que la crisi ha estat una espècie de relliscada, però la realitat apunta que darrere d'ella hi ha una voluntat perfectament orquestrada si es fes amb el poder directe en el nostre continent, en una maniobra sense precedents en l'Europa del segle XXI.
L'estratègia dels grans bancs d'inversió i agències de qualificació és una variant d'altres portades a terme anteriorment en altres continents, es ve desenvolupant des de l'inici de la crisi i està des del meu punt de vista està sent la següent:
1. Enfonsem als països mitjançant l'especulació en borsa/mercat. Els tornem bojos de por al que diran els mercats, que nosaltres controlem, cada dia.
2. Els obliguem a recórrer a préstecs per a mantenir-los en Status Quo, o "salvar-los". Aquests préstecs estan estrictament calculats perquè els països no els puguin pagar, com és el cas de Grècia que no podria haver cobert el seu deute ni encara que el seu govern vengués el país sencer, i no és cap metàfora, és matemàtica.
3. Exigim retallades socials i privatitzacions en detriment dels ciutadans, sota l'amenaça que si els governs no els porten a terme, els inversors es retiraran de por de no poder recuperar els diners invertits en el deute d'aquests països i altres inversions.
4. Es crea un altíssim nivell de descontentament social, propici perquè el poble, ja atemorit, accepti qualsevol cosa amb la condició de sortir de la situació, fent caure als governs de tota Europa.
5. Col·loquem als nostres homes on millor convingui.
Si us sembla ciència ficció, informeu-vos: aquest tipus d'estratègies estan perfectament documentades i s'han vingut utilitzant amb diferents variants en els segles XX i XXI en altres països, notablement a Lltinoamèrica per part dels EEUU quan es dedicaven, i se segueixen dedicant en la mesura que poden, a asfixiar econòmicament mitjançant el deute exterior per exemple a països d'Amèrica Central, per a crear descontentament social i aprofitar-ho per a col·locar a dirigents afins als seus interessos.
Ara això està passant a Europa, i ja no és que ho faci EEUU, sinó que ho fa la indústria financera internacional. I el que està ocorrent sota la mirada impotent i/o còmplice dels nostres governs és el major robatori mai realitzat en la història de la humanitat i a escala planetària, són cops d'estat, i violacions flagrants de la sobirania dels estats i els seus pobles. És molt fàcil informar-vos a internet. Digueu als vostres amics, feu córrer la informació a qualsevol que pugui estar interessat. Se'ns estan menjant vius... La gent ha de saber-ho.
Area Libertaria – Col·lectiu Llibertari de Sant Boi