El CPT del Consell d’Europa estudiarà la deriva repressiva impulsada per Felip Puig
HIGINIA ROIG | 06/06/2012
Les denúncies per maltractaments contra els Mossos han crescut un 409% durant 2011 • Barcelona acullia el 6 de juny l'acte 'Europa ho ha de saber', a la UB Raval
Felip Puig i els seus estirabots repressius ja són a Europa. I, amb ell, la política repressiva impulsada per CiU des que va arribar al govern. Així ho han informat, fa uns minuts i en roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya, el professor Iñaki Rivera i l'economista Miren Etxezarreta. Rivera ha confirmat que l'extens informe elaborat per l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona ja ha estat admès a tràmit al Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa (CPT).
L'informe, presentat ahir a Estrasburg davant el Cap de la Divisió del CPT Hugh Chetwynd, clou demanant la intervenció directa de l'organisme europeu que vetlla per la salvaguarda dels drets humans. La demanda té el suport i l’adhesió de nombroses entitats com la Coordinadora Catalana per a la Prevenció de la Tortura, la FAVB, l'Observatori DESC, l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) o la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats. L'informe sol·licita l’obertura d’una investigació profunda sobre els fets denunciats, l’establiment d’una visita oficial a Catalunya i l’elaboració de recomanacions per revertir aquest escenari de regressió social i jurídica en matèria de drets i llibertats.
Informe complet i detallat
A l’informe, titulat "Criminalització de la dissidència, expansió del sistema penal i situacions d’abús policial com a respostes davant la situació de crisi econòmica a Catalunya", s’alerta dels nivells de resposta policial del govern català davant la protesta social contra la crisi i s'analitaz el període que transcorre des del 27 de maig de 2011 fins avui. Entre d’altres aspectes, recorda la no identificació d’agents antidisturbis dels Mossos d’Esquadra, la utilització de bales de goma o l’augment de denúncies per lesions i agressions policials durant mobilitzacions: un increment del 409% durant 2011 respecte el cos de Mossos d'Esquadra.
Pel que fa a l’expansió del sistema penal, esmenta les reformes en curs del Codi Penal i el reguitzell inacabable de detencions, que augmenten la criminalització de la protesta social i de la desobediència civil. Detallant l’enduriment processal i penal contra la dissidència, certifica, entre d’altres, l’ús preventiu de sancions administratives per limitar el dret de reunió i de manifestació (250 des de setembre de 2011), l’establiment de checkpoints durant la cimera del BCE i als accessos a diverses manifestacions, la instauració d’una web de delació confidencial o l’obsessió persecutòria amb el moviment estudiantil universitari. Finalment, el mateix informe recull la deriva repressiva al CIES de la Zona Franca, abans de concloure que, de l’Estat social, s’està passant a l’Estat penal més descarnat. Fruit d’aquesta anàlisi i davant la deriva autoritària que es viu a Catalunya, es demana, amb urgència, la intervenció del comitè.
Europa ho ha de saber
La presentació d’aquest informe ha anat acompanyada d’un acte organitzat per l’OSPDH i el Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials (GRECS) que, sota el títol Europa ho ha de saber, aplegarà aquesta tarda diverses sensibilitats socials i sindicals a l'aula Magna del campus UB Raval. Hi prenien part Laura Gómez (CGT) i Isma Benito (AEP) –dues de les persones empresonades arran de la vaga general del 29-M–, així com el grup de suport a Andreu i Ruben, els joves activistes santsencs empresonats la setmana passada també per la seva participació a la vaga.
I de sobte, nosaltres mateixes
L’acte convocat per l’OSPDH i GRECS esdevé un clam unitari contra la repressió
DAVID FERNÀNDEZ | 07/06/2012 - Setmanari Directa
Crònica de David Fernàndez de l'acte "EUROPA HO HA DE SABER! Conseqüències de tensar la llei. La criminalització de la dissidència i abusos policials a Catalunya", realitzat a l'Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Geografia i Història de la Universitat de Barcelona el 6 de juny.
Amb la puntualitat de les cites imprescindibles i l’exactitud cartesiana de la solidaritat, més de 300 persones –i 279 més que ho van seguir per streaming via internet– es van aplegar ahir al vespre a l’Aula Magna de la UB-Raval. Per omplir de gom-a-gom l’acte unitari “Europa ho ha de saber”, organitzat per l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) i el Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials (GRECS) de la UB.
Marató de paraules, intensitat antirepressiva i silencis esbotzats al ritme de tres taules, nou intervencions i poesia alçant la veu als interludis. Orquestració solidària a cop de síl·laba. Prosa i vers alçant la veu. Primer torn de paraula en format audiovisual. Amb la projecció de ‘Nosaltres’ com a declaració de principis: “ alliberarem les companyes empresonades, ja els amnistiem: i condemnem els qui ens condemnen a una vida de precarietats i submissions, condemnem els qui ens condemnen a la pobresa i la falta de llibertats”.
I primera taula de nosaltres amb solista destacat. Andres Garcia Berrio, de l’OSPDH, que presentava el contingut de l’Informe “Criminalització de la dissidència, expansió del sistema penal i situacions d’abús policial”, que al matí Iñaki Rivera i Miren Etxezarreta havien presentat al Col·legi de Periodistes davant la premsa. L’Andrès dóna dades, desbrossa dubtes, encén llumins al quart fosc de la repressió i clarifica el clavegueram estatal: un país de casernes, CIES, presons i departaments especials de règim tancant (DERT). Radiografia de deriva autoritària per vindicar, finalment, que la repressió mai tallarà cap ala. I que ens cal la llibertat immediata d’Andreu, Ruben i Rodrigo. Víctimes directes del ‘dret penal d’enemic’ impulsat per CiU. Ovació tancada. Llarga. Inabastable.
La dignitat, empresonada
I que dona pas a la primera irrupció magistral del poeta David Caño. Primer tast disparant Brossa arreu: “Pels qui manen la violència és legal / només la condemnen quan l’exerceixen / els de baix”. I Caño de nou prossegueix amb veu pròpia, amb ‘La llibertat’ i ‘Present presó’:
“(...)
la injusta justícia, caragirada, present
la violència dels que han signat les sagrades escriptures, present
els funcionaris de la mediocritat, present
el cant de sirena dels interessos, present
la hipocresia i el seu selecte afany de transformista, present
la submissió amb tots els eufemismes que sempre l’acompanyen, present
les avantguardes llamineres i els seus mecenes, present
la traïció dels defensors de les utopies, present
l’orgull eufòric dels miserables, present
I la dignitat...
...la dignitat, sempre, empresonada”
Andreu.
Ruben.
I un Rodrigo que recuperava una llibertat en tercer grau enmig de l’acte.
Mentre tota la resta roman a l’Aula Magna en quart grau monitoritzat. Sense pauses i a renglera seguida, primera triangulació verbal: August Gil Matamala, Laura Gómez i en Terricabras. Gil Matamala, advocat en dictacràcia i en democradura, denuncia “la carta blanca”, “el tot al poder a la policia” impulsat per CiU i el clima d'impunitat del “tot està permès” en matèria repressiva. Com vinclat directament a les seves paraules, irromp un poeta amb soroll ferroviari: “piiipiii, piiipiii, pugi al el tren de l’horror”. I contra ell, arriba l’esperança que anul·la l’error i l’horror. Laura Gómez, 23 dies empresonada, fa el gest d’apropar-se al micro per prendre la paraula que li han volgut robar els qui van ordenar empresonar-la. Però no pot. Un inacabable aplaudiment col·lectiu, perllongat en el temps i en l’espai i que és com si ningú volgués acabar, li dóna la benvinguda.
Només calen cinc minuts per demostrar el per què: quan Laura Gómez afirma, a cara descoberta i micro obert, que “ho tornaria a fer”. I fa un matís precís: “i dic que ho tornaria perquè ara de moment no puc fer-ho: no puc assistir a cap manifestació o mobilització”. Proscripció judicial, excepcionalitat penal i processal i suspensió efectiva de drets. Que relliguen amb la lletra d’emergència que es llegeix (el “Cielo del 69” d'un Benedetti que anuncia que “los va a despeinar la historia”) i que traspassa el micro solidari a un Josep Maria Terricabras lúcid com mai. Que és com sempre: “cada presó és un fracàs, cada repressió és un fracàs”. I diu més encara. Es pregunta “per què esta tipificat l'atemptat a l'autoritat i no l'atemptat a la ciutadania?”. I posa cirera final: “el torturador, el repressor, l'espoliador mai tindrà raó: per això el capitalisme no la té”.
El ‘in crescendo’ creix amb Accidents Polipoètics que arrenca anunciant que “Todos tenemos la razón” i donen la raó a en Terricabras: “menys el capital”, puntualitzen. Rere ells arriba la tercera i darrera taula de la tarda: Carlos Jiménez Villarejo, Isma Benito (empresonat el 29M), Irene Jaume (pel Grup de Suport aen Ruben i l’Andreu) i la Paula (de Rereguarda en Moviment) que parlarà dels multifronts polifacètics de la lluita antirepressiva: el carrer, l’economia, el suport psicosocial, la solidaritat, els si toquen a una ens toquen a totes.
Aleshores ja fa estona que #Europahohadesaber llinda el trending topic a l’Estat espanyol i que a la caixa de resistència que corre per la sala no hi ha cap ni un sol euro més. Piulada bé, repiulada torna, s’informa de la detenció de quatre estudiants a Lleida i del pare d’un d’ells que es concentrava davant la comissaria. Estat de guerra. Però la llibertat, que és quan arrenca l'alba en un dia de vaga general, s'hi torna quan David Caño s'acull a Brossa per tornar-s'hi:
“La gent no se’n adona del poder que té:
amb una vaga general d’una setmana
n’hi hauria prou per aturar l’economia
paralitzar l’estat i demostrar
que les lleis que ens imposen
no són necessàries”
Caño també cita Enric Cassasas, que porta conclusions futures per a un acte que és, sobretot, de futur: “i de sobte, de cop, desapareix la policia”. Ja és el torn del l’exfiscal anticorrupció Jiménez Villarejo. Que encadena reflexions –“el poder dels que no tenen poder reunit avui aquí”–, diu el nom exacte de les coses –recorda Felip Puig afirmant “s’ha fet justícia” davant l’indult als mossos condemnats per torturar Lucian Padurau– i clou: “ja n’hi ha prou: mentre Millet és al seu Palau hi ha vaguistes presos; la lluita és llarga i molt desigual, però vencerem”. Irromp aleshores un poeta rocker certificant que “la llibertat és elèctrica i a cada segon es mou” i tot seguit es reprodueix una altra ovació.
La que precedeix la intervenció d’ Isma Benito. Un repic de mans perllongat li dóna la benvinguda. I tot seguit, Isma denuncia l’abús de la presó preventiva. Parla en primera persona d’un estudiant que coneix la presó per dins: allà on només hi ha pobres i dissidents en un país malalt, on la lluita social ja s’equipara a la delinqüència. Recorda amb cura les famílies i especialment les famílies d’en Ruben i l’Andreu. Un caliu que dóna pas a l'Irene Jaume del barri de Sants. Una Irene que ho aborda i ho borda. I ho copsa. I sintetitza tota una tarda en tres paraules: “Ells són nosaltres”.
Mentrimentres, s'escola sublim i de cop un Ferran Fernàndez amb veu de Paula:
“Participo en todas las escaramuzas
en las que pueda salir perdiendo
es mi forma de prepararme
para la gran batalla final
confio en que las continuas derrotas
acaben por hacerme invencible”
I Fernando González Placer, de GRECS, comença a cloure l’acte amb cites insondables. D’ascendència zapatista i des de la nit dels temps. De perduts i extraviats que es retroben rere massa temps. Pedra filosofal directa a la neurona: “la intimitat és l’instint que ens permet trobar, entre les màscares, els qui com nosaltres no som ningú; als que no tenim on caure morts; com nosaltres (...) per això podem equivocar-nos, per això mai no podem estar segurs, però això són de la nostra comunitat, per això podem compartir amb ells la nostra intimitat, és a dir, construir la nostra pròpia intimitat que sense els altres només són un parrac o una immundícia; això és un art, un cultiu, cuidar de si; això és l’art del si; això és l’art, si”.
Reconeixent-nos en nosaltres mateixes davant un mirall trencat, Gonzalez Placer surfeja amb tendresa sobre una solidaritat que el poder és incapaç encara de descodificar: “els nostres són els únics a qui podem trair”. Nosaltres i els nostres. Que enllacen de nou amb uns Accidents Polipoètics que es tornen contra un sistema d’exclusions i perversions. Amb punteria fina: “un estat autoritari no dicta lleis, dóna instruccions”. I s’arrenquen de nou amb primera del plural. Amb el brutal ‘Van a por nosotros’, escrit ara fa 20 anys i revisitat ahir. Respost, versió 2.0 actualitzada el 2012, amb un “Vamos a por ti”. Que és quan l’ombra de Puig fuig del Raval. I quan l’acte no acaba pas. Senzillament continua. Entre crits permanents de ‘Llibertat Ruben i Andreu’.
El rellotge marca les nou en punt. 6 de juny del 2012. D'un dimecres de'enmig quan hi ha dies que duren anys. Ho xiuxiuejava Ovidi Montllor. Impossible del tot condensar-lo en una crònica. Amb més coses que passen: des de dimarts passat, l’Informe presentat per l’OSPDH i 12 entitats catalanes ja és a Estrasburg. Al registre del CPT del Consell d’Europa. Reminiscència antifranquista de denúncia internacional, potser Europa no ens escolti encara o no ho faci mai. Com no escolta mai la sordesa del poder ni els trets cecs de les piloters dels Mossos ni la tecnorepressió asèptica dels seus ordinadors intel·ligents.
Però el codi clandestí d’ahir, el gest infinit que recorria l’aula, la complicitat que es projectava era que, contra els monòlegs del poder i els altaveus del sistema, ens seguíem escoltant. A nosaltres. A nosaltres mateixes. Tal com som i malgrat tot. En una orquestra col·lectiva i antirepressiva que ho va deixar ben clar. Melodia simfònica de Walter Benjamin amb la memòria dempeus: només en la derrota som imbatibles. És en aquella escletxa on s'enlaira un vent sud col·lectiu que porta un dràstic missatge –irreversible, irrenunciable– adreçat al poder: us podreu endur els instruments. Però mai aturareu la música. Mai.
*****
L’acte íntegre es pot veure en l'enllaç http://ht.ly/bpnwB
http://www.directa.cat/noticia/sobte-nosaltres-mateixes
Intervencions de Laura Gómez, Ismael Benito i Carlos Jiménez Villarejo en l'acte:
https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=6jwFjjIRa9s