CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

El crit de les invisibles

Dimarts, 23 març, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Ahir, les empleades domèstiques ultimaven els preparatius per a la manifestació del 28 de març.

- ÁNGEL NAVARRETE, SUSANA HIDALGO - MADRID - 15/03/2010 - PÚBLICO.

Diumenge a la tarda, en un dels pocs moments de respir que tenen un grup d'empleades de la llar. Una estona per a descansar, estar a casa, amb la família o en el cinema? No. Les dones, la majoria immigrants, es reuneixen en un local del centre de Madrid per a preparar una manifestació que el pròxim 28 de març a la una de la tarda les durà a elles i moltes altres dones que treballen en la més absoluta precarietat a defensar els seus drets.

En la sala hi ha cafè i te, pancartes per emplenar i molt debat. Les presents estan agrupades en una associació: Territori Domèstic. En 15 dies tot ha d'estar enllestit amb l'objectiu de reunir en la manifestació a totes les empleades de la llar, cuidadores i altres dones que es mouen en la invisibilitat laboral.

Per a això, ja estan repartint fulls en els llocs de passada d'aquestes treballadores, com les principals estacions de transport. A Espanya hi ha 700.000 dones dedicades a la neteja de llars.

Elles treballen; els seus marits, no

"No creia que fóssim tan invisibles", es queixa Micaela, empleada de la llar que aquesta tarda ha vingut a unir-se al grup des de Valladolid.

Amb la crisi, reflexionen, la precarietat del treball femení ha anat a pitjor: "Hi ha dones amb marit en atur que estan buscant treball com boges", diu una de les presents. I les dades li donen la raó: l'estadística oficial assenyala que, en els dos últims anys, per cada dona que s'ha quedat en atur, ho han fet 14 homes. "La cobertura de les cures no ha de donar lloc a l'explotació", apunta una altra.

Silvia López i Marina Orfila, també de Territori Domèstic, ultimen el lema de la concentració: "Última hora, ja s'ha acabat l'esclavitud. Per la inclusió de les treballadores de la llar en el règim general i pels drets de les treballadores sense papers". Les dones han redactat també un manifest en el qual recalquen: "Tenim unes condicions laborals que ens fan molt vulnerables: les jornades laborals poden arribar a ésser de 16 hores, no tenim atur ni baixa laboral fins al dia 29". "Ningú ens pot denigrar per no tenir papers", reclamen.

Sota un règim especial

A Espanya hi ha unes 700.000 treballadores dedicades a la neteja de llars. Des de 1985, aquestes dones es regeixen per un règim especial en el qual no s'aplica l'Estatut dels Treballadors ni el del Treball Autònom.

Hi ha tres tipus de treball dintre de les empleades de la llar: les que estan internes, les externes i les que cobren per hores. Cap guanya més de 1.000 euros al mes. En general i tenint en compte qualsevol ocupació, les treballadores guanyen un sou mig a l'any d'uns 17.000 euros; el dels homes ronda els 23.000. Beatriz Vahos és colombiana i treballa com interna en una casa de la urbanització de luxe La Moraleja (Madrid), fent de dilluns a divendres jornades maratonianes.

Considera que, dintre de la seva professió, està "ben tractada", però vol ajudar a altres dones amb menys coneixements perquè no les explotin. "Han de saber que cap cap les pot denigrar perquè no tinguin papers, que tenen dret a reclamar", insisteix. "No és el meu cas, però hi ha treballadores que, quan han anat a demanar alguna cosa, s'han trobat de contestació: tu calla que no tens papers, a veure si vaig a cridar a immigració", afegix.

Rafaela, d'origen dominicà i amb 20 anys a les seves esquenes netejant cases, assenteix amb el cap a l'escoltar a la seva companya. Aquesta treballadora denuncia que les condicions laborals del gremi estan condicionades a la "bondat" de les persones de la llar on treballa. "I en això les que pitjor ho tenen són les internes, moltes estan en règim d'esclavitud", critica.

Mari és immigrant, treballa com interna i no té papers. "Vull que es reconeguin els meus drets. És a dir, que respectin els meus horaris, les meves pagues, les meves vacances, les dues hores de descans. Els que ens contracten es fan els bojos, has d'anar sempre darrere a reclamar coses que per dret són nostres", es queixa aquesta dona. Mari no va parar fins que va trobar una associació que atengués els seus drets. "Abans d'arribar A Territori Domèstic, vaig recórrer desenes d'organitzacions socials, però en totes es limitaven a agafar-me el nom", recorda. Mari és de les que ha tret temps el diumenge a la tarda per a acudir a preparar la marxa.

Però la concentració del dia 28 no és només per elles, sinó per totes les dones que estan treballant sense contracte, sense pagues extres, sense vacances pagades. La idea és que no sigui una marxa més: "Que cadascú, persones o grups, de Madrid o d'altres ciutats, es pugui reapropiar de la convocatòria donant-li el significat que més connecti amb la seva pròpia experiència, idea o sentir".

Pensen fer el recorregut (pel centre de Madrid, des de la Plaça de Jacinto Benavente fins a la Puerta del Sol) netejant amb plumeros els vidres dels establiments. I acudeixi el nombre que acudeixi, elles seguiran per a endavant: "Si som quatre, doncs som quatre", conclou Micaela, abans d'agafar el tren, ja de nit, per a regressar a netejar cases a Valladolid.

www.publico.es/espana/301521/grito/invisibles

Attached documents

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció