El drenatge del Fons de Reserva de la Seguretat Social
L'Estat espanyol ha estat silenciosament tocant els més rics del país, l'Assegurança de la guardiola del Fons Social de Reserva, com a comprador d'últim recurs per als bons del govern espanyol, que planteja interrogants sobre el paper del Fons com a garant dels pagaments futurs de pensions.
Ara amb l'onada d'endeutament amb prou feines no s'ha adonat, dut a terme enmig d'una crisi econòmica prolongada, està a punt d'acabar, perquè no queda gairebé res per prendre. Almenys el 90% del fons de 65 € mil milions ($ 85700000000) s'ha invertit en el deute espanyol cada vegada més arriscat, segons xifres oficials, i el govern ha començat a retirar diners en efectiu per a pagaments d'emergència.
Tot i que la tendència ha atret poca atenció pública o controvèrsia, s'ha convertit en un motiu de preocupació per als relativament poc analistes financers independents que estudien el fons, que s'utilitza per garantir els pagaments futurs de pensions. Diuen que el govern aviat tindrà un recurs menys per finançar-se, ja que s'enfronta a un altre any de recessió i doloroses mesures d'austeritat per tancar un gran dèficit pressupostari.
Aquesta pressió, segons alguns analistes, podria obligar el govern del primer ministre Mariano Rajoy per buscar un rescat aquest any des del fons de rescat de la Unió Europea, un camp políticament arriscada que busca evitar.
A més, hi ha la preocupació que les reserves de la Seguretat Social per al pagament dels futurs pensionistes s'executen molt més ràpid del que s'esperava.
Al novembre, el govern va retirar € 4 mil milions dels fons de reserva per pagar les pensions, la segona vegada en la història que havia retirat diners en efectiu. La primera vegada va ser al setembre, quan va assumir € 3 mil milions per cobrir les necessitats de tresoreria no especificats.
En conjunt, els recessos d'emergència va superar el límit anual legal, de manera que el govern va aixecar temporalment la tapa.
"Estem molt preocupats per això", diu Dolores Sant Martí, presidenta de la major associació de pensionistes a Astúries, una regió petita que té un dels percentatges més alts dels jubilats a Espanya. "Simplement no sabem qui pagarà les pensions d'aquells que són més joves ara."
En els anys abans que Europa es va enfonsar en una crisi el 2008, alguns països, entre ells Espanya, Finlàndia i França, acumulats de pluges en dia els fons de pensions constituït per l'excedent de l'esquerra de deduccions de nòmina de seguretat social després de les pensions es van pagar. Les reserves estaven per explotar en els propers anys, quan les deduccions de nòmina pot no correspondre a les obligacions de pagament.
Després que va començar la crisi, alguns d'aquests països van començar a utilitzar les reserves de pensions per a altres contingències, tals que cobreixen una caiguda en la demanda externa de bons dels seus governs. Des del col·lapse del boom immobiliari d'Irlanda, per exemple, la major part del seu fons de pensions s'ha utilitzat per comprar accions dels bancs nacionalitzats i béns arrels perquè no hi hagi compradors estrangers podrien ser trobats.
"La majoria del [Espanyol] fons és un truc comptable", va dir Javier Díaz-Giménez, professor d'economia a l'escola de negocis IESE d'Espanya. "El Govern està prestant diners a una altra branca del govern".
Les autoritats espanyoles defensen la forta inversió del Fons de Reserva de la Seguretat Social en bons d'alt risc del seu govern. Ells diuen que la pràctica és sostenible, sempre que Espanya pot seguir demanant diners prestats als mercats financers, i prediuen que l'economia començarà a recuperar-se a finals de 2013, alleujar la crisi del deute.
No obstant això, alguns analistes diuen que Espanya tindrà problemes per trobar compradors per a l'estimació de 207 € mil milions en deute que planeja emetre el 2013, enfront dels 186 € mil milions en 2012, per cobrir les operacions del govern central, els venciments de deute de 17 administracions regionals i energia vençuda comptes.
"Amb els inversors estrangers quedant fora del mercat del deute espanyol, necessitaràs tota l'ajuda que pots obtenir dels jugadors nacionals", va dir Rubén Segura-Cayuela, economista de Bank of America-Merrill Lynch.
I la gana nacional pel deute espanyol, ha afegit, no pot ser suficient.
Bancs comercials espanyols ja han augmentat la seva cartera de bons espanyols del govern per un factor de sis des de l'inici de la crisi el 2008, i ara són amos d'un terç del deute públic en circulació.
El percentatge del deute públic espanyol en mans del Fons de Reserva de la Seguretat Social es va situar en el 55% el 2008, segons xifres oficials, a finals de 2011 s'havia elevat al 90%. Els analistes diuen que el percentatge ha seguit augmentant, així com els organismes internacionals han baixat qualificacions de crèdit d'Espanya.
Ús continuat d'Espanya d'aquestes reserves per comprar els seus propis bons sembla violar un conjunt de regles per decret del govern que obliga a la seva inversió només en títols "d'alta qualitat creditícia i un important grau de liquiditat".
Aquest any Espanya per a Moody MQO Investors Service i Standard & Poor's Ratings va baixar -0,09% a un nivell per sobre del nivell de no inversió, o estat no desitjat.
Tomás Burgos, cap del comitè que administra el fons, va dir que les gotes qualificacions "són una mica si no mantenir un ull en." Va afegir que el fons és prou sòlid com per garantir futurs pagaments de pensions. S'ha més que duplicat el seu valor des de 2005, primer any per al qual hi ha dades detallades.
Però ara amb la desocupació per sobre del 25% de la força laboral i un menor nombre d'assalariats que paguen en el sistema de la Seguretat Social és de voltant de € 3 mil milions en dèficit, d'acord amb estimacions del govern.
FONT: WALL STREET JOURNAL
Més informació:
- FONS DE RESERVA DE LA SEGURETAT SOCIAL
Gràfic de l´evolució d´inversió del fons de reserva de la Seguretat Social en deute de l´Estat:
